El candidat del PP se sotmet aquesta tarda a la segona votació, en la que excepte sorpresa majúscula serà investit president del Govern gràcies a l'abstenció del grup socialista, malgrat que una dotzena dels seus diputats mantenen que votaran 'no' - Es posarà punt i final així a 10 mesos de paràlisi política i institucional

Després de la infructuosa investidura d'agost, quan no va aconseguir ni en primera ni en segona volta els suports necessaris per mantenir-se a la Moncloa, Rajoy tornarà a tenir aquesta tarda una nova oportunitat per rebre l'aval de la cambra baixa per ser reelegit.

I ho farà després que aquest dijous, en la primera votació, no aconseguís el mínim de 176 vots (majoria absoluta) per ser investit president: va recollir 180 vots en contra (els del PSOE, Units Podem, ERC, PNB, l'antiga Convergència --ara PDECat--, Compromís, Bildu i Nova Canàries), i 170 en contra, el que sumen el PP, Ciutadans, CC, UPN i Fòrum, aliats electorals dels populars a Navarra i Astúries. El mateix resultat que l'agost passat.

Aquesta tarda, però, les coses canviaran. I és que excepte sorpresa majúscula, Rajoy afronta avui el debat definitiu per a la seva investidura com a president gràcies a l'abstenció decidida pel Comitè Federal del PSOE, a la qual s'oposaran previsiblement més d'una dotzena de diputats, sense comptar a Pedro Sánchez, que aquest matí ha renunciat a la seva acta de diputat per evitar acatar el mandat del Comitè Federal socialista en què es va aprovar abstenir-se per facilitar la investidura de Rajoy.

Rajoy acabarà la jornada d'avui com a president reelegit pel Congrés, però després d'una investidura fallida i dos controvertits comitès federals dels socialistes: un, l'1 d'octubre, va fer fora Sánchez; l'altre, el passat dia 23, va triar desbloquejar la paràlisi política amb una abstenció que ha provocat una gran fractura dins de les files socialistes. I serà president al límit del termini constitucional des de la investidura anterior: el proper 31 expira el període de dos mesos.

Les abstencions que es donin en el grup socialista seran suficients perquè el líder del PP sigui reelegit, i així, seran suficients els 170 vots a favor del Partit Popular, Ciutadans, Coalició Canària, UPN i Fòrum. És la xifra de sís que Rajoy va aconseguir en les dues votacions del 31 d'agost, del 2 de setembre i en la de dijous passat, però la suma no serveix per desbloquejar la situació perquè els no, en cada cas, van ser més, 180. no obstant això, l'abstenció socialista desencalla el camí tot i que una dotzena de diputats del PSOE han assegurat que mantindran el "no" a la investidura.

A la sessió d'aquesta tarda es donaran els vots per nomenament dels parlamentaris, que s'aniran pronunciat en ordre alfabètic dels cognoms a partir d'un d'ells, elegit a l'atzar entre 332 boles (s'exclouen els membres del Govern en funcions i els de la mesa).

Abans, a les 18.30 hores, començarà un debat d'aproximadament una hora: el candidat tindrà deu minuts i la resta dels portaveus, cinc. Posteriorment es durà a terme la votació, que es farà per crida pública i els diputats hauran de retratar-se informant des del seu escó de si voten sí, no o abstenció a la candidatura del líder del PP. En aquest ocasió, aquest tràmit aixecarà més expectació del que és habitual a causa de la divisió que hi ha al PSOE sobre el sentit del vot de cadascun dels seus diputats.

Possible president amb menys vots en contra

En el cas que els 83 diputats socialistes -sense comptar Pedro Sánchez, després de la seva renunciat optessin per abstenir-se, Rajoy es convertiria en el president que aconsegueix ser elegit amb menys vots en contra de la democràcia (96), però també si només els 13 diputats que avancen el seu 'no' a Rajoy es mantenen en la seva posició, ja que en aquest cas serien 109 els vots contraris al candidat popular.

Fins ara aquest 'títol' l'ostenta l'expresident socialista Felipe González, qui només va obtenir el rebuig de 116 diputats en la legislatura 1982-1986 després de la seva aclaparadora victòria de 1982 i la majoria absoluta més folgada (207 escons). Només podria mantenir-lo si fos més d'una vintena dels diputats socialistes que trenquessin la disciplina per votar en contra de Rajoy, la qual cosa sembla improbable.

Amb els 170 'sís', Rajoy ja té assegurat que no serà el president amb menys suport de la història recent, ja que aquest 'dubtós honor' el té el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que el 2008 va aconseguir ser reelegit amb només 168 vots a favor.

Aquest debat d'investidura és el sisè en el qual participa el líder del PP, tres d'ells com a primer partit de l'oposició (2004 i 2008 davant de José Luis Rodríguez Zapatero i el març d'aquest any a l'intent fallida de Pedro Sánchez), i tres com a aspirant a cap del Govern (2011, on ho va aconseguir gràcies a la seva majoria absoluta, l'agost passat, on no va obtenir la majoria necessària per ser investit i el d'aquest dimecres).

Manifestació de 'Envolta el Congrés'

L'interès de la jornada no només estarà dins el Congrés, sinó també fora, ja que s'ha convocat una manifestació de diverses organitzacions, aglutinades sota el nom "Envolta el Congrés". Els promotors consideren "il·legítim" el Govern de Rajoy que sortirà avui de la Cambra. Una marxa que transitarà pel centre de Madrid fins a acabar en Puerta del Sol i a la qual, si han acabat de votar, s'acostaran els diputats de Units Podem que així ho desitgin.

És, de fet, el que intentaran fer el seu líder, Pablo Iglesias, i representants del grup com Alberto Garzón, Rafael Mayoral o la gallega Alexandra Fernández. El grau de suport que donar a aquesta mobilització ha generat una discussió interna en Podem, que debat des de fa setmanes sobre on concentrar la seva estratègia d'oposició: si al carrer amb els moviments ciutadans, com propugna Iglesias, o en les institucions, tot i que sense prescindir de les mobilitzacions, com sosté Íñigo Errejón.