L´expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha estat el primer dels 65 acusats pel cas de les ´targetes black´ a declarar durant el judici que ha començat aquesta setmana a l´Audiència Nacional després de dos anys d´investigació. "La targeta me la va lliurar el llavors secretari general de l´entitat, Ángel Montero, i em va dir que era per a despeses de lliure disposició que no calia justificar", ha subratllat davant el fiscal Alejandro Luzón, per afegir que ell va entendre que "era un complement retributiu". Blesa ha justificat aquesta retribució extra a través de les targetes assegurant que ni els òrgans interns, ni els externs ni tampoc institucionals com "el Banc d´Espanya o Hisenda" van denunciar cap irregularitat durant els 23 anys que va estar al capdavant de la caixa. Inicialment, avui també estava prevista la declaració de l'expresident de Bankia i exvicepresident econòmic del govern d'Aznar, Rodrigo Rato, però finalment declararà dimarts per decisió de la jutge.

L´expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha començat a declarar davant el fiscal que porta el cas, Alejandro Luzón, cap a dos quarts de dotze del migdia i ho ha fet assenyalat que ell va rebre la targeta de mans de l´aleshores secretari general de l´entitat, Ángel Montero, i que va deduir que es tractava d´un complement salarial sobre el qual l´entitat aplicava la corresponent retenció.

Blesa ha assegurat que quan va assumir la presidència de l´entitat financera va aplicar "el principi de confiança" sobre els òrgans interns com l´assessoria jurídica o el departament de compliment normatiu, sobre els auditors externs, els òrgans institucionals com el Banc d´Espanya o la inspecció d´Hisenda: "Durant els meus 23 anys a l´entitat ningú va posar cap objecció ni van denunciar cap irregularitat".

Blesa va entrar a formar part del Consell d´Administració de Caja Madrid el 1994. Dos anys més tard va assumir la presidència i va estar al capdavant de l´entitat fins al gener del 2010. El successor de Blesa va ser l´exvicepresident econòmic del govern de Jose María Aznar, Rodrigo Rato, que també seu al banc dels acusats com a responsable.

El llavors president de Caja Madrid ha explicat que el Consell d´Administració va autoritzar el 1988 un sistema retributiu complementari -que posteriorment va derivar en les ´targetes Black´- i que era el president qui establia els límits de les mateixes. Així, ha admès que anys més tard va incrementar el seu límit argumentant que aquest anava lligat a "la responsabilitat i al volum" que anava adquirint l´entitat amb el pas dels anys: "La decisió la vaig prendre jo perquè estava habilitat pel consell de l´any 88".

Posteriorment, Miguel Blesa ha assegurat davant la sala que tant els directius com els consellers creien que l´entitat "els practicava la retenció corresponent" al complement retributiu per l´ús que feien de les ´targetes Black´. "Teníem la creença que les coses es feien bé perquè cal confiar en el responsable funcional de la caixa i l´àrea fiscal del secretari general", ha manifestat davant la pregunta del fiscal, tot afegit que "ningú ignorava que es tractava d´una retribució".

Segons la instrucció del cas, Miguel Blesa va gastar un total de 436.688 euros en compres de caràcter personal i en extraccions en efectiu. També se´l considera responsable d´autoritzar les ´targetes black´ a diversos consellers i directius de Caja Madrid que van gastar prop de 9 milions d´euros. La despesa total a través d´aquestes targetes ascendeix a 15,5 milions sumant les etapes de Caja Madrid i Bankia.

Per aquestes fets, la Fiscalia sol·licita 6 anys de presó per a Miguel Blesa i quatre anys i mig per al seu successor, el vicepresident econòmic durant el govern de José María Aznar, Rodrigo Rato.