Havent passat molts anys esperant poder adoptar a la Xina, ens van dir des de Conselleria de Benestar de València que podríem obrir la porta de l'adopció nacional. Veient els anys que havien passat, vam decidir fer-ho i tornar a passar per tots els processos d'idoneïtat fins que ens van considerar aptes per nacional, que curiosament no és el mateix que ser apte per a l'adopció internacional. Passat un temps ens van cridar per a una proposta d'adopció d'un nen d'Oviedo. Acceptem immediatament i vam viatjar a Astúries perquè ens fessin una nova valoració perquè tampoc era suficient la dels companys de València ... Ja som tres vegades idonis ... A la setmana ens van cridar des d'Oviedo per dir-nos que ens havien escollit a nosaltres d'entre tres famílies que van ser allà per ser valorades.

Tot l'esforç havia valgut la pena, perquè Joan per fi va arribar a les nostres vides ... Passem a Oviedo un procés d'adaptació que va ser increïblement ràpid, gràcies en gran part a l'excel·lent treball de les professionals que s'encarregaven de la cura del nostre fill. Joan va venir a València quan tenia només 18 mesos i ràpidament es va integrar. Família, amics, escola ... va entrar a les nostres vides per quedar-se amb nosaltres per SEMPRE.

Al cap del temps va arribar el moment de renovar la documentació per a l'adopció internacional, però renunciem a ella, perquè el nostre fill ja estava amb nosaltres ... Ningú podia imaginar l'infern que ens deparava el destí. Va arribar el dia de ratificar el procés d'adopció d'en Joan, cosa que vam fer tant nosaltres com la mare biològica de forma voluntària. Però passats uns mesos, i sota la influència d'una família desestructurada, que va tenir fins a nou intervencions de l'administració per episodis de maltractaments i violència física, van impugnar el seu consentiment a l'adopció, i el cas va arribar al jutjat de 1a instància núm 7 de Oviedo. Aquest va ratificar (com no podia ser d'una altra manera) que tot el procés d'adopció havia estat correcte tant en primera instància com en l'apel·lació.

Però quan el cas va arribar a l'Audiència provincial d'Oviedo, els "magistrats" basant-se en l'informe d'un sol "Psicòleg" que va realitzar després d'una única sessió, va decidir tirar per terra tot el sistema de protecció de menors i va ordenar el lliurament immediat l'infant a la seva família biològica. Aquesta ordre havia de executar-la jutgessa de 1a instància, que va poder oposar-se i mantenir la seva decisió inicial, ja que s'havia presentat recurs al Tribunal Suprem qui en última instància haurà de decidir sobre el futur de Joan. El criteri de la Conselleria d'Oviedo, Fiscalia de menors, i nosaltres que ens havíem personat en la causa al costat del seu criteri inicial no van ser suficients, i va decidir executar l'ordre dels seus superiors basada en un sol informe. Nosaltres com és lògic ens vam oposar a aquesta decisió utilitzant els procediments judicials per a aquests casos, al·ludint un defecte de forma.

Divendres dia 29-7-16 encara estava pendent de resoldre la sol·licitud de nul·litat d'aquesta sentència que ens obligava a lliurar al nostre fill, i nosaltres que havíem començat les nostres vacances, vam decidir marxar i aïllar-nos per passar tranquils amb el nostre fill què podria ser el nostre últim estiu junts, atès que NINGÚ ens havia notificat res i sent divendres últim dia hàbil pensem que tot s'ajornava fins al setembre. MAI hem sostret cap nen, com es va afirmar en algun mitjà. Marxar de vacances i apagar el mòbil no és cap delicte.

A la tornada de vacances ens trobem que la Jutgessa ha ordenat que ens busqui la policia, la jutgessa no accepta que se suspengui l'execució del lliurament fins que decideixi el Suprem, (encara que hi hagi una demanda de privació de la pàtria potestat de la mare biològica amb testimonis inclosos), El Tribunal Suprem sembla tenir massa feina per encarregar-se del benestar d'un menor, i la Conselleria d'Oviedo diu no tenir mitjans per unir-se a la nostra demanda al Tribunal d'Estrasburg, per defensar la seva postura i sent la seva responsabilitat, ja que la tutela de Joan segueix sent seva. Evidentment algú no ha fet les coses bé, però no som nosaltres com a família adoptiva i molt menys el nostre fill que acaba de fer quatre anys, i quan s'ajunta una legislació absurda i kafkiana en matèria d'adopció, una administració pública que no està preparada i un poder judicial que es desentén d'allò del que tant presumeixen (lA PRIORITAT ÉS EL BENESTAR D'EL MENOR), el resultat no pot ser altre ...