El Tribunal Suprem (TS) ha avalat la decisió de la Junta Electoral de retirar les estelades (banderes independentistes) dels ajuntaments durant les campanyes electorals en considerar que són un símbol partidista i que la seva exhibició no pot quedar emparada per una votació democràtica.

En una sentència, la secció setena de la sala contenciosa administrativa del Suprem desestima un recurs plantejat per CiU contra una resolució de la Junta Electoral Central de maig del 2015 -durant les últimes eleccions municipals- en la qual va ordenar retirar les banderes independentistes penjades a les façanes d'alguns ajuntaments catalans.

La Junta Electoral va basar el seu dictamen, arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana (SCC), argumentant que les estelades simbolitzen les aspiracions d'una part de la societat, però no de tota, i que les llibertats ideològica i d'expressió són drets fonamentals de les persones, però no dels governants.

CiU va presentar un recurs al·legant que les estelades no són una bandera partidista, ja que no corresponen a cap partit polític, i va esgrimir que la seva col·locació obeïa a l'obligat compliment per part dels alcaldes dels acords adoptats pels ajuntaments que presideixen, integrats per regidors elegits democràticament que adopten decisions que plasmen la voluntat popular.

Per contra, el Suprem, d'acord amb les tesis de la Fiscalia, sosté que l'estelada sí que és un símbol partidista, ja que per qualificar-la així no és rellevant si pertany o no a un partit, sinó que el que "trenca" el seu principi de neutralitat és que no representa tots els ciutadans "amb independència de majories o minories".

Per al tribunal, és notori que l'estelada "constitueix un símbol de la reivindicació independentista d'una part dels ciutadans catalans representats d'una banda dels partits polítics, i sistemàticament és utilitzada per aquelles forces que defensen aquesta opció, però no té reconeixement legal vàlid com a símbol oficial de cap administració territorial".

Davant d'aquesta situació, el Suprem considera "obvi" que l'ús i exhibició de les estelades per part d'un poder públic "només pot ser qualificat de partidista com a associat a una part -per important o rellevant que sigui- de la ciutadania identificada amb una determinada opció ideològica (encara que aquesta sigui compartida per diversos partits o forces electorals), però no representativa de la resta dels ciutadans que no s'alineen amb aquesta opció".

També considera el Suprem, alineant-se amb les tesis del Fiscal, que penjar l'estelada de la façana de l'ajuntament no pot quedar emparat per la decisió d'un ple municipal.

"No és possible acceptar de cap manera que la col·locació de les banderes partidistes en edificis i llocs públics constitueixi un acte d''obligat' compliment que s'imposa als alcaldes ja que obeeix a la decisió 'democràtica' d'un ple municipal adoptada amb el vot de regidors democràticament elegits", raona la sala.

És més, segons la sentència, el fet que els acords en els òrgans col·legiats es prenguin democràticament "de cap manera els fa conformes a Dret, sinó que precisament hi estan subjectes i per això poden ser invalidats, sense que la seva formació democràtica els sani ni pugui prevaler sobre l'ordenament jurídic, que vincula tots els poders públics".