El recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol ha registrat al Tribunal Constitucional denuncia l'incompliment per part del Parlament de Catalunya de set articles de la Constitució i tres de l'Estatut de Catalunya, i denuncia que la declaració independentista suposa un "menyspreu absolut a l'Estat de dret" i és "radicalment inconstitucional". En una segona part, el recurs demana al TC que comuniqui explícitament de la suspensió cautelar del text a 21 noms propis del Govern i de la Mesa del Parlament, a més d'advertir-los que si tramiten cap iniciativa independentista podran ser objecte de suspensió, d'acord a les noves atribucions de què disposa aquesta institució.

El recurs del govern espanyol defensa que la declaració de sobirania té efectes jurídics i per tant es pot impugnar -i suspendre- i argumenta que en atacar la sobirania espanyola el text suposa també un atac a l'Estat de dret i als seus poders. A més, sosté que la declaració ja suposa un incompliment respecte a la declaració per part del Tribunal Constitucional de la declaració de sobirania del 2013.

En concret, segons el govern espanyol, el recurs viola els articles 1.1, 1.2, 1.3, 2, 9.1, 164 i 168. Això és els que proclamen que la sobirania recau en el poble espanyol, la unitat d'Espanya, l'obligació dels poders a complir les sentències dels tribunals i la Constitució, i la regulació dels procediments per a la reforma de la Constitució. També els article 1, 2.4 i 4.1 de l'Estatut de Catalunya d'acord a la sentència del Tribunal Constitucional, que va sentenciar que els estatuts estan "sotmesos a la Constitució i no són expressió d'un poder sobirà".

"Menyspreu absolut a l'Estat de dret"

"Resulta evident que no es necessiten massa raonaments per demostrar la radical inconstitucionalitat del contingut de la resolució del Parlament de Catalunya", diu el recurs, que assegura que el text atorga al Parlament "un poder constituent capaç d'iniciar un procés rupturista que s'imposa unilateralment i que prescindeix de qualsevol respecte als principis que informen la Constitució Espanyola i el sistema democràtic, amb menyspreu absolut a l'Estat de dret".

21 noms propis

El recurs d'inconstitucionalitat assenyala amb noms i cognoms 21 càrrecs de la Mesa del Parlament i del govern d'Artur Mas que, segons demana el govern espanyol, han de ser advertits de la suspensió de la declaració independentista quan els magistrats l'admetin a tràmit, i reclama també al TC que imposi a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al secretari general del Parlament això com al president de la Generalitat i a tot el seu consell de govern, entre altres, "la prohibició expressa" d'admetre a tràmit o promoure cap iniciativa -sigui del tipus que sigui- que tingui com a finalitat "donar compliment a la resolució suspesa". A més, vol que el TC els adverteixi que els suspendrà de les seves funcions si desobeeixen i que "procedirà per un delicte de desobediència".

Entre els que hauran de ser notificats, a més de Forcadell i Mas, també el vicepresident primer de la Mesa, Lluís Corominas; el vicepresident segon, José María Espejo; la secretària primera, Anna Simó; el secretari segon, David Pérez; el secretari tercer, Joan Josep Nuet; la secretària quarta, Ramona Barrufet; i el secretari general del Parlament, Pere Sol.

També caldrà notificar la suspensió expressament als membres del Govern Neus Munté, Francesc Homs, Meritxell Borràs, Andreu Mas-Colell, Irene Rigau, Boi Ruiz, Jordi Jané, Santi Vila, Ferran Mascarell, Jordi Ciuraneta, Felip Puig, Germà Gordó "i en el seu cas els qui resultin designats pel president de la Generalitat com a conseqüència de l'acte d'investidura".

A més, el govern espanyol demanarà al TC que en aquesta notificació "imposi a la presidenta del Parlament, a la Mesa del Parlament i al Secretari General del Parlament la prohibició expressa d'admetre a tràmit, ni per a la seva presa en consideració ni per al seu debat o votació, cap iniciativa, sigui de caràcter legislatiu o de qualsevol altre tipus, que directa o indirectament pretengui donar compliment a la resolució suspesa".

Una prohibició que fa extensiva "al president de la Generalitat i a tot el seu consell de govern" a qui vol que el TC imposi "la prohibició de promoure cap iniciativa legislativa o de dictar cap norma de rang reglamentari, o de realitzar cap altra actuació amb la mateixa finalitat" que la declaració suspesa.

Per últim, reclama també al Tribunal Constitucional que inclogui a la notificació una advertència expressa de la "suspensió de les seves funcions" si no acaten aquesta prohibició, d'acord a les noves atribucions de què disposen els magistrats, i que si ho fan "es procedirà per delicte de desobediència".