El govern espanyol ha anunciat aquest divendres la impugnació de la declaració de sobirania del Parlament en base a les conclusions d'un informe del Consell d'Estat aprovat dijous per la majoria d'aquest òrgan, però no per unanimitat. L'exministre socialista i magistrat del Tribunal Suprem Fernando Ledesma i el 'pare' de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón afirmen als seus vots particulars que no hi ha base per portar la declaració davant el Constitucional. Rodríguez de Miñón adverteix a més al govern de Rajoy que utilitzar la via del Constitucional per provar d'aturar el procés a Catalunya "no és la via més adequada per arribar a una solució constructiva".

Al text que ha remès al govern espanyol juntament amb l'informe aprovat per la majoria, Ledesma assegura que la declaració de sobirania "fa referència a una data futura i imprecisa" per a l'exercici del dret a decidir i per tant "no té efectivitat immediata". A més, argumenta que la declaració "no té naturalesa jurídica de norma" sinó que només és un "instrument parlamentari per a l'impuls de l'acció política a Catalunya" i tan sols es podrà determinar la firma i contingut d'aquesta acció política "al final del procés".

Segons Ledesma, la resolució "no altera, transforma ni modifica la situació legal" i la seva eficàcia "queda limitada al propòsit de laturalesa clarament polític" de fixar un objectiu "de contingut incert". A més, recorda que hi ha "nombroses resolucions anteriors" del Parlament que tenen un contingut anàleg i que no han estat impugnades, i per tot plegat considera que la declaració del Parlament "no suposa l'exercici d'una pretesa sobirania ni constitueix una declaració efectiva, actual i incondicional del pretès dret a decidir".

Per tot plegat, Ledesma conclou que "no concorre el pressupost processal insubsanable de constituir objecte idoni per a la impugnació".

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón va més enllà per recordar al govern espanyol que la resolució del Parlament diu expressament que "s'utilitzaran tots els marcs legals existents" per fer efectiu el dret a decidir" i per tant, "donar per suposada la marginació" de la Constitució com a marc legal és "un judici d'intencions que no té en compte la legalitat de la declaració".

A més, recorda que la declaració parla d'"iniciar el procés" i la octrina del TC estipula que només es pot dictar la inconstitucionalitat de les "resolucions, disposicions o actes que s'integren a l'ordenament" o quan lesionin els drets fonamentals de les persones. Segons el 'pare' de la Constitució no és el cas, perquè "no existeix cap violació de drets finamentals i la resolució no s'integra a l'ordenament".

A més, Herrero y Rodríguez de Miñón adverteix que la impugnació de la declaració "no és la via més adequada per arribar a una solució constructiva" i recorda al govern espanyol que ha de buscar el consens polític amb les institucions de Catalunya perquè aquest és "l'únic fonament eficaç de l'estabilitat constitucional". Per tot plegat, el conseller diu que "no existeixen fonaments jurídics suficients" per impugnar la declaració.