La llei espanyola de desnonaments vulnera la normativa europea perquè no protegeix prou els ciutadans, segons ha dictaminat aquest dijous l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott. El dictamen, una resposta al cas d'un ciutadà que va ser desnonat per no pagar una hipoteca de CatalunyaCaixa, assegura que les normatives europees exigeixen que els consumidors tinguin "un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu de les clàusules del seu contracte de préstec que permeti que es pugui detenir un desnonament forçós". La llei espanyola, però, no té aquest "recurs legal" i una persona pot perdre la casa encara que al·legui abusos en el contracte de la hipoteca.

El dictamen de l'advocada general és una resposta pel jutjat mercantil de Barcelona, que ha de decidir sobre la denúncia d'un ciutadà que el 2011 va perdre la casa per impagaments a CatalunyaCaixa. L'home al·lega que el contracte de la hipoteca contenia una sèrie de clàusules abusives i que, per tant, el seu desnonament també hauria de ser anul·lat.

D'acord amb el dictamen de l'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE, que no és vinculant, la llei espanyola desprotegeix els ciutadans perquè no permet aturar un desnonament quan hi ha una denúncia de clàusules abusives en el contracte de la hipoteca. El text de Kokott assegura que el ciutadà "ha de suportar indefens l'execució de l'hipoteca amb la conseqüent subhasta forçosa de la vivenda, la pèrdua de la propietat i el desallotjament" i que "és només després" de tot això que "està legitimitat a exercir una acció per danys i prejudicis".

Per l'advocada general, la llei espanyola hauria de permetre aturar els desnonaments en situacions com aquesta, i actualment és "incompatible" amb la directiva europea 93/13. Kokott estima que la normativa europea preveu que "el consumidor disposi d'un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu de les clàusules del seu contracte de préstec que permeti que es pugui detenir un desnonament forçós".

Les conclusions de l'advocada general no són vinculants pel Tribunal de Justícia de la UE, sinó una opinió sobre una possible solució jurídica del cas presentat pel jutjat mercantil de Barcelona. Ara, els jutges europeus començaran les seves deliberacions i la sentència es farà posteriorment.