El Jutjat Contenciós Administratiu de l'Audiència Nacional ha emès una sentència on eximeix AENA d'indemnitzar un passatger per la vaga salvatge dels controladors aeris dels dies 3 i 4 de desembre del 2010 que va aturar el trànsit aeri a tot l'Estat i va obligar el govern espanyol a declarar l'estat d'alerta i militaritzar les torres i centres de control. El tribunal considera que AENA no és responsable de les indemnitzacions que han de rebre els passatgers perquè el comportament dels controladors era "imprevisible" i l'administració no és "una asseguradora universal de tots els riscs".

És la resposta a la primera demanda interposada per un passatger utilitzant la via de l'article 106.2 de la Constitució Espanyola que diu que els ciutadans "tenen dret a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus drets i béns, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics".

El tribunal dóna suport d'aquesta manera als arguments de l'Advocat de l'Estat i d'AENA que havien contrarestat la demanda acollint-se a l'article 1.903 del Codi Civil que estableix que la responsabilitat d'una persona o entitat que ha de respondre als danys infligits "cessa" quan es demostra que van treballat de forma diligent per prevenir el dany.

El jutge del Contenciós Administratiu entén que la responsabilitat és dels controladors i que els danys no es poden imputar a AENA perquè la "vaga salvatge" era "imprevisible" per part de l'ens i "aliena a qualsevol precedent conegut" de manera que no podia actuar a curt termini per restablir el funcionament de l'espai aeri.

A més, recorda que la jurisprudència del Tribunal Suprem dóna la raó a les administracions públiques quan no es pot demostrar que hi ha un "nexe causal" entre els danys i les administracions que actuen "al servei dels interessos generals". "La responsabilitat no es pot estendre fins a cobrir qualsevol esdeveniment", diu.

En aquest sentit, apunta que "el simple fer del tancament de l'espai aeri i la necessitat de convocar un Consell de Ministres extraordinari la mateixa data en què es produïen els fets acredita la excepcionalitat absoluta de la situació".

Segons el tribunal "és evident" que en aquella paralització de l'espai aeri de l'Estat "han concorregut circumstàncies de força major alienes a l'àmbit d'actuació d'AENA i estranyes a qualsevol nota d'habitualitat o previsibilitat".

"No sembla possible, ni tan sols fent servir una diligència excepcional pròxima a la clarividència, que es pogués preveure l'abandó absolut per part de tot un col·lectiu laboral dels seus llocs de treball", apunta.

Per tant, conclou que "els perjudicis econòmic objecte de la reclamació van ser ocasionats per l'acció coordinada de la major part dels controladors aeris" i "de cap manera es pot imputar a la acció o omissió de l'entitat pública".