Entrevista al Gara

ETA planteja el desarmament a canvi d´acostar presos

Els etarres admeten que la confrontació armada "ha causat molt sofriment" i asseguren que no són "insensibles"

11.11.2011 | 10:43
ETA planteja el desarmament a canvi d´acostar presos ETA planteja el desarmament a canvi d´acostar presos

Tres setmanes després de l'anunci de cessament definitiu de la violència, el diari Gara entrevista aquest divendres dos portaveus de la banda. La conversa s'allarga durant quinze pàgines, espai que dóna per parlar dels temes claus del conflicte. Com a eixos principals de la solució, els portaveus etarres marquen el retorn dels presos, la inutilització de les armes de la banda i que les policies espanyoles marxin del País Basc. Si els estats espanyol i francès estan disposats a assumir-ho, el diàleg podria començar "demà mateix". Els etarres reconeixen que el conflicte armat ha causat molt sofriment, i diuen: "També les accions d'ETA. No som insensibles".

Segons els portaveus etarres, la banda va començar a reflexionar sobre el cessament definitiu de l'activitat armada fa una dècada. Un punt d'inflexió va ser "l'experiència de Lizarra-Garazi", que va fer que l'Estat fes "un salt qualitatiu en la seva estratègia, deixar l'esquerra abertzale, a través de la il·legalització, fora de l'escenari polític". Així, l'objectiu de l'Estat consistia a "reduir la iniciativa de l'esquerra abertzale només a la lluita armada amb l'esperança que la repressió policial la neutralitzés".

Així doncs, calia decidir sobre la lluita armada, que "ha fet la seva aportació, una gran aportació" per arribar al moment actual, però que també "ha mostrat senyal d'esgotament".

És per això que, malgrat que des de l'Estat s'interpreta l'anunci d'ETA com una derrota, els etarres creuen que ha servit perquè l'esquerra abertzale s'hagi "escapat de la trampa" i per dur "la confrontació a un nou escenari, fora del seu control". Els etarres afirmen que "el reconeixement d'Euskal Herria i del seu dret a decidir és una reclamació de la majoria de la societat basca".

Els portaveus d'ETA no tenen durant l'entrevista un reconeixement explícit per a les víctimes dels seus atemptats, però sí admeten que la confrontació armada de les últimes dècades "ha causat molt sofriment. També les accions d'ETA". I afegeixen: "No som insensibles".

Nou cicle

Pel que fa a la declaració de fa tres setmanes, els etarres assenyalen que ha obert "un nou cicle", que ha enfortit "la reclamació de la solució integral" i que demana "passos concrets a Madrid i a París", on consideren que els governs "no han donat la talla". De moment no hi ha cap acord per a la superació del conflicte, però "s'està dibuixant" una "espècie de full de ruta".

També es mostren crítics amb el govern de Gasteiz ("Està bé obrir una ronda de diàleg -diuen- però resulta força vergonyós que una iniciativa empresa amb urgència tingui com a objectiu dir que no hi ha urgència") i amb el PNB (assegurant que durant la transició espanyola "va acceptar el marc de participació imposat per Espanya", un fet que els va comportar "àmbits de poder" (...) "a canvi de participar de ple (...) en l'intent de neutralitzar l'independentisme").

De la mateixa manera, després d'assegurar que hi ha hagut contactes amb agents internacionals i que s'han pres "compromisos" davant d'ells, asseguren que no hi ha hagut cap reunió directa entre ETA i el govern espanyol, malgrat que tant la banda, com l'executiu de l'Estat, com el PP han tingut un "coneixement mutu" els darrers mesos. ETA no deixa de banda França, "part del conflicte" que "ha de tenir una participació directa en la resolució".

El moment actual és considerat clau en la història de la banda, i es compara a la seva constitució en ple franquisme i al moment de la transició, en què "la reforma espanyola no va atendre les reclamacions d'Euskal Herria i es va produir la divisió entre les forces abertzales, amb la decisió d'ETA de continuar amb la lluita armada".

Els presos són un punt clau. El retorn al País Basc "donaria al procés gran fortalesa i credibilitat", asseguren. I en aquest punt fan un oferiment: "En l'àmbit negociador, en tant que s'han de superar les conseqüències del conflicte (...), ETA assumeix la gestió d'aquests aspectes". També asseguren que ETA no prendrà cap decisió que afecti "els presos i exiliats bascos" sense la seva aprovació.

Un altre punt d'interès és el desarmament de la banda, que els etarres asseguren que està inclòs "a l'agenda de la negociació entre ETA i l'Estat". I afegeixen: "Estem disposats a parlar-ne i a adoptar compromisos".

Pel que fa al model de negociació, aposten per emprendre converses directes amb els estats espanyol i francès "amb la dinamització d'algun agent internacional que ajudi al procés".

Com a eixos principals marquen "el retorn a casa de tots els presos i exiliats polítics bascos, la inutilització de les armes d'ETA i la desmilitarització d'Euskal Herria", que vol dir que els cossos policials espanyols haurien d'abandonar el territori basc. I afegeixen: "el procés de diàleg podria començar demà mateix si els governs donen una resposta positiva".

Els actors del procés haurien de ser els agents polítics i socials bascos, un procés que s'haurà de dur a terme "sense cap mena de violència ni d'ingerència" amb l'objectiu d'establir "un acord democràtic en què es reculli una formulació pactada del reconeixement d'Euskal Herria i del dret a decidir". A més creuen que aquest acord hauria de rebre "el suport legitimador de la ciutadania basca, amb forma de ratificació en una consulta popular".

Sobre si aquestes opinions insinuen una voluntat de tutelatge de la banda, els etarres asseguren que "ETA no serà mai una amenaça per al procés" i que la banda "no estarà asseguda a la taula de negociació política".

A l'entrevista es fa referència a les pròximes eleccions espanyoles, de les quals l'únic que els etarres en diuen és que sigui qui sigui el pròxim governant ha de tenir presents "les reivindicacions d'amplis sectors de la societat basca de respectar els drets dels presos polítics, d'acabar amb l'estratègia de la il·legalització i de reconèixer els drets del poble basc". En aquest sentit, una única referència a Mariano Rajoy: "Davant d'aquesta conjuntura història, qui té moltes possibilitats de ser president d'Espanya ha d'actuar amb responsabilitat, i és de suposar que Rajoy ho ha entès així".

Finalment ETA es refereix a la crisi econòmica, que ha debilitat l'estat espanyol. Els etarres adverteixen que per aquesta raó es pot preveure que l'Estat intenti "entorpir" el procés polític. "L'Estat no serà un interlocutor fiable. No ho ha estat mai, però ara menys. És possible que a causa d'això el procés es bloquegi. I caldrà respondre amb reivindicacions sobiranistes unilaterals", sentencien.

Les nostres subscripcions, s'assaboreixen

Loteria del Nen 2017

Comprovar Loteria del Nen

Segueix la informació de la Loteria del Nen. Comprova els números premiats amb el nostre widget de la Loteria del Nen.

 
Widget Loteria de Nen

Emporta't al teu web, al teu escriptori o al teu iGoogle els resultats de la loteria de Nadal i la loteria del Nen. Descarrega-t'ho

 
Enllaços recomanats: Premis cinema