La fiscalia ha presentat aquest dilluns davant la Sala de l'article 61 del Tribunal Suprem una demanda d'il·legalització contra Sortu per evitar que sigui present a les pròximes eleccions municipals del 22 de maig. Com l'advocat de l'Estat, la fiscalia creu que Sortu és la nova marca electoral de Batasuna. La Sala de l'article 61 del Tribunal Suprem dijous passat va acceptar a tràmit la demanda presentada per l'advocat de l'Estat. Aquesta decisió deixava en suspens la inscripció del partit al Registre del Ministeri de l'Interior.
L'encarregat de presentar aquesta demanada ha estat el fiscal en cap del Contenciós del Tribunal Suprem, Antonio Narváez. El ministeri fiscal compta des de la setmana passada amb una nova evidència, el silenci de la formació després de la detenció d'un comando d'ETA i els actes de 'kale borroka' que van seguir a la desarticulació del grup.
Segons va explicar divendres passat a Sevilla el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, Sortu 'no és un partit' sinó 'un intent d'aparentar formalment el compliment de la llei per mantenir a la desesperada la presència d'ETA a un horitzó polític al que ja se sap que no arribarà de cap manera'.
Dijous passat l'Advocat de l'Estat va presentar davant la Sala 61 Tribunal Suprem una demanda d'il·legalització de la formació Sortu perquè considera que es tracta d'una mera continuació de Batasuna. L'Advocat creu que el partit 'no ha trencat amb ETA' i que, de fet, la seva irrupció respon a l'estratègia de l'organització.
El Suprem va donar trasllat de la decisió al Ministeri Fiscal i a Batasuna, com a parts del procés principal del que deriva aquest incident d'execució. S'emplaça a Sortu perquè pugui personar-se amb advocat i procurador i formular les al·legacions que estimi procedents. També es comunica la decisió al Ministeri de l'Interior. El magistrat encarregat del cas serà Carlos Lesmes Serrano.
En declaracions als mitjans l'advocat general de l'Estat, Joaquín Fuentes Bardagí va apuntar que ETA-Batasuna 'utilitza tàcticament' Sortu com a 'instrument' per ser present a les eleccions. L'objectiu és que Sortu no es pugui registrat com a partit ni ser present a les eleccions municipals del pròxim 22 de maig.
Sortu: 'dissenyat, creat i aprovat per Batasuna
La Fiscalia demana a l'alt tribunal que impedeixi que Sortu pugui inscriure's en el Registre de Partits Polítics, i que no desenvolupi activitat política de cap tipus. La demanda, de 168 pàgines, inclou un total de 9 indicis sobre la connexió entre ETA i Batasuna amb Sortu, arribant a la conclusió que Sortu ha estat 'dissenyat, creat i aprovat per Batasuna amb l'única finalitat de mantenir la seva presència en la vida pública i participar en les eleccions'
Igualment, en la demanda s'analitza l'actitud de Sortu en relació amb els actes terroristes d'ETA i més en concret la seva posició respecte de les últimes actuacions policials i de kale borroka.
La Fiscalia considera que Sortu és producte de Batasuna. L'única possibilitat que tenia per desvincular-se totalment de Batasuna i d'ETA i figurar com un projecte nou era acreditar públicament la seva ruptura amb les dues organitzacions, amb un 'rebuig explícit i clar dels actes terroristes d'ETA', la qual cosa evidentment no succeeix en aquest cas.
Els indicis que la fiscalia ha presentat han estat que en la presentació del nou projecte Sortu ha 'estat assumida' per notoris dirigents de Batasuna en l'acte celebrat en el Palau Euskalduna de Bilbao el 7 de febrer. A més a més, la documentació confiscada per forces policials que revelen l'existència d'un 'llarg procés de gestació' d'aquest partit, que es remunta a principis de l'any 2010, 'procés que va néixer i es va desenvolupar en el si de Batasuna'.
