Les picabaralles dialèctiques sobre la relació de Catalunya amb Espanya han centrat el primer cara a cara dels candidats gironins al 20-D. Des del minut u, els caps de llista han defensat l'aposta per la independència, el federalisme, l'unionisme o trobar un nou encaix dins l'Estat a través d'un referèndum o la via del pacte. I això s'ha traduït en continus retrets entre uns i altres (en alguns moments, arribant a ser un guirigall). El debat de TV3 i Catalunya Ràdio, marcat per les intervencions del PP, ERC i Democràcia i Llibertat, no ha alineat partits a l'hora de defensar punts en comú. Cadascú ha anat per la seva banda en un cara a cara on les propostes per al territori han estat disperses i poc concretes.

El debat de TV3 i Catalunya Ràdio ha girat al voltant de dos grans blocs: la relació Catalunya-Espanya i les polítiques econòmiques i socials. Al primer és on hi ha hagut més enfrontament de postures. De fet, les discrepàncies -sovint, marcades per retrets- s'han fet evidents tan bon punt han acabat els minuts de rigor que cada cap de llista ha tingut per exposar quina és la idea d'Estat que defensen (sigui l'espanyol o el propi).

Tot i que hi ha partits amb programes que convergeixen (sobretot, al voltant de la independència o l'unionisme), el debat no n'ha alineat cap a l'hora de defensar postures. Tots s'han cenyit a les sigles a l'hora de defensar el seu espai. La relació Catalunya-Espanya ha donat joc perquè hi hagués enfrontaments, però en alguns moments les intervencions s'han solapat tant que el debat ha arribat a convertir-se en un guirigall.

En aquest bloc, qui ha marcat les intervencions han estat la cap de llista del PP, la d'ERC i el candidat de Democràcia i Llibertat. De fet, es notava que tots ells saben què és ocupar un escó al Congrés.

Jordi Xuclà i Concepció Veray han protagonitzat més d'un estira-i-arronsa dialèctic, amb declaració i rèplica instantània d'un i altra. "El 27-S va tenir un caràcter clarament plebiscitari i aquestes eleccions han de permetre'ns refermar-ho; durant anys hem intentat canviar Espanya, però no vol ser canviada", ha dit el cap de llista de Democràcia i Llibertat.

"Vostès diuen que el 27-S va ser un plebiscit quan els convé, i ara proposen negociar a Madrid quan acaben de votar una desconnexió; la sobirania nacional recau en el poble espanyol i, si es fa un referèndum, hi ha de votar tota Espanya", li ha respost Veray. "Li recordo que el país és Espanya, i no Catalunya", ha afegit la candidata popular, rebent com a resposta un "british" per part de Xuclà (en referència a la consulta escocesa).

Més enganxades

Els tres candidats també han protagonitzat més enganxades en aquest primer bloc. Xuclà i Veray s'han enfrontat parlant de la procedència dels diners del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), per l'aposta de Democràcia i Llibertat per ser present a la reforma de la Constitució però voler la independència o quan Xuclà ha fet projecció sobre el 20-D. "A Catalunya, els ciutadans podem confirmar la majoria independentista o fer que guanyi C's; perquè Catalunya girarà la cara al PP, però donarà suport a Ciutadans per investir Rajoy", ha dit Xuclà. I Veray li ha respost: "Procuri que no li girin la cara a vostè".

La cap de llista d'ERC, Teresa Jordà, també s'ha enfrontat a Veray quan li ha arribat el torn de defensar la independència. "L'estat espanyol és irreformable i li agradi o no al PP, el Parlament sorgit del 27-S és sobirà i suma 72 diputats independentistes", ha subratllat.

"Tenen la majoria d'electes però no d'electors", li ha retret Veray. I com a resposta, Jordà li ha etzibat: "No em parli de regles del joc quan vostès, aquest mandat, amb el 44% dels vots van rebre 186 diputats i han governat a cops de Reial Decret". La cap de llista d'ERC també s'ha refermat en què aquesta legislatura el seu partit no anirà "a cap ponència" del Congrés perquè "a Catalunya, ja som República".

"Golpismo constitucional"

Les intervencions del cap de llista de Ciutadans, Fernando López de Castro, han acabat de posar més llenya al foc. De Castro, seguint la tònica del partit d'alternar català i castellà, ha assegurat que C's "arriba per guanyar les eleccions". "Cal canviar el govern de l'Estat, però no l'Estat, que és el de tots els espanyols", ha dit. I ha recordat que, davant l'aspiració independentista, la llei és clara. Fins i tot, ha arribat a ensenyar un exemplar de la Constitució. "Tota la resta és 'golpismo constitucional por parte de ustedes'", ha afirmat.

Una frase que no ha agradat gens al cap de llista de Democràcia i Llibertat (a qui, per cert, PP i C's li han retret, com a convergent, que el partit es presenti a cada elecció amb un nom diferent). "Entenc que vostè va ser general i que té el sentit de l'obediència molt interioritzat", ha dit Xuclà, en referència al passat militar de De Castro. "Però siusplau, no digui que dos milions de catalans són colpistes, per què què farà? Els posarà a tots a la presó?"

"Defensem el federalisme"

El candidat socialista, Marc Lamuà, ha defensat la via del federalisme i no s'ha estat de criticar ni Xuclà ni Jordà. Al primer, li ha retret "escenificar l'enfrontament amb el PP" quan, durant el mandat, "no han tingut problema a votar amb ells al Congrés". I a la cap de llista d'ERC li ha criticat "haver protegit CiU al Parlament" facilitant-li aprovar "el pressupost més de dretes que ha tingut Catalunya". "Més de dretes no, els més socials possible en aquell moment", li ha respost Jordà.

Lamuà ha insistit que la fórmula socialista vol "trobar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya". I aquí, el cap de llista ha assegurat que no serà una Espanya "homogeneïtzadora" com la que volen el PP i C's, "que cada vegada fan els 400 metres llisos fins a la Subdelegació més propera per judicialitzar-ho tot".

Per la seva banda, la candidata d'Unió, Montse Surroca, s'ha erigit com a representant del "catalanisme central i centrat a Madrid", que vol buscar un pacte específic per a Catalunya, que reconegui la seva identitat, la seva llengua i inclogui un pacte fiscal. "La veu d'Unió és necessària per desencallar l'atzucac i el cul-de-sac en què es troba Catalunya", ha dit.

Per a Surroca, "el frontisme actual" l'ha motivat el fet que "s'ha volgut accelerar massa un procés que s'havia de fer a poc a poc". Per això, la cap de llista al Congrés ha defensat que Unió "vol superar la confrontació i aportar solucions reals sense fer volar coloms.

Per últim, la número 1 d'En Comú Podem, Dolors Terradas, ha refermat l'aposta de la seva formació per impulsar un referèndum. Terradas ha subratllat que volen tenir "grup parlamentari propi al Congrés" més enllà de Podemos i ha dit que, precisament, tot i les reiterades negatives per part de l'Estat, la consulta és necessària i la defensaran perquè la política és "l'art de discutir, parlar, parlamentar i arribar a conclusions". Terradas també ha criticat que, durant els darrers anys, el PP s'ha caracteritzat per "haver fet anar enrere" l'Estat i basar la seva política amb Catalunya en "anar sempre al Tribunal Constitucional".

Propostes disperses per al territori

El segon bloc del debat electoral de TV3 i Catalunya Ràdio, centrat en les polítiques econòmiques i socials, s'ha acabat convertint en un barrig-barreig en què els caps de llista tan aviat han parlat de la reforma laboral com de les infraestructures, han demanat perdó pels casos de corrupció als seus partits o fins i tot han explicat quina proposta volen de model educatiu.

Lamuà, Xuclà, Jordà i Veray han centrat els primers minuts en debatre sobre polítiques d'ocupació. El cap de llista del PSC ha avançat que derogaran la reforma laboral i ha criticat que aquests anys s'han "trossejat contractes". Per la seva banda, el de Democràcia i Llibertat ha criticat que el PP ha deixat les classes mitjanes "depauperades" mentre s'ha arribat a gastar "36.000 MEUR en armament".

La candidata del PP, que aquí ha rebut per totes bandes, ha subratllat que si l'atur a Girona s'ha reduït del 23 al 18% en aquests quatre anys, "alguna cosa hem fet bé". Una afirmació que li ha valgut una resposta espontània de la candidata d'ERC: "Vantar-se de tenir una ocupació precària com l'actual és una vergonya".

Surroca ha apostat per impulsar mesures que facilitin la contractació de joves i majors de 55 anys. De Castro, tot i no venir a lloc, ha insistit en què el seu projecte és el de bastir "una Espanya per a tots" i Terradas ha reclamat "un canvi de model productiu" que aposti per l'ecologia i les energies renovables.

Infraestructures i N-II

La tònica general, però, és que el debat ha deixat poc lloc a les propostes per al territori. De fet, pràcticament no se n'ha fet ni una. I encara perquè quan s'ha passat a parlar d'infraestructures, això ha donat cert joc. Xuclà ho ha aprofitat per criticar el "desastre" de TP Ferro i criticar que la política de l'Estat "a l'hora d'aplicar el cost-benefici en obra pública és del tot irracional", perquè s'han deixat de fer obres necessàries a la demarcació, com l'N-II.

Lamuà ha criticat la davallada d'inversió estatal que han patit les comarques gironines i ha reclamat "un front comú" dels diputats gironins per aconseguir desdoblar l'N-II i engegar les obres de l'N-260. Aquí, però, la seva inexpertesa li ha jugat una mala passada, perquè ha criticat Veray per no haver recolzat la resta de diputats en allò que feia referència a l'N-II durant aquest mandat. Una afirmació que no només la candidata del PP li ha fet corregir, sinó també Jordà i Surroca.

La cap de llista d'ERC ha assegurat que, davant la manca d'inversió de l'Estat, l'única sortida és "la República Catalana". Per la seva banda, Surroca ha aprofitat el torn de paraula per reclamar que "s'avanci molt més" en infraestructures i, ja que hi era, també ha defensat la seva proposta en educació perquè es mantingui l'escola concertada.

Concepció Veray ha subratllat que en infraestructures com l'N-260 "es poden tenir queixes amb el PP, però no amb l'N-II". I aquí, la cap de llista popular ha fet un llistat exhaustiu dels trams que s'han desdoblat ja a la Selva, d'aquells en què han començat obres i d'aquells dels quals ja se'n redacten projectes (aquests darrers, a l'Alt Empordà).

De Castro ha seguit amb la seva retòrica de defensar Espanya (ara, parlant en castellà) i Terradas, després de criticar que més que un debat això semblava "una tertúlia de cafè", ha apostat per no desdoblar més trams d'N-II i aprofitar que l'AP-7 hi passa a tocar per "fer servir l'autopista".

"Si hagués viscut a Ripoll més temps, no diria això"

El debat dels candidats, més enllà de les discrepàncies, també ha tingut un moment irònic. L'han protagonitzat la cap de llista d'ERC i el de C's. Mentre discutien, López de Castro li ha demanat a Jordà que el deixés parlar, dient-li que "vostè és del meu poble" (en referència a Ripoll, d'on és la candidata republicana).

Jordà, estranyada, li ha demanat que per què ho deia (ja que López de Castro viu a Roses). I aleshores, el candidat de C's li ha ensenyat el seu DNI -fent-li saber que era "espanyol"- on hi constava el lloc de naixement. "Jo vaig néixer a Ripoll i hi vaig viure sis mesos, no m'havien ensenyat ni a parlar", li ha dit Fernando López de Castro. I Jordà li ha respost: "Massa poc temps, perquè sinó no diria tantes bestieses; es nota que en va marxar molt jove".

30 segons per a l'últim missatge

Al final, 30 segons perquè els candidats llancessin el seu darrer missatge. Xuclà ha demanat fer que "el 20-D sigui la solució perquè el sobiranisme serè pugui continuar el procés". Lamuà ha apostat per "desencallar la problemàtica entre Catalunya i Espanya des d'un model federal". Veray ha dit que en aquestes eleccions "ens hi juguem el futur" i ha alertat d'un tripartit PSOE-Podemos-C's a Madrid.

Surroca ha reclamat el "caràcter integrador d'Unió per aportar solucions". Jordà ha recordat que Catalunya ja ha engegat "un procés constituent després del mandat de les urnes del 27-S". Terradas ha insistit en què En Comú Podem vol tenir veu pròpia al Congrés "per millorar les polítiques socials". I López de Castro ha dit que les eleccions "seran la solució perquè governarà C's".