Paga extra: Quan i quant es cobra?

L'Estatut dels Treballadors l'engloba dins de les 'gratificacions extraordinàries', com es detalla en l'article 31. El treballador té dret a dues gratificacions extraordinàries a l'any, una d'elles en ocasió de les festes de Nadal i l'altra en el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresari i els representants legals dels treballadors.

La paga extra va ser imposada pel govern franquista el 15 de juliol de 1947, encara que al principi només equivalia a una setmana de feina, no a un mes complet com ara. En el franquisme es va conèixer aquesta remuneració com 'la paga del 18 de juliol". La dictadura pretenia així que els espanyols se sumessin a la Festa d'Exaltació del Treball, que coincidia amb l'aniversari del cop d'estat de 1936.

El conveni col·lectiu és el que fixa la quantia de la paga. No obstant això, la normattiva també preveu que les gratificacions extraordinàries es prorrategin en les dotze mensualitats.

En general, es cobren dues pagues extraordinàries: la de Nadal i la d'estiu. La primera sol percebre's entre el 20 i el 25 de desembre, mentre que la d'estiu s'ingressa en la segona quinzena de juny o, excepcionalment, en la segona quinzena de juliol.

Com queda reflectit en l'article de l'Estatut dels Treballadors, la quantia de la paga extra queda establerta en el conveni, encara que mai haurà de ser inferior a 30 dies de salari base o el salari mínim interprofessional. En general, la paga extra que rep el treballador equival al salari base recollit en les seves nòmines, al que pot afegir-se algun plus.

Són moltes les empreses que opten, de comú acord amb el treballador, per la via del prorrateig mensual de les quantitats a percebre en les dues pagues extres, de manera que en les nòmines de final de mes l'empleat ingressa una quantitat una mica superoior de diners. Per descomptat, igual que les remuneracions ordinàries, existeix una retenció de l'IRPF.