El 49,31% dels municipis catalans, 467 localitats sobre un total de 947 municipis, no disposen d'oficina bancària per operar o retirar diners, segons l'article 'Tancament d'oficines bancàries i accés a l'efectiu a Espanya' publicat en la 'Revista d'Estabilitat Financera' que edita el Banc d'Espanya. Les dades fan referència al tancament de l'any 2017 i indiquen que entre el 2008 i el 2017, les entitats financeres que han operat a Catalunya han retallat la seva xarxa d'oficines un 50,70%, passant d'un teixit de punts d'atenció al públic de 8.004 a 4.058 oficines. El nombre de persones que a Catalunya no tenen accés a una oficina bancària en la localitat on resideixen suma 240.892 persones, el 3,19% dels habitants del Principat. A l'estat espanyol, els percentatges són similars amb un 50,58% dels municipis espanyols sense alguna oficina bancària i el 2,68% de la població sense possibilitat d'obtenir diners en efectiu en la seva localitat de residència.
L'estudi sobre el tancament d'oficines bancàries a l'estat espanyol des de l'inici de la crisi fins al tancament de l'exercici del 2017 ha estat publicat per Concha Jiménez Gonzalo, directora general d'Efectiu i Sucursals, i Helena Tejero Sala, directora dels departament d'Emissió i Caixa del Banc d'Espanya.
Entre el 2008 i el 2017, el nombre de marques d'entitats financeres a l'estat espanyol ha disminuït un 28% i el nombre d'oficines bancàries que han baixat la persiana sobre el conjunt de la xarxa que hi havia el 2008 ha estat del 39%.
El mateix any 2017, el nombre d'oficines bancàries operatives a l'Estat es va reduir en 937 oficines i és destacable que 833 oficines es van tancar en el primer semestre de l'exercici.
Les autores de l'estudi assenyalen que les xifres fan referència al saldo net d'oficines i matisen que en aquesta anys també s'han registrat ''algunes obertures per reforçar la xarxa en determinades zones geogràfiques''.
El resultat final és que entre el 2008 i el 2017 es van tancar 17.873 oficines bancàries a l'estat espanyol, un ajust del 39%, passant d'una xarxa d'atenció de 45.579 oficines a 27.706 punts d'atenció.
Catalunya redueix la xarxa d'oficines un 50,7% des del 2008
Les dades referides a Catalunya indiquen que en el tancament del 2008 al Principat hi havia 8.004 oficines i que el 2017 hi havia 4.058 punts d'atenció, cosa que suposa una radical retallada de la xarxa d'oficines d'entitats financeres del 50,70%.
Barcelona, on més oficines s'han tancat de l'Estat
Barcelona és el territori de l'Estat que se situa en el número u del rànquing de tancament d'oficines, passant de tenir una xarxa de 5.723 punts oberts a 2.732 oficines, cosa que suposa el tancament de 2.991 punts d'atenció, el 52% menys, seguit de Madrid, que ocupa el segon lloc del rànquing amb el 42% d'oficines tancades des de la crisi.
Girona
Girona, en el desè lloc del rànquing espanyol, tenia 859 oficines el 2008 i va tancar el 2017 amb 441 punts de venda, una reducció de la xarxa de 418 oficines, el 49% menys.
Tarragona
Tarragona se situa en l'onzè lloc de la llista de demarcacions que més oficines han tancat. El 2008 hi havia a les comarques tarragonines 832 oficines i el 2017 la xarxa era de 424 punts, cosa que suposa una reducció de 408 d'oficines, el 49% menys.
Lleida
Finalment, Lleida, en el lloc 21 de la llista, tenia 590 oficines el 2008 i va tancar el 2017 amb 349 punts, 241 oficines menys, el 41% menys.
El 49,3% dels pobles catalans no tenen banc
En relació amb les xifres per municipis, a Catalunya el 2017 hi havia 467 localitats que no tenien oficina bancària, el 49,31% dels 947 municipis del cens en què treballen les autores de l'estudi publica en la revista d'estabilitat financera del Banc d'Espanya.
Els habitants que resideixen en el 467 municipis sense oficina bancària sumen 240.892 persones, cosa que suposa el 3,19% dels 7.555.830 persones que resideixen a Catalunya, segons les xifres de l'estudi.
Lleida, amb més municipis sense banc de Catalunya
Per demarcacions, Lleida se situa en quinzè lloc en la llista de demarcacions de municipis sense oficina bancària, amb 130 localitats, el 56,3% dels 231 municipis que té aquest territori. En aquests 130 municipis sense bancs hi viuen 38.802 persones, el 9% sobre el total de la població lleidatana que se situa en 432.384 persones.
Girona
Girona se situa en el setzè lloc del rànquing espanyol i com a segona demarcació catalana amb més municipis sense oficina bancària, el 2017 el nombre de pobles sense banc se situava a Girona en 126 localitats, el 57% dels 221 municipis gironins.
En aquestes 126 localitats gironines hi viuen 61.531 persones, el 8,1% del total de la població de Girona que l'estudi enfila fins a les 755.716 persones.
Barcelona
Barcelona ocupa el dinovè lloc de la llista espanyola amb més municipis sense banc amb 108 pobles, el 34,7% dels 311 municipis barcelonins. En aquestes localitats hi viuen 78.692 persones, l'1,4% del total dels habitants censats a Barcelona (5.576.037 persones).
Tarragona
Finalment, Tarragona ocupa el vintè lloc de la llista espanyol amb més municipis sense entitats financeres amb 103 municipis sobre un total de 184 localitats, el 56% del total. En aquest 103 municipis que no tenen banc hi viuen 61.867 persones, el 7,8% del total (791.693 persones).
Estat espanyol
A l'estat espanyol, 4.109 municipis d'un cens agregat de 8.124 localitats, el 50,58% del total, no tenien oficina bancària. En aquests 4.109 municipis residien 1.249.407 persones, el 2,68% del total de la població espanyola que no pot treure diners en efectiu en la seva localitat.
El 53% dels compradors prefereixen pagar en efectiu
Les autores de l'article destaquen que el diner en efectiu segueix sent el mitjà més habitual per fer operacions de pagament a l'estat espanyol, cosa que ''contradiu'' la idea generalitzada que l'efectiu està sent substituït de manera creixent per mitjans de pagaments alternatius.
L'última enquesta realitzada el 2017 pel Banc d'Espanya sobre l'ús del diner en efectiu indica que els bitllets i les monedes és el mitjà preferit pel 53% de la població espanyola, seguit de la targeta de dèbit que és l'opció preferida pel 41% de la població i la targeta de crèdit és preferent per al 6% del cens espanyol.
Aquesta preferència del diner en efectiu per la majoria dels ciutadans posa de relleu les dificultats d'un nombre rellevant de veïns per poder retirar diners en efectiu en les localitats que no disposen d'oficina bancària com a conseqüència dels programes d'ajustos de les entitats financeres i per la concentració bancària que s'ha registrat a l'estat espanyol des de l'inici de la crisi l'any 2008, cosa que ha reduït substancialment el nombre de marques bancàries que operen en el mercat.
El 87% de les compres a l'Estat es fa en efectiu
L'estudi també indica que a l'estat espanyol, el 87% de les operacions de compra es fan efectiu i en valor de compra el percentatge se situa en el 68% del valor total, segons dades referides al període entre octubre del 2015 i juliol del 2016.
Aquest percentatge favorable al pagament en efectiu a l'estat espanyol és superior a la mitjana dels països de la zona euro. Així, el 79% del nombre de transaccions que es realitzen a l'eurozona es realitzen en efectiu, cosa que suposa el 54% del valor total.
La mitjana de valor de les transaccions en efectiu en el conjunt de la zona euro va ser de 12,38 euros, uns xifra que és més baixa a l'estat espanyol, que se situa en 8,8 euros, sent el 65% de totes les transaccions realitzades en els punts de venda inferior als 15 euros. L'efectiu destaca com el mitjà preferit per fer compres inferiors als 45 euros, segons l'estudi.
