Les comarques de Girona acabaran l'any amb un increment d'un 15% en obra visada respecte a les previsions inicials. De fet, és l'única demarcació on augmentarà ja que a la resta del país es tanca amb xifres iguals a les projectades a principis d'any. El Col·legi d'Arquitectes de Girona reconeix que és una bona dada però demana "prudència" ja que en cap cas vol dir que s'hagi sortit de la crisi. El president del col·legi, Narcís Reverendo, explica que es tracta de percentatges molt baixos i per tant, qualsevol obra important pot fer variar la tendència. Reverendo ha explicat que el futur passa per la rehabilitació del parc d'edificis i no pas per l'obra nova. "Abans de construir de nou, hi ha una part molt important de barris de ciutat que cal atendre", ha reblat.

Continua la recuperació en el sector de la construcció a les comarques gironines, això sí, lentament. El 2013 es va tocar fons amb 344.269 m2 d'obra visada. A partir d'aquest moment, el sector es va anar recuperant i el 2016 va tancar amb prop de 485.000 m2. Des del Col·legi d'Arquitectes preveuen tancar aquest curs amb un increment d'un 15% respecte a les previsions inicials. D'aquesta manera, Girona serà l'única demarcació catalana que tanca per sobre el que s'havia projectat a principis d'any.

Malgrat aquestes bones xifres, el president del col·legi, Narcís Reverendo, demana mantenir una "certa cautela" ja que "no vol dir que haguem superat la crisi". "És cert que fa uns anys que mantenim una certa recuperació, però encara queda molt camí per fer", ressalta.

Una aposta per la rehabilitació

Reverendo ha explicat que el que cal ara és fer una "aposta clara" per la reforma i la rehabilitació de barris. En aquest sentit, ha reconegut que hi ha moltes esperances posades en el Pacte Nacional per la Renovació Urbana - en coordinació amb les conselleries de Governació i Territori -, per tal de fomentar la reforma i rehabilitació de barris degradats pel pas dels anys.

El president dels arquitectes recorda que hi ha una part de ciutat i teixits històrics que han quedat desatesos. "És en aquests espais on hi ha molta feina a fer", ressalta. Alguns d'aquests barris són històrics, com el casc antic d'Olot, i d'altres més nous com alguns Eixamples que es van construir fa 40 anys.

L'aposta per la rehabilitació fa que molts professionals del sector s'hagin reconvertit. Si fins ara l'obra nova era un dels aspectes més valorats pels arquitectes a l'hora de captar projectes, ara ha passat a ser un gairebé residual. Reverendo explica que la rehabilitació i els projectes relacionats amb l'eficiència energètica en els edificis, són ara els principals objectius de treball dels professionals.

No es fan ITE's

Un altre aspecte que no ha ajudat al sector és la poca voluntat dels propietaris dels edificis a passar les Inspeccions Tècniques d'Edificis. Reverendo reconeix que en fan "molt poques", malgrat que és un aspecte que cal tenir en compte i que s'hauria de seguir.

Segons el president dels arquitectes el problema és que aquesta normativa va sorgir en plena crisi econòmica. Això va fer que els propietaris fossin "reticents" a passar la ITE, no tant pel cost de la inspecció i els honoraris de l'arquitecte, sinó per les conseqüències de la ITE. "Si l'edifici necessita una reforma, vol dir obres, i per tant diners", concreta Reverendo.

Orgullós de l'arquitectura gironina

Un aspecte que fa ser optimista Reverendo és el reconeixement de l'arquitectura gironina en premis d'arreu del món, i en especial el Pritzker - conegut com el Nobel d'arquitectura - aconseguit per l'estudi RCR d'Olot. "Estem molt orgullosos en aquest sentit perquè dona un valor afegit als professionals que treballem aquí", ressalta.

Reverendo ha recordat que el Col·legi d'Arquitectes de Girona és l'únic que organitza uns premis. "Ho hem continuat fent malgrat la crisi, i la veritat és que la participació és sempre molt important i la qualitat dels projectes molt alta".

Des del col·legi fan servir la bona fama obtinguda pels professionals gironins per animar a futurs estudiants de la carrera d'Arquitectura. "Molts poden pensar que és una professió amb poques opcions, però han de recordar que els arquitectes sempre serem necessaris per a la societat, perquè sempre hi haurà edificis", ha conclòs.