A l'hora de realitzar la declaració de la renda, una de les coses que cal tenir en compte és la situació laboral que es va experimentar l'any corresponent a l'exercici fiscal. És una tesitura que concerneix a contribuents que van treballar l'any anterior i també van accedir a prestacions per desocupació, que també han de ser declarades.
Per tant, en existir més d'un pagador, la normativa s'aplica de forma diferent. Si el límit general de guanys salarials és de 22.000 euros, pels contribuents que, per exemple, hagin estat en dues empreses diferents i tinguin per tant més d'un pagador aquest límit serà d'11.200 euros, sempre que el segon i posteriors depassin els 1.500 euros.
En general, sempre cal almenys dos pagadors el resultat de la declaració serà negatiu pel contribuent, degut manera fonamental al fet que no existeix retenció de l'IRPF sobre les quantitats que lliura o ben aquesta és bajísima.
Els trams de l'IRPF, que regulen els gravàmens a aplicar segons les bases imposables, són els responsables que la majoria de declaracions siguin favorables a Hisenda. Cada pagador realitza el càlcul de la retenció de l'IRPF en funció del salari que abona al treballador de forma individual i no en el seu conjunt.
El treballador que va disposar d'una ocupació i que també ha estat en atur afrontarà una situació molt similar, amb gran probabilitat que el resultat de la seva declaració de la renda sigui favorable a Hisenda. A efectes fiscals, la prestació per desocupació no difereix molt de la nòmina laboral. La retenció que aplica el SEPE és mínima.
En conclusió, ja sigui el segon pagador una empresa o el Servei d'Ocupació de Públic Estatal - el que abona les prestacions per desocupació-, les retencions solen ser molt reduïdes. Hisenda estima que a través d'aquestes dues vies s'augmenten els ingressos i s'han de pagar més imposats.
