El PIB de Catalunya s'incrementaria un 23,4% si es tingués en compte el treball domèstic i de cura. Així, el PIB del 2015 passaria dels 215.000 milions d'euros als 265.000, uns 50.000 milions més. D'aquests diners, dos terços serien aportats per les dones, que carreguen amb el 67% de les feines de la llar de mitjana, independentment de la seva edat, nivell d'estudis, situació laboral o tipus de llar. Per això, si les tasques domèstiques es distribuïssin de forma equitativa entre homes i dones, aquestes arribarien a cobrar gairebé 2.800 euros anuals més perquè podrien dedicar més hores a les feines remunerades fora de la llar. La situació ha millorat els últims anys, però el ritme d'equiparació entre homes i dones és tant lent que encara caldrien més de 40 anys per arribar al 50% de repartiment de les feines domèstiques.

Aquestes són algunes de les principals conclusions d'un estudi elaborat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones (ICD), presentat aquest dimecres, i que s'ha basat en les dues Enquestes de l'Ús del Temps de l'Idescat, del 2003 i el 2011, i un estudi de la UAB del 2013. El càlcul per establir el creixement del PIB s'ha fet multiplicant les hores de treball domèstic per un preu/hora pagat al mercat laboral per a personal no especialitzat.

L'estudi també conclou que el temps mitjà diari dedicat per les dones al treball domèstic no remunerat baixa a mesura que augmenta el nivell educatiu dels membres de la llar. En els últims anys hi ha hagut un augment gradual de dedicació dels homes a les tasques domèstiques i familiars, 23 minuts més, tot i que probablement es deu a l'augment de l'atur. Les dones han reduït un temps similar el temps que dediquen a feines a casa. En la resta d'activitats, com oci, transport, estudis o treball voluntari, els canvis han estat menors. Així, l'estudi conclou que la tendència és positiva, però encara massa lenta, ja que l'equiparació total costaria uns 40 anys. De mitjana, les dones fan una hora més al dia de treball, remunerat o no, i gairebé 2 hores més de feina domèstica que els homes.

Així, segons l'enquesta del 2010-2011 de l'Idescat, els homes i les dones de més de 10 anys, incloent estudiants, jubilats i aturats, dediquen un temps semblant a les cures personals, com dormir i menjar, o la vida social i la diversió. Ara bé, els homes fan 3 hores i 3 minuts de treball remunerat diari, davant de les 2 hores i 1 minut de les dones. Aquestes, però, dediquen quasi 4 hores diàries a la llar i la família, davant les 2 hores dels homes. Aquests dediquen una mica més de temps que les dones als mitjans de comunicació, trajectes, esports, estudis i aficions.

Entre les feines de la llar i familiars, les dones dediquen una hora i quart a cuinar, 51 minuts a la neteja, 32 a la compra, 32 als infants i 21 a rentar, penjar, planxar i plegar la roba. En canvi, els homes dediquen 32 minuts a cuinar, 19 a netejar la casa, 22 a comprar, 20 a atendre els nens i només 2 a la roba. Els homes només dediquen més temps que les dones a la jardineria, cura dels animals i reparacions domèstiques, 21 minuts davant 8 minuts de les dones.

Pel que fa a la població de més de 16 anys, el temps mitjà diari dedicat al treball per les dones és de 6 hores i mitja, davant de les 5 hores i mitja dels homes. Això inclou 2 hores de treball remunerat per a les dones, 4 a la llar i un quart d'hora de treball voluntari i reunions per a les dones. Els homes, en canvi, tenen tres hores i quart de treball remunerat, 2 de feina a la llar i un quart d'hora de reunions i treball voluntari.

Per edat, les dones que més feina remunerada fan són les de 30 a 44 anys, amb 3 hores i 11 minuts diaris, davant les 2 hores i mitja de les dones més grans i les 2 hores i quart de les més joves. En canvi, el treball no remunerat a casa és una mica més gran en les dones majors de 45 anys, 4 hores i mitja diàries, davant de les 4 hores i 23 minuts de les dones de 30 a 44 anys i les 2 hores i quart de les més joves. Així, es pot comprovar que les dones més joves dediquen el mateix temps a casa que a treballar fora, unes 4 hores i mitja en total, mentre les dones en edat de maternitat són les que treballen més en total, 7 hores i 40 minuts.

Pel que fa als homes, també dediquen més temps a treballar, tant dins com fora de casa, dels 30 als 44 anys, però una hora menys en total que les dones, i quan més col·laboren a casa és quan tenen més de 65 anys, amb 2 hores i mitja.

Per tipus de llar, els homes i les dones que més treballen són els que tenen fills menors de 10 anys, amb 7 hores i 49 minuts per a les dones i 7 hores i quart per als homes. Així, les dones dediquen quasi 5 hores i mitja diàries a les feines domèstiques, davant les 2 hores i tres quarts dels homes. En canvi, les llars sense fills petits homes i dones dediquen menys temps a treballar tant dins com fora de casa, entre 5 i 6 hores diàries.

En el cas de les dones ocupades, la dedicació al treball és de 8 hores diàries, 4 i mitja a la feina remunerada i 3 i mitja a la no remunerada. En canvi, els homes ocupats dediquen 7 hores i mitja en total, 5 i mitja a l'àmbit laboral i dues al familiar i domèstic. Així, les dones assumeixen el 64% del treball domèstic. En el cas de les persones aturades o inactives, el percentatge no s'iguala, sinó que s'incrementa en detriment de les dones i arriba al 67%.

Per nivell d'estudis, les persones que dediquen més temps al treball són els que tenen estudis superiors, amb 7 hores les dones i 6 hores i quart els homes. Mentre el temps dedicat a l'àmbit laboral s'incrementa amb el nivell d'estudis, el temps dedicat a la llar disminueix, sobretot en les dones, i també es redueix la diferència entre homes i dones, cosa que faria suposar que quants més ingressos té la família, més disponibilitat té per contractar terceres persones per a feines domèstiques, com netejar o cuidar nens i ancians.

Pel que fa a la quantificació econòmica i horària global del treball remunerat i el domèstic, l'estudi conclou que els catalans van dedicar 13,2 milions d'hores l'any 2011 al treball. D'aquestes, el 54% va ser per a la llar i la família, i el 46% va ser en l'àmbit laboral i remunerat, el 55% va ser aportat per les dones i el 45% pels homes. En el treball remunerat, els homes van aportar el 59% de les hores totals i només el 33% del treball domèstic. Així, els homes dediquen el 60% del seu treball a l'àmbit laboral, mentre que les dones hi dediquen el 34%, i la resta és per a l'àmbit domèstic.

Així, mentre el salari mitjà per hora en l'àmbit general és de 18,4 euros, el domèstic és de 7 euros. Això fa que el treball global dels catalans suposi un total de 161.000 milions d'euros, 111.000 dels quals per a treball remunerat i 50.000 per al treball domèstic. Els homes aporten el 51% de tota la càrrega de treball, però mentre suposa el 59% del treball remunerat, només aporten el 33% del treball domèstic, uns 16.600 milions. De fet, de la seva aportació econòmica total, el 80% és en treball remunerat i el 20% en domèstic, mentre que les dones aporten un 58% del seu valor al treball remunerat i un 42% al domèstic.

Impacte econòmic

Si es calcula el valor econòmic de cadascuna de les activitats domèstiques, tenint en compte les hores dedicades per cada sexe, es veu que la major aportació és a la cuina, però les dones hi aporten el 71% del valor. En la neteja de la llar, les dones aporten el 74%, en la roba el 92% i en les compres i les cures a menors i ancians un 60 i 63% respectivament. En canvi, els homes només superen a les dones en la jardineria i cura dels animals.

En conclusió, perquè el repartiment de tasques fos equitatiu, homes i dones haurien de treballar 2 hores i 40 minuts a l'àmbit laboral i 3 hores i 6 minuts a la llar, per un total de 5 hores i 46 minuts. Això suposaria que les dones aportarien el 51% de la riquesa total, tant en l'àmbit domèstic com el laboral, ja que també suposen el 51% de la població total de més de 16 anys, cosa que els comportaria un increment dels seus ingressos salarials bruts pel treball remunerat del 25%, ja que hi podrien dedicar més hores, uns 2.800 euros anuals.

Pressupostos feminitzats

Durant la presentació de l'estudi, la presidenta de l'ICD, Teresa Maria Pitarch, ha dit que l'estudi és necessari per visibilitzar una realitat no prou coneguda, "el que no es mesura no existeix", i per seguir lluitant per l'equiparació de gèneres mitjançant les polítiques públiques, que ha dit que seran presents a tots els departaments en els pressupostos de l'any que ve.

Per la seva banda, la directora de l'ODEE, Anna Mercadé, ha lamentat que encara no existeixin pressupostos amb visió femenina, ja que falten dones a les cúpules de poder. Per a millorar la situació de desigualtat, ha apostat per fortes polítiques públiques, i ha dit que algunes d'aquestes no costen diners, com la reforma horària, la flexibilitat horària a la feina o l'eliminació de la "meritocràcia masculina" que prioritza el presencialisme al lloc de treball i menysprea l'excedència per maternitat. També ha demanat llars d'infants gratuïtes o que desgravin, i que les pensions de les dones tinguin en compte el treball domèstic.