L'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) va detectar rendes no declarades en l'IRPF de l'exministre d'Economia Rodrigo Rato per import superior a 14 milions d'euros entre els anys 2004 i 2015 i calcula que va defraudar quotes per un import total proper als 6 , 8 milions d'euros.

L'origen dels diners defraudats. La ONIF assenyala que les quotes suposadament defraudades procedeixen de guanys de patrimoni no justificats derivats del trànsit de diners amb l'estranger i no declarat fiscalment; guanys de patrimoni sense prèvia transmissió de rendes, rendiments d'activitats econòmiques com a conferenciant i despeses de l'activitat empresarial que no són deduïbles".

Les societats instrumentals. L'informe de l'ONIF, clau per seguir avançant en la investigació judicial, parla de moviments de diners a través de les societats panamenyes Red Rose Limited i Westcastle, la britànica Vivaway i l'espanyola Kradonara, situada a Sotogrande (Cadis), que haurien estat utilitzades per ocultar rendes i el beneficiari hauria estat el mateix Rato. Les societats haurien servit "per ocultar l'obtenció de rendes i la tinença d'un patrimoni financer" mitjançant transferències bancàries internacionals a Luxemburg, Mònaco, Suïssa, Regne Unit i Gibraltar. Per a aquestes operacions hauria comptat amb la col·laboració de dos despatxos d'advocats: Plazas, d'Espanya, i Findsbury Trust, de Gibraltar.

Els desviaments de diners a un hotel de luxe a Toledo. El 2003, Rodrigo Rato va constituir, amb els seus dos germans, la societat dedicada a la publicitat Cor Comunicació, el control de la qual va adquirir per complet en 2013. L'informe conclou que aquesta societat comptava amb dos proveedors (Grup Macal i Media House) que al seu torn van pagar rendes a Montelayos SL i a la seva filial Layosalud SL i atribueix al mateix Rato la titularitat d'aquesta última. Precisament va ser Layosalud SL la qual va promoure la construcció d'un hotel de cinc estrelles a la localitat toledana de Layos i per la seva explotació va rebre en 2003 una subvenció una mica inferior al milió d'euros per part de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, presidida en aquest moment per ell mateix. El document d'Hisenda determina que l'acusat va utilitzar la societat Montelayos (que pertany al seu soci Miguel Ángel Montero Quevedo) per canalitzar les rendes que partien de Cor i que tenien com a destí la construcció de l'hotel de luxe. L'import d'aquestes rendes no declarades puja a 3,5 milions d'euros.

Dues operacions de blanqueig amb un hotel a Berlín i un xalet a Astúries. L'informe afegeix altres dues operacions en què apunta que s'ha comès delicte de blanqueig de capitals, que són, a més de l'hotel a b, un hotel a Berlín amb una inversió de sis milions d'euros i un xalet a Cabueñes, a Gijón, amb una inversió superior als 700.000 euros.

El filó publicitari de Cajamadrid i Bankia. També les societats de publicitat de Cor Comunicación (Publicis i Zenith) "van elevar substancialment" els serveis prestats a Caja Madrid i Bankia entre 2011 i 2012 coincidint amb l'etapa de presidència de Rato, que va succeir a Blesa al capdavant de la caixa extinta en 2010. La mecànica d'actuació en aquest cas consistia a prestar serveis per Albisa Inversions (societat d'Alberto Portuondo) i els ingressos eren posteriorment remesos a Kradonara, propietat de Rato.

Pagaments encoberts per assessorar empreses de l'Ibex. Pel que fa a les quantitats percebudes per CaixaBank, Santander i Telefónica per la tasca que Rato va prestar en qualitat d'assessor, l'informe remès al jutjat desglossa que si bé hi va haver una primera quantitat percebuda en qualitat de retribució que si tributava en l'IRPF de l'acusat, existeix una segona satisfeta "de manera indirecta i encoberta" de diferents formes.

La retribució camuflada de Caixabank. Rato va rebre entre 2008 i 2009 de CaixaBank un milió d'euros. En el període comprès entre 2012 i 2015 Cor Comunicación va prestar serveis de publicitat a la caixa per import total de 540.000 euros, dels quals 390.000 encobreixen una "retribució camuflada" que va anar a parar a l'exvicepresident del Govern a través d'uns serveis de publicitat "clarament sobrevalorats" en més de 290.000 euros entre 2014 i 2015, segons precisa Hisenda.

La llarga relació amb el Santander. Amb aquest banc l'economista Gijón va deixar de col·laborar en 2010, coincidint amb la seva arribada a la presidència de Caja Madrid, si bé la seva societat va seguir facturant amb l'entitat que actualment presideix Ana Patricia Botín i va ingressar una mitjana de 108.000 euros entre 2008 i 2012. Un any després, quan ja no era president de Bankia, va tornar a prestar assessorament al banc que va signar nous serveis amb Cor Comunicación, augmentant per tant el contractat amb la mateixa.

La publicitat, un negoci simulat. Hisenda exposa en la documentació que l'empresa de publicitat de Rodrigo Rato no comptava amb una estructura pròpia que li permetés dissenyar els serveis que prestava i que per tant acabaven sent subcontractats a altres empreses. Per això apunta que es tractava d'un "negoci simulat" per ocultar el veritable negoci "que no és altre" que la participació de Rato en els Consells Assessors de les entitats bancàries.

Els pagaments de Telefónica no declarats. Rato va prestar assessorament a Telefónica des de 2013 fins al 2015, anys en què va percebre una segona retribució a través de Kradonara SL mitjançant un contracte signat amb la companyia, per la qual cosa el rebut per aquests treballs hauria anat a parar a Rato sense que aquest ho declarés al Tresor Públic, segons l'extensa documentació remesa als jutjats de plaça de Castilla.

Els rendiments que va consignar en les seves declaracions d'IRPF presentades entre 2013 i 2015 pel que fa a Telefónica puja a 700.000 euros. Aquesta quantitat se suma al rendiment obtingut per la societat Arada (618.189 euros), Bankia (887.497) Guide Brigde (367.558 euros), Cor (1.223.329 euros) i 7.382.987 en el capítol relacionat amb divises. Tot això ascendeix a 14 milions d'euros entre 2004 i 2013.

La societat que factura les conferències. L'ONIF recull també l'activitat de la societat Arada, fundada el 1982, i que va registrar els seus ingressos més rellevants entre 2009 i 2012, en la seva major part per activitats relacionades amb conferències, les despeses declarades de les quals no tenen relació majoritàriament amb els ingressos. El desglossament de les despeses revela que Arada va facturar a BCC per impartir conferències entre 2007 i 2014 prop d'un milió i mig d'euros. També va prestar serveis a Muinmo SL i Kradonara, segons l'informe que exposa que Arada és més un centre de despesa que una societat pròpiament dita destinada a l'obtenció de lucre mercantil i que conté despeses no relacionades amb els seus ingressos a més de partides que corresponen a l'immoble d'ús particular de Cabueñes. Els pagaments de la patronal de l'assegurança i d'un banc turc. El exbanquer tampoc hauria tributat pels serveis prestats a la patronal de l'assegurança, Unespa, entre 2008 i 2010, 375.920 euros que també va facturar a través d'Arada, empresa que en tres lustres no hauria pagat "ni un euro" en l'impost de societats . La mateixa empresa va rebre entre 2010 i 2014 un total de 120.000 dòlars per assessoraments al banc turc Akbank, import que tampoc hauria declarat a Hisenda.

I un possible delicte d'insolvència punible. El vuitè informe de l'Agència Tributària adverteix de la possible existència d'un delicte d'insolvència punible derivat d'un impagament de Muinmo SL, antiga Rueda de Emisoras Rato SL, i que es troba en situació de concurs voluntari dictat pel Jutjat Mercantil número 2 de Madrid el 2014. La ONIF determina que amb aquesta empresa Rato hauria creat crèdits per valor de 871.525,86 euros i que "sempre" va poder haver fet front als pagaments deguts a l'Agència Tributària però "contínuament" els diners obtinguts en les vendes dels actius era desviat a persones o entitats especialment relacionades amb l'acusat. A més afegeix que s'està davant d'una liquidació desordenada de la societat, la qual es "despatrimonialitza mitjançant transferències d'efectiu", d'aquí l'impagament dels deutes contrets amb l'Agència Tributària, segons es desglossa de la documentació lliurada al jutge que instrueix el cas .