El Govern ha aprovat aquest dimarts el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires, que actualitza la normativa catalana de comerç. Entre les novetats, destaca l'ampliació dels horaris comercials, que passen a poder obrir 75 hores setmanals, tres més que en la llei anterior. La nova norma deixa a mans del comerciant els períodes de rebaixes, malgrat que continua recomanant fer-les a l'hivern i a l'estiu. Per primer cop, la nova llei també inclou la possibilitat que els comerços dedicats a la venda de productes d´alimentació puguin instal·lar una àrea de degustació de màxim un 33% de la seva superfície, fixa quatre supòsits per declarar un municipi com a turístic a efectes d´horaris comercials i prohibeix oferir i vendre productes o serveis a domicili o per telèfon si no hi ha autorització expressa. Amb el vistiplau de l´executiu es formalitza el darrer tràmit que dóna pas a la tramitació parlamentària de la norma.

El Projecte de Llei de comerç s´estructura en 11 títols, inclòs el títol Preliminar, 83 articles, 4 disposicions addicionals, 1 transitòria, 1 disposició derogatòria i 3 disposicions finals. La norma busca resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l´àmbit de la distribució i prestació de serveis i simplificar la regulació per reduir càrregues administratives.

El Projecte de llei compila en un sol text tres dels quatre blocs normatius que conformen la legislació vigent en matèria de comerç, que actualment es troben dispersos en diferents lleis: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials, i les activitats firals. La futura llei no inclou la regulació dels equipaments comercials, que es continua recollint en el Decret llei 1/2009 de 22 de desembre, d´ordenació dels equipaments comercials.

La nova norma vol millorar la regulació normativa ja existent en matèria de comerç, mitjançant l´actualització, sistematització i clarificació de conceptes. Així, per exemple, es classifiquen per primera vegada activitats de promoció extintiva d´existències com són les rebaixes, la venda en liquidació, en excedent o 'outlet' i els saldos i en activitats de promoció amb finalitat incentivadora. Un altre exemple és la inclusió de les restriccions de l´activitat comercial i prestació de serveis, on es regula, entre d´altres, la venda a pèrdua.

Així mateix, el text inclou determinats serveis que 'de facto' ja es troben assimilats a l´activitat comercial com és el cas de les bugaderies, tintoreries, perruqueries, locutoris, bars i restaurants, videoclubs, cabines d´estètica, o solàriums, entre d´altres.

Principals novetats de la futura llei?

En matèria d´horaris comercials, la llei estableix com a norma general l´obertura de 75 hores setmanals, de dilluns a dissabte, tres hores més que en l´anterior llei catalana d´horaris. Com a excepció al règim general, per als municipis de menys de 5.000 habitants, es contempla llibertat d´horaris per als establiments comercials de menys de 150 metres quadrats de superfície, que no pertanyin a grans cadenes de distribució, sigui quina sigui l´activitat comercial.

El nombre de dies festius d´obertura autoritzada es manté en 10, 8 a criteri de la Generalitat, prèvia consulta del Consell Assessor de Comerç, i 2 a criteri dels ajuntaments.

Una altra de les novetats de la llei són les àrees de degustació que, per primera vegada, queden regulades per als comerços dedicats a la venda de productes d´alimentació. Així, la llei marca un límit en l´espai dedicat a àrea de degustació del 33% del total de la superfície comercial de l´establiment, amb la possibilitat que els ajuntaments puguin variar el límit. La idea és oferir a aquests comerços una via complementària d´explotació econòmica, més ajustada a les preferències dels consumidors actuals.

Així mateix, una altra novetat fa referència a la concreció del concepte de municipi turístic. En aquest sentit, es marquen quatre supòsits concrets als que es pot acollir un municipi per ser declarat turístic a efectes d´horaris comercials: que el municipi disposi d´un bé declarat Patrimoni de la Humanitat o immoble d´interès cultural integrat en el patrimoni històric-artístic que generi una afluència anual acreditada de visitants; que aculli algun gran esdeveniment esportiu o cultural d´àmbit nacional o internacional; que disposi d´una àrea comercial que generi una afluència acreditada de visitants de fora de Catalunya; o d´una zona portuària en la que operin creuers turístics amb mínim 400 mil viatgers a l´any acreditats. D´altra banda, passa de 8 a 4 anys la revisió de la declaració de municipi turístic.

Liberalització de les rebaixes i prohibició de venda a domicili o per telèfon sense autorització

Com a novetat, la llei deixa a mans del comerciant el moment de fer rebaixes, malgrat que continua recomanant realitzar les campanyes de descomptes a l'hivern i l'estiu i manté la regulació sobre les condicions. Així, els productes rebaixats han de ser estocs propis, han d´haver estat posats a la venda amb anterioritat al mateix establiment, no poden ser productes defectuosos o deteriorats (saldos), ni poden haver estat fabricats expressament per vendre en rebaixes.

D´altra banda, en relació a la venda o oferiment de productes a domicili, per primera vegada s´introdueix la prohibició d´oferir i vendre productes o serveis mitjançant visites a domicili, trucades o missatges de telèfon si no han estat prèviament sol·licitats o acceptats pels titulars. En aquests casos, cal acreditar documentalment una acceptació prèvia.

Per contra, les bustiades es podran realitzar sempre i quan els particulars no hagin manifestat la seva oposició a rebre´n. Cada tramesa haurà d´informar dels mitjans per oposar-se a seguir-les rebent. També és novetat la creació un cens que permeti conèixer la realitat del comerç i del serveis així com les principals magnituds que els afectin.

Segons el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, la mesura parteix dels "excessos" en algunes pràctiques de venda comercial, que ha qualificat d'"agressives". El conseller ha precisat que, quan s'aprovi definitivament la llei, s'adreçaran a les empreses amb pràctiques comercials d'aquest tipus per informar-los sobre la nova legislació. "Si s'acredita que no compleixen la llei, se'ls incoaran expedients sancionadors a través de la Inspecció de Treball", ha avançat.

El Govern recorda que té "competències exclusives" en matèria comercial

Preguntat per un possible nou recurs al TC o per un xoc amb la normativa estatal -que limita a 90 les hores setmanals d'obertura comercial-, el conseller ha recordat que les competències en matèria comercial són "exclusives" del Govern, que ha impulsat la norma "pensant en el comerç i en els consumidors". Amb tot, ha assegurat que amb la Llei de comerç es farà la "prova del cotó" davant la voluntat de diàleg manifestada pel govern espanyol.

Baiget considera que el model català és "equilibrat" i ha apuntat que "potser hauria de ser el govern espanyol" qui es replantegés la seva normativa, que preveu més hores d'obertura comercial.

6,5 milions d´euros en subvencions al comerç urbà, l´artesania i la moda

El conseller d'Empresa i Coneixement ha presentat també el balanç de les subvencions atorgades al comerç urbà, a l´artesania i la moda durant 2016. En total, s´han destinat prop de 6,5 milions d´euros en incentius, distribuïts en sis diferents programes de subvencions.

El programa per a la competitivitat de l´empresa de comerç i serveis a través d´entitats ha rebut 3,67 milions d´euros per a la implementació de 356 projectes arreu de Catalunya; quant al programa per a la implementació d´eines innovació tecnològica al comerç s´han concedit prop de 800.000 euros per a total de 331 projectes. Així mateix, dins el programa d´ajut a la participació en fires, la Generalitat ha atorgat 454.593 euros repartits entre 238 sol·licituds d´arreu del territori. En matèria de suport a l´activitat artesanal, el pla d´incentius inclou el programa per a la comercialització de l´artesania s´han atorgat enguany 326.028 euros, a un total de 129 artesans i empreses artesanes.

De la seva banda, el pla d´incentius contempla una línia específica per a la internacionalització de la moda, que promou la participació dels dissenyadors i marques de moda catalanes en 'showrooms' comercials o fires internacionals amb l´objectiu d´afavorir la presència a l´exterior i potenciar la diversificació de mercats. Dins d´aquest programa s´han concedit al llarg de 2016 prop de 210.000 euros a 52 empreses i dissenyadors.

Així mateix, el pla d´incentius inclou un programa específic per afavorir la continuïtat dels locals comercials, adreçat a empreses de comerç, serveis, artesania i moda. L´objectiu d´aquesta línia és dinamitzar el comerç mitjançant projectes de recuperació dels locals situats a la trama urbana o al casc històric i afavorir el relleu generacional. Aquesta línia ha rebut, de moment, 413 sol·licituds. A l´espera de concretar les sol·licituds acceptades, la previsió de subvenció que s´atorgarà és aproximadament d´un milió d´euros.