Catalunya és el territori on els preus dels graus a les universitats públiques s´han encarit més des del 2008, un 158%. Els preus per a les titulacions de més experimentalitat per al curs 2014/2015 difereixen un 313% entre Catalunya i Andalusia, mentre que per als aprovats a les titulacions de menys experimentalitat són un 256% més cars si es fan a Catalunya o a Galícia. Aquests diferencials són superiors si es consideren els preus de les segones, terceres i successives matrícules per nivell d´experimentalitat segons la Comunitat Autònoma on l´alumne formalitzi la matrícula. Són dades de l´informe ´La universitat espanyola en xifres´ que ha fet públic CRUE, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles.
El mateix informe assegura que en el curs 2014/2015 Espanya manté un dels nivells de preus públics universitaris més elevats de la Unió Europea, només superat pel del Regne Unit, Irlanda i Holanda. Val a dir que els preus a Catalunya s´aproximen als d´Irlanda.
L´estudi de CRUE indica que des de la vigència de les polítiques d´ajust fiscal a les Comunitats Autònomes, i amb més intensitat després de l´entrada en vigor del Reial decret llei 14/2012 de racionalització de la despesa pública en educació, les diferències en els preus públics aprovats per branca d´ensenyament als diferents territoris s´han ampliat "de forma progressiva".
En el curs 2014/2015 els preus s´han mantingut pràcticament iguals que en l´anterior, fet que, com a resultat, comporta que les bretxes entre els preus fixats per a les titulacions de grau de més experimentalitat a les universitats catalanes i les andaluses arribin al 313%, mentre que els aprovats per a les de menys experimentalitat a les catalanes i a les gallegues difereixin un 256%.
També s´explica que totes les Comunitats Autònomes han incrementat en el període 2008-2016 els preus públics de l´ensenyament superior, però mentre a Galícia l´augment ha estat d´un 5,1%, a Catalunya ha estat del 158%, la que més els ha encarit.
D´aquí que Catalunya encapçali el nivell d´esforç de les famílies per pagar els preus públics universitaris. Concretament, l´esforç suposa un 7,5% del PIB. A l´extrem oposat de la balança, el País Basc requereix un esforç del 3,4%.
Des de CRUE es posa èmfasi en el fet que l´equitat que s´ha de donar en l´accés a un servei educatiu prestat per institucions de caràcter públic i finançat molt majoritàriament amb recursos fiscals, "demanda actuacions que corregeixin aquestes diferències, que posen en qüestió el principi d´igualtat d´oportunitats, alhora que encobreix ineficiències institucionals".
Finalment, l´informe subratlla que els preus universitaris haurien d´operar com a compensació d´un cost estàndard per titulació impartida en un centre universitari públic i el seu pagament, en tot cas, "s´hauria de fer atenent el nivell de renda de cadascun dels demandants" d´aquest servei universitari.
