Masarac

Catalunya recapta 133 MEUR amb la taxa turística en els prop de 4 anys d'aplicació

El conseller d'Empresa es mostra obert a modificar l'impost sempre i quan es faci des del "consens" i el "diàleg" de tot el sector però adverteix que no se suprimirà

26.09.2016 | 16:43
Les autoritats que han assistit a la festa.

La Generalitat ha recaptat 133 milions d'euros (MEUR) amb l'impost sobre les estades en establiments turístics des que va entrar en vigor el novembre del 2012. És una xifra que ha donat a conèixer el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, durant la celebració del Dia Mundial del Turisme que organitza cada any la Federació d'Hostaleria de les comarques de Girona a Masarac. "És una taxa que és aquí i s'hi quedarà", ha subratllat el titular d'Empresa, que també s'ha compromès a incorporar modificacions si es fa des del "diàleg" i el "consens" si bé no ha parlat explícitament d'un augment.

{C}

{C}

Aquesta ha estat la resposta al president de la federació, Antoni Escudero, que minuts abans havia criticat la forma en què s'estan gestionant els diners recaptats i s'havia mostrat totalment contrari a un possible augment, tot dient que seria un "perjudici" per les empreses que "ara no toca". Escudero també ha demanat una major implicació de les administracions per posar solució a problemes com ara el top manta o la falta de formació específica del sector per tenir una mà d'obra qualificada i reduir l'atur.

La taxa turística ha tornat a ser una de les protagonistes del Dia Mundial del Turisme que organitza la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona al castell de Biart de Masarac. Fa uns dies, la federació es mostrava molt crítica amb aquest impost i denunciava una mala gestió dels diners per part d'alguns ajuntaments així com d'incompliments de l'acord a què es va arribar amb el sector per accedir a la seva creació, com ara la revisió de la taxa dos anys després de la seva entrada en vigor. També criticaven la manca d'informació sobre el destí dels diners recaptats.

Aquests retrets han aparegut de nou durant el discurs que ha ofert el president de l'ens, Antoni Escudero, davant dels 600 convidats en aquesta tretzena edició. A banda de denunciar que alguns ajuntaments han substituït una part de la partida destinada a turisme pels diners recaptats amb la taxa, també ha reclamat un paper "decisiu" del sector privat a l'hora de decidir on van els diners tot dient que el sector "fa d'Hisenda" perquè és qui els recull. Per altra banda, ha expressat la total disconformitat a un possible augment de la taxa, tal com apuntava el director general de Turisme, Octavi Bono, en informacions aparegudes als mitjans el passat cap de setmana. Per Escudero, aquest augment seria un "perjudici pels empresaris" ja que encara hi ha grups de turistes que es neguen a pagar-ho. I ha afegit que un possible augment, seria un "despropòsit que ara no toca".

La Generalitat oberta a modificar la taxa des del consens

El conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha defensat durant el seu discurs de la necessitat de la taxa turística per poder impulsar mesures que permetin, entre altres coses, la promoció del turisme. "És una eina que tenim per garantir la viabilitat del sector, que volem que sigui sostenible, responsable i de qualitat", ha afirmat. A banda d'aportar la xifra del total de diners recaptats en els prop de quatre anys -133 milions d'euros- que està en vigor, el conseller també s'ha mostrat obert a revisar i incorporar "modificacions o millores" en aquest impost, sempre i quan es faci des del "consens i el diàleg" i tenint clar que la taxa es mantindrà. En aquest sentit, ha recordat que periòdicament es fan reunions amb el sector –on hi ha representats la part pública i la part privada- per decidir com es gestiona i a on van els diners i que, ara que ja s'ha consolidat, caldrà fer un balanç per veure com ha de ser el futur d'aquesta taxa. Baiget no ha fet referència en cap moment a un possible augment de la taxa i sí que ha manifestat que "cada cop són menys" els que la critiquen, entre altres coses, perquè també funciona a altres països europeus.

L'impacte del top manta i la necessitat de millors infraestructures

El representant dels hotelers gironins, Antoni Escudero, també s'ha referit a altres problemàtiques del sector tot demanant una major implicació de les administracions. Així, s'ha referit a l'impacte negatiu pel turisme que té el top manta a les poblacions gironines i a tot el país. Ha demanat més controls per evitar que entri el material de forma il·legal i un enduriment del marc legal perquè la policia no pot eradicar aquestes pràctiques. Aprofitant que tenia representants de les diferents administracions, Escudero també els ha demanat combatre el missatge negatiu que s'associa a les activitats turístiques a ciutats com Barcelona tot reivindicant que aquest és un sector estratègic i clau per a l'economia del país.

Tampoc ha faltat la demanda d'unes millors infraestructures –tot esmentant la N-II inacabada o el baixador del TAV a l'aeroport- i un canvi en les polítiques de formació i ocupació per fomentar les ganes de treballar dels ciutadans. "Tenim una societat poc motivada per l'esforç diari", ha lamentat Escudero, alhora que ha destacat que hi ha 14 tipus de subsidis a nivell estatal que fan que aquesta sigui una "economia subsidiària" i amb poca capacitat per invertir en altres àmbits com la promoció del turisme o el treball.

Amb reactivació de l'economia però faltats de personal

El president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona ha admès que aquest estiu el sector ha notat una millora de l'economia. Sense donar xifres exactes, ha afirmat que a nivell de despesa i ocupació s'han situat a nivell anteriors a la crisi. "Ara cal que aquesta millora de l'economia s'estabilitzi", ha afirmat per després detallar el que considera una "contradicció". Tenint en compte el nivell d'atur que encara té el país, assegura que el sector ha tingut moltes dificultats per trobar mà d'obra, no només qualificada, perquè, segons ha dit, la gent "no vol treballar del turisme". I ha alertat a les autoritats que, si no s'hi posa remei amb millors polítiques de formació per tenir personal qualificat, potser caldrà "anar a buscar a fora" la mà d'obra, malgrat tenir molta gent a l'atur. En aquest sentit, també ha reivindicat la cultura de l'esforç i la satisfacció que dóna poder treballar amb turistes que visiten la demarcació per gaudir del seu temps lliure.

Per la seva banda, el president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Pere Vila, ha fet èmfasi en la necessitat que sectors públics i privats segueixin treballant plegats en àmbits com el turístic i aconseguir que les "crítiques" del sector esdevinguin "possibilitats". És per això que també ha reclamat una millora de les infraestructures per part de totes les administracions implicades alhora que s'ha compromès, com a president de la Diputació de Girona, un ens que forma part de l'Associació per a la Promoció i Desenvolupament de les Comarques Gironines (AGI), a seguir invertint perquè les taxes tornin a ser com fa uns anys enrere, conscients que fins ara han hagut de "batallar contra un monstre que és l'aeroport de Barcelona".

Vila també ha fet referència als 40 anys que aquest 2016 celebra el Patronat de Turisme i ha tancat el discurs fent una crida a tots els actors implicats en el turisme a treballar plegats per poder superar les dificultats com s'ha vingut fens fins ara.

La "mala praxis" a Lloret

L'únic que s'ha referit en el seu discurs a l'empresari de Lloret que va ser denunciat recentment per punxar la llum a quatre hotels que han hagut de tancar ha estat el president de la Diputació, que ha lamentat aquest tipus de pràctiques perquè "resten la imatge turística" del municipi i del país. Escudero també ha valorat posteriorment aquests fets quan se li ha preguntat. Des de la federació, creuen que aquest és un cas aïllat i que el públic "no és tonto" i sap que el sector "treballa bé".

Un reconeixement al mercat francès

Aquesta tretzena edició ha rendit homenatge a la societat francesa com a mostra de suport pels atemptats que hi ha hagut en els últims mesos però sobretot per la seva fidelitat i estima al territori gironí. I és que el turista francès representa el 50% dels visitants estrangers. És per això que s'ha descobert una placa en reconeixement al poble francès durant un acte que ha comptat amb la presència d'autoritats franceses com ara el Prefecte del Departament dels Pirineus- Orientals, Monsieur Philippe Vignes, que ha agraït el reconeixement tot elogiant el nivell de qualitat i professionalitat del sector gironí i fent referència a l'amistat i els lligams que hi ha a banda i banda dels pirineus. També hi ha assistit la Consellera de Turisme del Departament dels Pirineus-Orientals, Madame Marina Parra-Joly; el responsable de relacions internacionals transfrontereres de la patronal d´empresaris francesos de Perpinyà, Monsieur Raymond Brunet i alcaldes i regidors de municipis francesos.

Pel que fa a les autoritats catalanes, s'ha comptat amb la presència del delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús; el subdelegat del govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez- Bustamante, representants de diferents partits, cossos policials, patronals i empresaris del sector.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema