El primer semestre d'aquest any el Col·legi d'Arquitectes ha visat un total de 1,663 milions de metres quadrats d'obra nova i rehabilitació, cosa que suposa un increment del 15,05% en relació amb el mateix període de l'any passat, segons Lluís Comerón, degà del Col·legi d'Arquitectes. Comerón ha advertit que aquestes xifres indiquen que s'està en un procés de recuperació ''no sostingut'' i amb símptomes de ''desacceleració''.
Entre els mesos de juliol del 2014 i del 2015 el creixement va ser del 32% i entre el 2015 i el 2016 l'augment ha estat del 15%. Comerón ha dit que en l'àmbit de la rehabilitació, per renovar tots els habitatges catalans al ritme actual es trigaria fins l'any 2350.
Comeron ha explicat que si bé el sector de la construcció en l'àmbit de l'edificació d'obra nova i la rehabilitació es manté en un procés de recuperació, aquesta canvi de tendència sembla que no és ''sostingut'' i en tot cas el que s'observa en les xifres de visats d'aquestes edificacions és una desacceleració del seu ritme de recuperació.
El degà s'ha referit a les actuacions en l'àmbit de la rehabilitació i ha denunciat el ritme actual d'obres de rehabilitació que suposa una ''oportunitat perduda'' per a la recuperació de l'economia i per a la creació de llocs de treball.
En el primer semestre d'aquest any, el Col·legi ha visat 5.500 actuacions d'obres de rehabilitació cosa que de seguir el ritme actual a final d'any s'hauran visat unes 11.000 obres. Comerón ha dit que al ritme actual, amb un parc d'habitatges de 4 milions de pisos a tot Catalunya, per rehabilitar tot el cens d'habitatges català es trigaria fins a l'any 2.350.
El degà ha explicat que amb les xifres actuals, el ritme d'edificació d'obra nova es troba a la meitat de la mitjana de la Unió Europea i en actuacions de rehabilitació Catalunya es troba a un terç de la mitjana europea, unes xifres que demostren que hi ha un ampli recorregut per al sector. Comeron ha afegit que amb els actuals ritmes d'actuació en l'edificació i la rehabilitació s'està menystenint la possibilitat d'aprofitar entre 3 i 4 punts percentuals del PIB per a l'economia catalana i la creació de fins a 100.000 nous llocs de treball.
Els visats d'habitatges nous en el primer semestre s'han situat en 4.044 pisos, amb un increment del 12%. Tot i això, aquestes són xifres molt reduïdes que caldria com a mínim multiplicar per tres per poder posar Catalunya amb xifres de mitjana europees.
Les dades de l'informe del Col·legi indiquen que en termes absoluts, l'obra nova és la que continua experimentant una pujada més significativa de creixement del 22,56% mentre que la superfície visada per obres de rehabilitació ha decrescut l'1,34%, sempre en percentatges comparatius entre aquest primer semestre i l'últim semestre del 2015.
En relació amb la superfície visada per demarcacions, incloent tant obra nova com rehabilitació, destaca el territori de Barcelona, sense tenir en compte la ciutat de Barcelona, que continua creixent i ho ha fet aquest primer semestre a un ritme del 36,57% més que el segon semestre del 2015. En el cas de la ciutat de Barcelona, aquest creixement ha estat del 20,26%.
En relació amb les altres demarcacions, Girona i Lleida creixen a un ritme del 5,97% i de l'1,26%, respectivament, mentre que Tarragona i l'Ebre decreixen un 37,8% i un 32,02%, respectivament.
El degà ha reclamat de les autoritats polítiques un canvi en la política urbanística per tenir en compte que en el futur immediat la política urbanística no s'ha de dirigir cap al creixement residencial del territori sinó cap a una actuació de transformació de sòl vacant en sòl residencial.
