CaixaBank ha decidit tornar a la càrrega per quedar-se el control total del Banc Portuguès d'Inversió (BPI) en resposta a la ruptura de l'acord signat amb l'angolesa Isabel dos Santos, dirigit a reduir la seva exposició a Angola i evitar així una sanció de Brussel·les.

L'entitat catalana ha anunciat avui el llançament d'una oferta pública d'adquisició d'accions (opa) pel BPI per segona vegada en els últims catorze mesos, després que el primer intent no fructifiqués degut precisament al rebuig de Dos Santos.

L'operació es produeix en un moment delicat per a l'entitat -la cinquena més important de Portugal per volum d'actius-, en espera de saber si el Banc Central Europeu (BCE) el multa o accepta concedir-li més temps després d'expirar el termini per trobar una solució al seu negoci a Angola.

El cas del BPI té també implicacions polítiques per a Portugal a causa de la importància de les relacions amb el país africà, i reflex d'això ha estat la intervenció directa de les autoritats durant les últimes setmanes per facilitar les negociacions entre CaixaBank i Dos Santos.

La proposta de l'entitat catalana ara és d'1,113 euros per acció, lluny dels 1,329 euros que va oferir al febrer del 2015, fet que suposa que valora al BPI entorn de 1.600 milions d'euros, 300 menys que fa un any.

"Funcionarà. Tenim confiança en l'operació", ha assegurat en una conferència amb analistes el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, que ha qualificat el preu ofert de "just" malgrat ser un 16% inferior al de fa un any.

La firma catalana pretén endur-se el 100% de les accions (ja controla el 44,1%), pel qual desemborsaria un màxim de 906 milions d'euros.

En la seva intervenció davant els analistes, Gortázar ha destacat que l'operació tindrà un impacte molt positiu en el banc lusità, que milloraria la seva rendibilitat en trobar-se sota el paraigua d'una entitat financera com CaixaBank.

En aquesta línia, el conseller delegat de l'entitat catalana ha reiterat que el BPI és un banc "atractiu i sòlid", a més de "ben gestionat".

L'oferta de l'entitat que presideix Isidre Fainé està condicionada a la supressió de la limitació del 20% en els drets de vot del BPI, a arribar a més del 50% del capital i a obtenir les autoritzacions dels organismes reguladors pertinents.

Precisament aquest blindatge en els drets de vot està darrere del conflicte existent entre CaixaBank i la inversora angolesa, i que ha derivat fins i tot en una situació de bloqueig en el si de l'entitat.

Encara que el pes del grup espanyol en l'estructura accionista del BPI és més del doble que el de Dos Santos (44,1 % davant 18,6 %), l'existència d'aquest límit en els drets de vot pràcticament iguala el poder de tots dos a l'hora de prendre decisions.

En aquestes circumstàncies, els dos accionistes van negociar una solució per complir les exigències de Brussel·les, que des de finals del 2014 reclama als bancs comunitaris reduir la seva exposició al país africà per considerar que el seu sistema de supervisió no és equivalent a l'europeu.

L'acord només va arribar el passat dia 10, una hora abans d'expirar el termini, però una setmana més tard va quedar "sense efecte" per noves divergències entre tots dos.

Com a conseqüència, el Govern lusità ha revelat avui que ja ha aprovat una modificació legislativa que permetrà als accionistes d'entitats financeres a Portugal avaluar periòdicament aquests límits als drets de vot per poder modificar-los en cas que ho desitgin.

El primer ministre portuguès, el socialista António Costa, ha defensat que amb aquesta mesura "estan creades les condicions institucionals i de mercat perquè la separació del BPI i el Banc de Foment d'Angola (...) tingui èxit", per això ha demanat comprensió al BCE perquè accepti ampliar el termini.

De la seva banda, el cap de l'Estat lusità, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, ha revelat que aquesta llei estava preparada des de fa un mes i només ha estat "ajornada" per facilitar les negociacions.

Analistes portuguesos han recordat que, si tira endavant l'opa de CaixaBank, el BPI previsiblement ni tan sols hauria de desfer-se del seu negoci a Angola, ja que el pes de la seva divisió a Luanda quedaria diluïda en formar part d'un grup significativament més gran com és el català.