Encara que es calcula que només entre un 10% i un 12% de les famílies té inversions directes en Borsa -és a dir, posseeix accions d'alguna companyia cotitzada- l'actual muntanya russa en què viuen instal·lats els mercats pot tenir importants conseqüències per a la gran majoria de la població. I és que, encara que moltes vegades es pensa que els parquets són un món apart, una espècie de casino allunyat de l'economia real, la veritat és que els mecanismes de transmissió entre un i un altre costat són molts i variats, i poden acabar afectant seriosament a les perspectives de recuperació, si el desconcert actual pel creixement de Xina o el preu del petroli es perllonguen durant alguns mesos més.

Loading...

De moment, l'Ibex 35 ja acumula una depreciació de prop del 15% des de l'inici d'any, i de més del 20% des que el passat mes de novembre van començar els dubtes sobre el creixement global a les principals places financeres, al que es va sumar la situació política a Espanya. Una xifra encara insuficient per detenir l'actual cicle expansiu del país, però que ja té les seves primeres conseqüències.

La més clara és l'enfonsament de la rendibilitat dels fons que inverteixen en renda variable, que només al gener van acumular pèrdues d'entre el 6% i el 7%, segons les dades de la patronal del sector, Inverco. Aquest tipus de productes s'havia convertit en la gran alternativa que oferien els bancs per a aquells estalviadors que no es conformen amb la minsa rendibilitat actual dels dipòsits a termini, la qual cosa havia disparat la seva venda. Així, fins a 7,6 milions d'espanyols tenen ja els seus diners en aquest tipus d'instruments -un milió més que fa un any-, encara que només el 19% del seu patrimoni global es destina a accions, segons explica el director d'Estudis d'Inverco, José Luis Manrique, qui recomana als inversors «no entrar en pànic i aguantar, perquè a mitjà i llarg termini la Borsa sempre resulta rendible» .

Una cosa similar passa amb els plans de pensions que tenen contractats 7,8 milions de ciutadans. En aquest cas, és el 23% del patrimoni invertit a través d'aquests productes el que està vinculat a l'evolució de la Borsa. La llista segueix amb els dipòsits estructurats o els referenciats, el rendiment dels quals també depèn del que ocorri als mercats de valors.

Menys diners per gastar

En definitiva, que una caiguda de l'Ibex 35 suposa «una disminució de la riquesa financera de moltes més famílies del que sembla», segons explica el professor de Macroeconomia de la Universitat d'Alacant Alfredo Masó. Unes famílies que, en sentir-se més pobres, «tendiran a gastar menys, la qual cosa deprimirà el consum, si la situació es perllonga durant alguns mesos més». I aquí és on realment poden arribar les conseqüències més greus, ja que bona part del creixement actual es basa, precisament, en la reactivació de la despesa.

D'aquesta forma, a través d'aquest fre del consum, la crisi borsària es contagiaria a les pimes i als petits negocis, que són els que sostenen la major part dels llocs de treball, i es podria caure «en un cercle viciós», segons Masó, que posés fi a la recuperació.

També en el cas de les grans empreses la caiguda de la despesa i una situació perllongada de descens als mercats portaria a la paralització de nombrosos projectes d'expansió, la qual cosa frenaria la creació d'ocupació, segons explica l'analista de Bankinter Jesús Amador. En part, perquè unes borses a la baixa limitarien les possibilitats de les signatures cotitzades de recórrer a ampliacions de capital per finançar aquests plans de creixement.

A tot això cal sumar els efectes que té la depreciació de les accions en els balanços d'aquelles companyies o bancs amb importants participacions en altres signatures cotitzades, la qual cosa podria en dificultats a més d'una gran empresa, segons Amador.

En qualsevol cas, tots els experts coincideixen que encara serien necessaris diversos mesos més d'inestabilitat en la Borsa per desencadenar aquesta cascada de reaccions negatives i cap d'ells s'atreveix a vaticinar què ocorrerà realment. «Fa unes setmanes hagués dit que era alguna cosa passatger, però ara cada vegada tinc més dubtes», reconeix el catedràtic de la UA Alfredo Masó. «Hi ha molta liquiditat i els tipus que ofereixen els dipòsits són molt baixos, per ho crec que hi ha molts inversors que no tenen una altra alternativa que anar a Borsa a la recerca de rendibilitat, i això pot ajudar a recuperar els preus», apunta, per la seva banda, Jesús Amador. De moment, toca seguir esperant.