Nivells baixos en 30 anys

El nombre d'habitatges visats creix un 47% el 2015

El Col·legi d'Arquitectes reclama dels govern incentius per ´"accelerar" la recuperació del sector que ara per ara manté un ritme "massa lent´"

25.01.2016 | 14:21

La recuperació del sector de l´edificació es consolida però ho fa un ritme ´´massa lent´´, segons Lluís Comeron, degà del Col·legi d´Arquitectes de Catalunya. Comeron ha explicat que si bé la superfície visada s´ha situat en el 2015 en prop de 2,9 milions de metres quadrats, un 26% més que el 2015, i el nombre d´habitatges visats ha estat de 6.351 pisos nous, un 47% més, els nivells d´activitat de visats de pisos nous i de projectes d´execució s´han situat el 2015 per sota de les xifres registrades el 1986. Comeron ha assegurat que el ritme de recuperació del sector ´´és massa lent´´ i per poder agafar la velocitat adequada cal accelerar aquesta recuperació a través d´incentius del sector públic.
Comeron ha assegurat que és evident que els 40.000 habitatges que es visaven durant l´època de la bombolla immobiliària eren excessius però que també és evident que els 6.351 pisos nous que s´han visat aquest 2015, tot i ser un 47% superiors als que hi havia el 2014, estan molt per sota dels nivells adequats a qualsevol país de la Unió Europea.

El nombre de visats de pisos nous a Catalunya hauria de ser d´uns 20.000 habitatges l´any, la meitat dels que es visaven abans de la crisi, però quatre vegades per sobre del nombre actual de visats. Comeron ha assegurat que Catalunya ha d´arribar a multiplicar per quatre el nombre de visats en un termini màxim de quatre anys, ´´pel bé del sector però també pel bé de la recuperació de l´economia´´ catalana.

Mentre que a Catalunya el nombre de visats de pisos nous ha estat el 2015 d´un visat per cada mil habitants, en el conjunt de països europeus com Alemanya i Països Baixos, aquesta referència és de 3 visats per cada mil habitants. Cal doncs ´´triplicar´´ l´activitat del sector.

Els poc més de 6.000 habitatges nous visats el 2015 són xifres que estan per sota dels registres que hi havia fa 30 anys enrere i sense tenir en compte elements correctors com la demografia que hi havia fa 30 anys a Catalunya, que estava molt per sota del cens demogràfic actual.

La recuperació del sector ha de passar no només per la construcció d´habitatges nous, sinó que també amb les obres de rehabilitació, especialment en polítiques d´eficiència energètica. És per això que Comeron ha reclamat una política d´incentius públics decidida per part del sector públic.

El degà dels arquitectes també ha advertit que tot i aquest creixement del 47% i del 26% que s´ha registrat el 2015 en relació amb els visats de pisos nous i la superfície de projectes d´execució, aquest increment s´ha ´´desaccelerat´´ durant el segon semestre de l´any.

Per al degà, la recuperació no està suposant una recuperació de l´ocupació laboral dels arquitectes que segueix amb mínims i sense que el 2015 s´hagi recuperat.

Comeron també ha advertit que aquests creixements de visats de pisos nous es registren sobretot per actuacions d´obres de grans superfícies de més de 10.000 metres quadrats agregats.

El degà ha explicat que el fet que la recuperació ´´descansi´´ en aquests grans projectes posa ´´incertesa´´ sobre les bases de la recuperació del sector que es sustenten sobre projectes que estaven paralitzats per la crisi i que ara s´han recuperat. No són projectes de noves oportunitats de negoci que hagin irromput en el procés de recuperació, ha reblat.

Un altre fet que ha subratllat el degà és que una gran part del creixement d´aquest 2015 ha estat conseqüència de grans actuacions en el sector del comerç com el ´out let´ de Viladecans, un gran centre comercial de Terrassa, l´actuació a la plaça de les Glòries, dos edificis residencials a la ciutat de Barcelona i la construcció d´un hotel a la capital catalana de més de 15.000 metes quadrats. Una recuperació molt concentrada en grans projectes que no assegura el ritme de la recuperació i on qualsevol actuació d´una certa dimensió ´´trenca l´estadística´´, ha reflexionat el degà.

Comeron també s´ha referit a la reestructuració del nou Govern que ha decidit traslladar la secretaria d´Habitatge de Territori i Sostenibilitat a Governació. El degà s´ha mostrat ´´preocupat´´ per aquesta decisió del Govern i ha defensat que la partença en l´àrea de Territori perquè des d´aquest àmbit es tenen en compte les actuacions urbanístiques.

La concentració de la recuperació també es repeteix des del punt de vista de demarcació geogràfica pel que fa a projectes de més de 10.000 metres quadrats, que han estat els protagonistes de la recuperació del 2015.

Així, a Barcelona ciutat els projectes d´execució visats de més de 10.000 metres quadrats han crescut un 32,6% amb 596.333 metres quadrats el 2015; al conjunt de la demarcació de Barcelona un 99% amb 1.348.942 metres quadrats; a Lleida amb 167.715 metres quadrats (+20%); Tarragona amb 290.903 metres quadrats (+280%); les Terres de l´Ebre 62.352 metres quadrats, un 53% més, i finalment a Girona amb 414.831 metres quadrats d´obres de més de 10.000 metres quadrats, amb una caiguda del 57%.

Comeron ha anunciat l´organització per als segons semestre d´aquest any d´un congrés internacional d´arquitectes per debatre el present i el futur de la professió. El degà ha recordat que l´últim congrés que va organitzar el Col·legi va ser el 1996, ara fa vint anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema