La durada i organització de les vacances poden esdevenir un maldecap per als treballadors, especialment si no es posen d'acord amb la seva empresa. Per això, convé tenir clar quins són els drets que protegeixen una de les èpoques més esperades de l'any.

El primer que s'ha de tenir en compte és que el gaudi de les vacances no pot ser substituït en cap cas per una compensació econòmica i han de ser retribuïdes amb la mateixa retribució que es percebi per la jornada habitual. La durada de vacances s'estableix mitjançant un pacte entre el treballador i la seva empresa, o, si no segons el conveni col·lectiu, encara que mai pot ser un període inferior a 30 dies naturals, en els quals s'inclouen festius i diumenges.

Aquest mínim de 30 dies de vacances ha de ser gaudit dins de l'any natural en què es meriten, per la qual cosa, tret que s'arribi a un altre tipus d'acord amb l'empresa, no es poden guardar d'un any per l'altre. No obstant això, pot donar-se la situació que les vacances coincideixin amb una incapacitat temporal per malaltia, embaràs o lactància, en aquest cas el treballador no perd el dret a les seves vacances retribuïdes.

En aquests casos, el treballador té dret a gaudir de les vacances en un període diferent a l'estipulat en un primer moment, encara que hagi acabat l'any natural en què havia de gaudir-les, sempre que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir del mes en el qual s'havien originat.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte que el treballador té dret a saber quan gaudirà de les seves vacances almenys dos mesos abans que comencin, llevat que el seu conveni col·lectiu estipuli un termini major.

Si per qualsevol motiu el treballador no està d'acord amb el termini estipulat, pot acudir als jutjats i presentar les al·legacions que cregui convenients, necessitant per a això un advocat.