Els espais naturals protegits catalans produeixen 192 milions d'euros anuals en forma de valor afegit brut. A més, l'any 2013 el conjunt de parcs van originar 5.110 llocs de treball, segons un estudi de l'Institut Cerdà i Territori sobre 'L'impacte econòmic i social dels espais naturals protegits a Catalunya'. El Parc Natural del Cap de Creus és el que genera més ocupació, amb 663 llocs de treball. El segueixen el de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb 592 persones ocupades, i el del Montseny, amb 580. Pel que fa als ingressos, la gran majoria, el 83% del total, s'associen al sector serveis, que aporta quasi 160 milions d'euros anuals.

L'estudi 'Impacte econòmic i social dels espais protegits a Catalunya' ha sigut realitzat per l'Institut Cerdà i impulsat per l'Obra Social La Caixa, amb col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha valorat que "estudis com aquests són molt importants perquè reconeixen el valor d'aquest sector i ens donen arguments per seguir apostant" pels espais naturals protegits.

El gerent de Medi Ambient de l'Institut Cerdà, Miguel Hernández, ha explicat que els espais naturals es poden veure com una "oportunitat principalment associada a l'atracció de visitants i al desenvolupament d'una economia de serveis". Aquest és el sector que aporta més ingressos i més ocupació a l'àmbit dels espais naturals, amb 159 milions d'euros i 3.909 treballadors.

L'informe assenyala que "els valors naturals, paisatgístics i culturals representen un factor decisiu per atraure visitants". A més, el potencial d'atracció és més elevat als espais naturals de protecció especial, ja que compten amb òrgans gestors que impulsen diverses activitats turístiques, com rutes, fires i esdeveniments culturals o d'oci. Segons l'informe, "en els darrers anys s'ha apostat per la diversificació dels continguts turístics i la generació de nous productes orientats a una demanda més especialitzada", amb l'objectiu de desestacionalitzar l'afluència de visitants.

Pel que fa a l'activitat econòmica associada a la pròpia gestió dels espais naturals protegits, aquesta aporta 18,4 milions d'euros anuals, xifra que correspon amb el 9% dels ingressos dels parcs. També crea 727 llocs de treball.

En l'àmbit de gestió s'inclouen activitats com la restauració de boscos afectats per incendis o treballs de recuperació d'hàbitats que, a més, donen oportunitats laborals a persones en risc d'exclusió social. Hernández ha destacat que "per cada euro que s'inverteix en la gestió dels espais naturals, en resulten 8,8 euros en forma de valor afegit brut".

Els ingressos associats a activitats agràries són de 14,9 milions d'euros, el 8% del total, i es generen 473 llocs de treball. L'estudi remarca que els productes obtinguts a partir de primeres matèries dels parcs es beneficien de poder utilitzar una marca vinculada a un espai natural i, per tant, associada a "la idea de qualitat".

Per últim, Hernández ha assenyalat que els espais naturals que més aporten al conjunt de l'economia comarcal són els que estan "ubicats a zones de muntanya, on no existeixen atractius de costa i es troben relativament allunyats de la ciutat de Barcelona". Entre aquests es troben zones com el Parc Natural de Montsant, el de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que suposen un 2,7%, un 1,7% i un 1,7% del valor afegit brut de la comarca on s'ubiquen, respectivament.

El conseller Vila ha valorat que l'impacte socioeconòmic dels espais naturals protegits és "impactant" però ha matisat que "encara pot ser una xifra més important". A més, ha assegurat que "els ciutadans volen reconciliar-se amb la natura" i, per tant, "no admeten que l'Administració no faci possible un contacte continu amb una natura de qualitat".