Catalunya creixeria un 3,27% més els propers 15 anys si fos independent

Un informe presentat a Brussel·les constata que fins i tot amb una DUI el creixement, l'atur i els salaris serien millors

15.07.2015 | 19:02

La independència beneficia Catalunya econòmicament a llarg termini més que l'status-quo, fins i tot en cas de declaració unilateral. Aquesta és la principal conclusió d'un informe d'un grup d'experts del CEPS i el CIDOB presentat aquest dimecres a Brussel·les, i que constata que el model actual "és insostenible a nivell macroeconòmic" per culpa de "l'elevat i constant dèficit fiscal". Segons l'informe, l'economia d'una Catalunya independent creixeria de mitjana un 3,27% més que l'autonòmica entre el 2015 i el 2030, quan tindria un atur tres punts més baix i millors salaris. Amb tot, adverteix que els primers anys d'independència serien "negatius", especialment en cas de DUI.

"Catalunya es beneficiaria en termes de PIB en cas de secessió" en qualsevol escenari, assegura l'informe, elaborat conjuntament pel Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), el Center for European Policy Studies de Brussel·les (CEPS), en col·laboració amb l'Istituto di Studi per l'Integrazione dei Sistemi de Roma (ISIS) i el laboratori E-3 modelling de la Universitat Politècnica d'Atenes.

Els autors remarquen que els beneficis "són més forts si la independència arriba amb un acord mutu d'Espanya" per "la menor incertesa". Els experts dels 'think tanks' europeus CEPS i CIDOB constaten que en cas de declaració unilateral "Catalunya creixeria a un ritme més baix que en l'escenari d'acord mutu, però per sobre del de referència", que és l'status-quo.

L'informe estipula que si Catalunya continua com una comunitat autònoma d'Espanya, el seu PIB mitjà entre 2015 i 2030 serà d'un 2,43% i l'atur serà d'un 7,3%. Llavors, l'estudi compara aquestes xifres amb les projeccions que calcula en cas d'independència en dos escenaris: el d'una secessió pactada amb l'Estat espanyol i el d'una declaració unilateral d'independència. El text diu com augmentarien o es reduirien els indicadors macroeconòmics d'una Catalunya independent respecte als que projecta que obtindria una Catalunya autonòmica.

Les dades d'una independència pactada

En cas de pacte amb Espanya, els experts calculen que el creixement anual del PIB català en el període 2015-2030 seria de mitjana un 3,27% més elevat que el que s'obtindria com a comunitat autònoma. Els experts apunten que l'economia catalana creixeria un 0,85% menys en el primer any d'independència, però pujaria gradualment fins al 2,5% el 2018 i el 4,32% el 2030, per sobre de l'escenari autonòmic. Les inversions caurien un 3,9% i un 1,5% els dos primers anys d'independència respecte al que serien sense cap canvi polític, però repuntarien a partir del tercer any, fins a ser un 2,1% més que en cas d'status-quo el 2030.

Pel que fa a l'atur en cas d'independència pactada, l'estudi assegura que l'any 2030 la taxa seria un 3,13% més baixa que sense independència, és a dir, que la Catalunya independent al 2030 tindria un atur de prop d'un 4%, respecte al 7,3% que es projecta per a la comunitat autònoma. Els salaris, segons l'informe, augmentarien considerablement, passant de ser un 0,38% l'hora més elevats que en el referent de comunitat autònoma, a ser-ho un 7,4% més quinze anys després de la independència. De fet, el text adverteix que l'augment dels salaris podria perjudicar la competitivitat exterior de Catalunya en el període 2025-2030.

Els escenaris en cas de DUI

L'escenari de DUI també constata una tendència a l'alça del PIB català, però adverteix que "durant els cinc primers anys posteriors a la secessió unilateral, el creixement seria entre un 2,5% i un 0,5% més baix que en l'escenari base", que és el de l'status-quo autonòmic. Amb tot, en cas de DUI, el PIB català entre 2015-2030 seria de mitjana un 2% més elevat que si Catalunya seguís com a comunitat autònoma, però seria més baix entre 2015 i 2019.

En concret, amb DUI el creixement de l'economia d'una Catalunya independent seria un 2,54% més baix que el d'una Catalunya autonòmica en el primer any, un 1,55% el quart i només creixeria més a partir del sisè, quan seria un 1,25% més rica que en cas de continuar a Espanya. Aquest escenari prediu també una caiguda de les inversions, entre un 8 i un 4,5% més baixes que en cas d'status-quo fins el 2019, i de fet en negatiu en l'acumulat 2015-2030, sent un 1% més baixes que en cas que Catalunya continués com a comunitat autònoma. Si amb independència pactada l'economia catalana augmentaria 109.560 milions d'euros més entre 2015-30 en comparació amb l'escenari autonòmic, amb la DUI aquest augment seria de fins a 67.420 milions.

Pel que fa al mercat laboral, en cas de DUI l'informe diu que els primers anys l'atur seria quasi el mateix que si Catalunya continués com a comunitat autònoma, només un 0,03% més baix el primer any, i un 0,73% més baix el quart. Les diferències es començarien a notar a partir del 2020, quan l'atur en una Catalunya independent seria un 2,54% més baix. El 2030, la projecció de l'informe és que Catalunya tingués un atur un 3,2% més baix que en cas de continuar formant part d'Espanya, similar al que es prediu en una secessió pactada, i que seria de prop del 4%.

Consum privat i deute

L'informe també analitza el consum públic i privat, i prediu una disminució del 3% en el primer any d'independència en el consum privat, amb un augment del 27% en el públic, especialment tenint en compte que el nou estat català hauria d'assumir moltes funcions que ara exerceix Espanya. El consum privat, en cas d'independència pactada, repuntaria per sobre dels nivells que registraria la comunitat autònoma en el tercer any d'independència gràcies a la pujada dels salaris, una situació que costaria més en cas de DUI, quan el consum privat no repuntaria fins cinc anys després de la declaració.

Pel que fa al deute, l'informe apunta que una Catalunya independent, en cas de pacte amb Espanya, assumiria la seva part corresponent de deute espanyol i començaria a existir amb un 100% de deute respecte al seu PIB, un percentatge que seria del 60% en cas de DUI, segons els experts. L'informe diu que el deute, si es mantenen uns pressupostos equilibrats amb dèficit 0, es reduiria fins al 68,2% l'any 2030 en cas d'escenari pactat, i fins al 41% en cas de DUI.

Els experts apunten que els tipus d'interès que pagaria Catalunya pel seu deute en cas d'independència pactada serien molt similars i fins i tot més baixos que els d'Espanya, i uns 2 punts més en cas de DUI, quan els mercats cobrarien més als catalans per la incertesa generada per la separació no consensuada. Tot i així, fins i tot amb DUI, el 2030 Catalunya pagaria menys interessos que Espanya pel seu deute, un 2,78% respecte a un 3,12%, segons l'informe.

El text, titulat 'Scenarios of macro-economic development for Catalonia on Horizon 2030. Economic effects of a potential secession from Spain and paths for Integration with the EU' (Escenaris de desenvolupament macroeconòmic per Catalunya amb l'horitzó 2030. Efectes econòmics d'una potencial secessió d'Espanya i camins per a la integració a la UE), es presenta aquest dimecres a l'Eurocambra en un acte amb els seus autors Rym Ayadi, del CEPS, Carlo Sessa, de l'ISIS, Leonidas Paroussos, d'E3-modelling, i Marc Gafarot, del CIDOB. A més, el text ha rebut el suport dels eurodiputats Ramon Tremosa, Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall.

Durant la presentació de l'informe, la directora de recerca Rym Ayadi ha assegurat que "Catalunya es beneficiaria molt més amb un acord mutu per la menor incertesa i la percepció del risc". Un dels autors, Leonidas Paroussos, director d'E3-Modelling, ha explicat que un cop l'economia catalana es separés de l'espanyola hi hauria "un període caracteritzat per una alta incertesa" en què "els tipus d'interès i la prima de risc creixerien i l'economia s'ajustaria cap a un nou camí". "Assumim que aquest nou camí, el període d'incertesa, en cas d'acord mutu, durarà tres anys mentre que en cas de DUI durarà sis anys", ha dit Paroussos. En qualsevol cas, segons l'expert, "el resultat de la secessió" ja sigui unilateral o pactada "és en els dos casos positiu, però es dobla en el cas d'acord mutu". "El benefici net és d'un 3,3% del PIB en cas d'acord mutu i de la meitat en cas de DUI", ha recordat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema