La indústria surera gironina ha invertit 42 milions d'euros (MEUR) en els últims tres anys per millorar la qualitat dels taps i fer front a la competència creixent d'altres materials, en especial l'alumini. Màquines de raigs X que analitzen amb precisió els discs de suro, bullidores de vapor que eviten la proliferació de fongs o aparells de darrera tecnologia per evitar que el vi i el cava agafin regust són algunes de les innovacions que han incorporat les empreses. En total, a les comarques gironines, el sector agrupa 50 firmes, mou 200 MEUR i arriba a produir 2.700 milions de taps anuals. La meitat d'aquesta producció s'exporta principalment a Europa i a països com els Estats Units o l'Argentina.

El clúster surer català agrupa una cinquantena d'empreses, la gran majoria de les quals es reparteixen entre el Baix Empordà, el Gironès i la Selva. A diferència d'altres llocs de l'Estat, com Andalusia i Extremadura, on les empreses que hi ha se centren a extreure les escorces, a Catalunya el sector és eminentment productor de taps.

A les comarques gironines, aquesta indústria ocupa un miler de treballadors i factura anualment 200 MEUR. De les diferents empreses del territori, cada any en surten fins a 2.700 milions de taps. D'aquests, gairebé la meitat (1.300) es destinen a cava i xampany. I els 1.400 milions restants són per tapar vins tranquils (és a dir, no espumosos).

En els darrers anys, el clúster surer gironí ha apostat fort per la innovació, amb l'objectiu de millorar la qualitat dels taps. Hi ha obligat la crisi econòmica, que s'ha traduït en una concentració d'empreses, però també la proliferació de nous materials.

"Calculem que, al llarg dels darrers anys, el tap de suro ha perdut una quota del 10% en el mercat mundial", explica Joan Puig, president de l'Associació d'Empresaris Surers de Catalunya (Aecork). Entre els tapaments que fan la competència al suro, Puig concreta que el plàstic ja va de baixa. "S'ha vist que n'eren més els inconvenients que no els avantatges, perquè han generat molts problemes d'oxidació amb els vins", diu el president d'Aecork.

Per contra, però, ara el sector s'enfronta a l'auge creixent de l'alumini (els coneguts com a 'screw caps'). Sobretot, Puig concreta que aquests tapaments de rosca cada cop van guanyant més terreny en el cas dels vins de ràpida rotació.

Raigs X que analitzen l'interior del suro

Per lluitar-hi, la indústria surera gironina s'ha recolzat en la innovació tecnològica. I durant els tres darrers anys, les empreses que s'agrupen sota el paraigües de l'Aecork han invertit més de 42 MEUR per incorporar millores en maquinària i processos de fabricació. Alguns dels quals, únics arreu del territori estatal.

Per exemplificar-ho, només cal fixar-se en diverses empreses del territori. Francisco Oller, amb seu a Cassà de la Selva (Gironès), ha invertit 680.000 euros en una màquina que, a través de raigs X, dissecciona els discos de suro que després es convertiran en taps per a cava i xampany.

El projecte, batejat amb el nom d'Iris, és fruit de set anys d'investigació. El resultat és una màquina, única a l'Estat, que combina tecnologia japonesa, danesa i alemanya. L'aparell analitza amb precisió tots els discos de suro i en descarta aquells que tinguin trossos de fusta a l'interior, que podrien explotar i trencar l'ampolla un cop ja estigués tapada.

"Això ens permet superar la selecció del suro que fèiem fins ara, i que era només visual; ara, també veiem les impureses a l'interior del disc", explica Puig, que també és el gerent de Francisco Oller. Des d'aquesta empresa, que té 140 treballadors, cada any es produeixen 210 milions de taps per a vi i xampany (que representen el 10% de la quota mundial).

Sense fongs ni regust a suro

Una altre exemple d'innovació és l'empresa J. Vigas, amb seu a Palafrugell (Baix Empordà). Té 45 treballadors i anualment fa 80 milions de taps (dels quals, 60 es destinen a vi i la resta, a cava i xampany).

En aquesta empresa, les inversions en millores tecnològiques durant els darrers anys superen el mig milió d'euros. Entre les més destacades se'n troben tres: un bullidor d'escorces que fa servir el vapor (en comptes de l'aigua) i que evita la proliferació de fongs, una màquina de marcatge làser dels taps (que millora en rapidesa i precisió) i un aparell, el cromatògraf de gasos, que permet evitar que el vi o el cava agafin regust a suro.

Al laboratori de J. Vigas hi ha dos cromatògrafs. Però l'última innovació en aquests aparells, comprats a la indústria farmacèutica, es troba a l'Institut Català del Suro, també amb seu a Palafrugell. Per adquirir-lo, s'han invertit 200.000 euros. Entre d'altres, els cromatògrafs permeten detectar la presència d'una molècula (coneguda com a TCA) que el suro absorbeix i que dóna regust al vi i al cava. Si apareix a les analítiques, això permet descartar aquella partida de taps abans no es faci l'embotellat.

Des del laboratori de l'Institut Català del Suro, a més, també s'obren nous camps d'investigació. "Ara, en allò que treballem és en la interacció entre el suro i el vi; històricament, el suro s'ha valorat com un producte inert i els enòlegs preferien que no interaccionés amb el vi", indica el director de l'institut, Albert Hereu. I hi afegeix: "Ara, però, estem innovant en donar a conèixer que el tap de suro pot aportar aromes o ajudar en el procés de maduració del vi".

Des de l'any 2011, l'Institut Català del Suro i l'Aecork han sumat esforços per promoure els beneficis dels taps de suro. Juntament amb l'associació portuguesa del sector (l'Apcor) han creat la iniciativa batejada com a Cork, que s'estén tant a professionals com a consumidors.