Girona havia estat tradicionalment una de les provincies més bancaritzades de l'Estat. La crisi financera i el procés de concentració de bancs i caixes, especialment dur a la demarcació per l'absorció de Caixa Girona per part de La Caixa, ha situat les comarques gironines com a líders en tancament d'oficines. En només cinc anys, de juny del 2008 a juny de 2013, les entitats financeres han tancat 270 sucursals. D'aquesta manera, la xarxa comercial de bancs i caixes a la demarcació estava formada a finals del primer semestre per 596 oficines. Per trobar una xifra igual cal retrocedir fins al juny de 1982, fa 31 anys.

El descens de la xarxa d'oficines a Girona ha estat molt brusc. Després d'un creixement important a la dècada dels 80, la xarxa de sucursals financers es va mantenir molt estable durant els anys 90. La gran expansió es va gestar a partir dels exercicis 2003 i 2004, coincidint amb la fase més expansiva de la bombolla immobiliària

En el conjunt de l'Estat, la reducció de la xarxa comercial no ha estat tan acusada com a Girona en termes relatius, si bé des de 2008 han tancat més de 8.000 sucursals que han suposat l'acomiadament d'uns 43.000 treballadors.

Les perspectives de cara als propers mesos indiquen que el procés d'ajust encara no s'ha completat. Falta per veure què passarà amb NovaGalícia i CatalunyaCaixa -el FROB ultima la seva subhasta-, i com s'acabaran de completar els processos de fusió en marxa. A principis d'any, el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, indicava que encara es tancarien 8.000 oficines de banca més a tot l'Estat.

A banda de l'esclat de la bombolla immobiliària i del procés de concentració del sector (de 45 entitats es passarà a una dotzena), altres factors influeixen en el tancament d'oficines, com ara el canvi d'hàbits dels usuaris. Així, la major part dels clients de menys de 45 anys s'acosten poc a l'ofcina, ja que la majoria de les operacions les fan per Internet o a través dels caixers automàtics.

No obstant, Espanya encara compta amb prop de 38.000 sucursals bancàries, nombre que suposa la segona xarxa d'oficines més elevada de la UE. I això que l'Estat ha concentrat més de la meitat de l'ajust realitzat en el conjunt de la zona euro, i un terç dels llocs de treball suprimits en el sector financer europeu en els darrers cinc anys.