El Govern ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei de modificació de la Llei del Codi de Consum per augmentar la protecció dels consumidors en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris. En roda de premsa, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha recordat que aquest projecte va decaure quan va acabar la legislatura i ara l'han reactivat de nou després del que ha passat amb les preferents. Homs ha apostat perquè les entitats financeres donin la cara, estiguin o no intervingudes pel FROB, i ha argumentat el canvi de postura de CiU en aquest tema per l'evolució del context. La federació defensava fa uns mesos que només compareguessin les que han rebut ajuda pública.

Tot i admetre les competències "limitades" de la Generalitat en aquesta matèria, Homs ha remarcat que aquesta modificació del Codi de Consum intenta protegir els usuaris i donar-los més informació abans de contractar una hipoteca, precisament el problema en què s'han trobat moltes persones d'edat avançada.

Pel que fa a la compareixença al Parlament dels responsables de les entitats financeres, Homs ha reconegut que "el context ha evolucionat", i la societat vol explicacions d'aquells que perceben com a responsables de la situació, encara que no hagin rebut fons públics.

Això sí, ha reconegut que la major afectació es troba en les entitats intervingudes, i que la responsabilitat tampoc és la mateixa en un cas o en l'altre. "Hi ha una certa i lògica diferència, però explicacions se n'han de donar, explicacions cares i assumpció de responsabilitats", ha opinat.

Segons ha indicat el Govern i seguint les orientacions marcades per diversos projectes europeus, la reforma del Codi de Consum implica una regulació del contingut de la publicitat; la informació precontractual; el deure d'anàlisi de la solvència del consumidor, i el deure de les entitats financeres i de crèdit, així com del notari que hi intervé, de fer comprensibles al consumidor les implicacions econòmiques i jurídiques de la transacció i, especialment, les conseqüències en cas d'impagament.

En relació al contingut de la publicitat, les comunicacions i la publicitat dels préstecs i crèdits hipotecaris han de ser clares, objectives, transparents, no enganyoses, llegibles i, si escau, audibles. No poden generar en cap cas falses expectatives a les persones consumidores sobre la disponibilitat o el cost del crèdit o préstec.

Així mateix, s'incrementen les obligacions de transparència amb relació als preus i s'inclouen les comissions i despeses repercutibles als consumidors. La normativa preveu regular el contingut que ha de contenir la informació prèvia que s'ha de lliurar als consumidors. Aquesta informació inclou, entre d'altres, la necessitat d'advertir als usuaris sobre la possibilitat d'increment dels tipus d'interès, el risc de perdre l'habitatge en cas d'incompliment dels compromisos derivats del contracte, els serveis accessoris que està obligat a contractar i les clàusules contractuals que els generin més risc.

També es fixa un tipus d'interès de demora màxim que no pot superar 2,5 vegades l'interès legal del diner. Qualsevol clàusula que inclogui un tipus superior es considerarà abusiva.

D'altra banda, es reforcen les obligacions dels notaris d'informar els consumidors dels drets i obligacions que comporta la subscripció del contracte i el seu dret de disposar de l'escriptura pública del contracte de crèdit o préstec hipotecari amb una antelació de tres dies hàbils a la seva formalització. Així mateix, es promou l'ús de la mediació i l'arbitratge per a la resolució dels conflictes que es puguin plantejar, amb especial incidència als casos d'execució hipotecària de l'habitatge habitual.

Pel que fa la informació prèvia al contracte de crèdit o préstec hipotecari, la modificació recull el dret del consumidor a escollir notari limitant aquest dret a l'entitat prestadora només en el cas que no l'exerceixi el consumidor. Així, es reconeix el dret del consumidor a aportar una taxació del bé immoble, que haurà de ser acceptada per l'entitat de crèdit.

Finalment, d'acord amb els criteris de simplificació administrativa, se substitueix el Registre de serveis públics de consum i es crea un Directori que gestionarà l'Agència Catalana del Consum on els ciutadans podran obtenir informació dels serveis públics de consum més propers, d'àmbit municipal o comarcal.