Els apicultors pateixen la pitjor campanya en anys

ACN/SALVADOR MIRET Els apicultors encaren la recta final d'una campanya "fluixa" marcada per una important caiguda de la producció per culpa de la sequera. Si en un any normal els productors catalans recullen uns 2 milions de quilos de mel, aquesta campanya no arribaran ni al 30% d'aquesta producció, segons Unió de Pagesos. La manca de precipitacions del darrer any ha comportat que la producció de mels com ara la de romaní fos gairebé inexistent. Aquesta caiguda generalitzada de producció, però, ha fet remuntar els preus de la mel en els darrers cinc mesos. Pensant ja en la pròxima campanya, els apicultors confien en què plogui aviat i no es repeteixi la situació d'enguany.

La producció de mel a Catalunya, de forma generalitzada, serà enguany un 70% inferior a la que es recolliria en un any normal. La campanya encara la seva recta final amb la recol·lecció de la darrera mel de la zona del Pirineu -que tanca la campanya- mentre ja ha finalitzat a les zones litorals i interiors.

El propietari de Mel Can Toni de Seròs (Segrià) i responsable del sector apícola d'Unió de Pagesos, Antoni Aresté, ha explicat a l'ACN que la primavera va començar amb produccions molt baixes de mel de romaní per la manca de pluges de l'hivern. En la mateixa tònica ha continuat la campanya de la mel de mil flors tot i que en aquest cas, s'ha pogut salvar una mica la producció en zones d'alfals. Millor ha anat la producció de mel de taronger així com la campanya d'estiu a la zona del Pirineu. A més de la sequera, la presència d'abellerols que hi ha arreu de Catalunya, també contribueix a aquesta disminució de producció de mel, segons Aresté.

Si en una campanya normal la producció de mel a Catalunya se situa entorn dels 1,5 i els 2 milions de quilos, per aquesta campanya els productors calculen que tancaran la d'enguany amb només un 30% d'aquesta producció per culpa de la sequera. La manca de pluges del darrer any ha fet que la floració de les plantes fos més curta i, per tant, generessin menys pol·len, tot i que això sí de major qualitat. Una planta com el romaní que hauria d'estar florint entre 30 i 35 dies, amb la sequera la floració es redueix a entre 15 i 20 dies, explica el responsable de la mel d'Unió de Pagesos.

Una planta com el bruc que en aquesta època aporta fortalesa a les abelles hauria de començar a marcar el brotó per començar a florir però la manca de pluges fa que no ho faci, explica el responsable d'UP. Quan floreix el bruc, les abelles arrepleguen el pol·len que poden i que els servirà d'aliment durant l'hivern. Davant la manca de pol·len de bruc, els apicultors es veuen obligats a alimentar les caixes perquè les abelles puguin sobreviure tot l'hivern alimentant-se de la seva pròpia mel.

Per això, Aresté confia en què durant la tardor arribin les pluges i es pugui refer la serra i les pastures per tal que la campanya vinent "pugui ser acceptable" i permeti recuperar la producció normal de mels, especialment la de romaní, la producció de la qual ha caigut notablement en els darrers dos anys. Tot i això, els consumidors en poden trobar als mercats ja que en queda de campanyes passades, que és la que van subministrant els productors. El responsable d'UP recorda que la mel és un producte "que el podem treure, guardar i l'anem dosificant al mercat poc a poc".

El preu de la mel ha anat en augment els darrers cinc mesos en bona part per la davallada de producció de la mel de romaní i ara té un preu "alt", segons Aresté. Els apicultors que opten per vendre producte reben actualment més de 3 euros per quilo de mel, el que comporta que hi hagin poques operacions en el mercat de la mel, que es va dosificant a mesura que es va comprant producte. Altres productors, en canvi, prefereixen guardar-la per poder-la comercialitzar més endavant.

Altrament, Aresté es mostra preocupat per la presència de mels d'importació d'altres parts del món com ara la Xina, a preus inferiors, que s'utilitzen per barrejar amb mels autòctones. Tot i això, assegura que no suposen una competència amb les mels produïdes a Catalunya, de major qualitat, perquè el consumidor "ja té una cultura de consum i detecta aquestes mels barrejades o adulterades" però "ens fan mal a les nostres produccions per l'excel·lent qualitat de flors que tenim a Catalunya i que a la resta del món no tenen".