La riquesa financera neta de les famílies espanyoles, que es mesura amb la diferència entre els actius financers que posseeixen i els préstecs que tenen concedits es va reduir un 10 % en el primer trimestre de l'any, segons les dades publicades aquesta setmana pel Banc d'Espanya. En termes bruts això representa un descens de 86.274 milions d'euros.

Els actius financers de les famílies -diners en efectiu, accions, dipòsits i valors de renda fixa- sumaven al tancament del primer trimestre d'aquest any 780.289 M€, exactament el 9,95 % menys dels 866.563 del mateix període de l'any anterior.

Les dades del Banc d'Espanya mostren que la inversió de les famílies espanyoles en accions ha caigut en picat, un 21 %, fins a 454.603 milions d'euros, enfront dels 579.078 d'un any abans.

Al tancament de 2011 aquest indicador reflectia que els actius financers de les famílies es van reduir un 4,12 %, malgrat que en el primer trimestre de l'any va créixer el 4,8 % i en el segon, l'11,23 %, a causa de l'esforç estalviador en efectiu, dipòsits i accions.

No obstant això, a partir de la segona meitat de l'any passat l'impacte de la crisi es va fer evident en la capacitat d'estalvi de les famílies, i al tancament del tercer trimestre la riquesa financera neta s'havia reduït un 4% enfront d'un any abans.

Pel que fa als denominats passius financers, que inclouen préstecs a curt i a llarg termini i uns altres comptes pendents de pagament, com crèdits comercials o avançaments, sumaven al tancament de març d'aquest any 922.726 milions d'euros, per sota dels 949.004 del primer trimestre de 2011.

En l'apartat del passiu destaca la reducció dels préstecs tant a curt com a llarg termini, reflex de la crisi econòmica que retreu els clients a l'hora de demanar un crèdit i també fa que les entitats siguin més reticents al concedir-ne. efe madrid

El volum d'estalvis que els gironins tenen dipositats en entitats financeres s'està reduint a marxes forçades. Segons dades del Banc d'Espanya, a final del primer trimestre de l'any, els particulars i empreses gironines acumulaven dipòsits per valor de 12.983 milions, fet que suposa una disminució de 485 milions d'euros respecte a les dades de tancament de l'any passat, i tornar a nivells de fa cinc anys, just abans de la crisi. Això suposa, que en el primer trimestre de 2012, els dipòsits bancaris dels gironins van disminuir a un ritme de més de 5 milions d'euros diaris. Però si l'evolució del sector privat és preocupant, la del sector públic és dramàtica. En dos anys i mig, les administracions amb comptes oberts en oficines de banca a Girona han passat de gestionar dipòsits per valor de prop de 600 milions d'euros a només 242 milions.

Empleats de banca i assessors financers consultats per aquest diari, constaten aquesta tendència, que atribueixen a diversos motius. D'una banda, la disminució de la renda de les famílies, que fa que recorrin als seus estalvis per afrontar el dia a dia. Amb les empreses passa el mateix: Sense possibilitat de recórrer al crèdit amb condicions favorables, es veuen obligades a tirar dels seus estalvis.

Portar diners a l'estranger

Finalment, hi ha un últim grup, més reduït, d'estalviadors que decideixen retirar els diners per la falta de confiança en les entitats financeres. Un assessor financer que es vol mantenir en l'anonimat assegura que en els últims mesos ha tingut una allau de consultes sobre com col·locar els diners dels seus clients a l'estranger.

Les dades del Banc d'Espanya confirmen aquesta dinàmica. La sortida neta de capitals d'Espanya en els quatre primers mesos de l'any assoleix els 121.892 milions d'euros. En el mateix període de 2011, el saldo era positiu i s'acumulava una entrada neta de capital de 24.156 milions d'euros.

Més estalvis a termini

La major part dels estalvis que els gironins tenen dipositats en entitats financeres estan col·locats en productes a termini, que ofereixen una rendibilitat financera superior, si bé tenen la contrapartida que no tenen una disposició immediata per a l'impositor en cas de necessitat.

A les comarques gironines els dipòsits a termini representen més del 62,4% del total de l'estalvi dels gironins, 8 punts percentuals més que fa dos anys. La resta se'ls reparteixen els dipòsits a la vista (17,8%) i els comptes d'estalvi (19,8%).

A banda dels dipòsits tradicionals, n'hi ha d'altres tipus, en què la rendibilitat està vinculada a l'evolució d'un índex, al valor d'una cistella d'accions o fins i tot que tingui lloc o no un esdeveniment futur. Amb la incertesa actual, la contractació d'aquest tipus de producte financer també ha disminuït.

Pitjor evolució al sector públic

Si la disminució d'estalvis del sector privat ha estat important -han caigut un 15% en poc més de dos anys-, en el sector públic és encara més dramàtica. Segons el Banc d'Espanya, les diferents administracions públiques tenien al març 242 milions d'euros dipositats en oficines d'entitats financeres a Girona. Això suposa un descens del 14% en només tres mesos i del 25% en un any. Dos anys i mig enrere, el sector públic administrava a Girona dipòsits per valor de prop de 600 milions d'euros.