Desafiant el rebuig d'Angela Merkel, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres fins a tres opcions diferents per emetre eurobons, una mutualització del deute que Brussel·les vincula a més disciplina pressupostaria i a una cessió de sobirania sense precedents. José Manuel Durao Barroso vol que es pugui forçar els països en dificultats a demanar un rescat i a acceptar les retallades de la UE i l'FMI abans que la seva situació no s'agreugi i acabi contagiant la resta de socis. Barroso ha criticat la cancellera alemanya per haver criticat la seva proposta "d'entrada, fins i tot abans d'haver-la presentat" i li ha demanat que sigui "oberta de mires" i deixi de banda els "dogmes".
Els eurobons "no van contra ningú i encara menys contra la principal economia de l'euro, no volem crear cap polèmica", ha assegurat el president de la CE a Merkel. Barroso fins i tot s'ha mostrat convençut que, després d'haver mantingut "converses" amb la resta de líders europeus, "cap país no s'hi oposa completament, al contrari, els bons d'estabilitat estan guanyant suports". Les "reserves" que Merkel, entre d'altres socis de la UE, han expressat en públic "qüestionen el moment", però no la proposta de fons de mutualitzar el deute, ha insistit el conservador portuguès.
"Amb la situació de crisi actual, ningú no hauria de rebutjar cap proposta per principi", ha advertit Barroso. "Tenim no només el dret sinó el deure d'obrir un debat racional i seriós", ha replicat el president de l'executiu comunitari a les crítiques de Berlín. Barroso ha lamentat que "algunes parts hagin opinat fins i tot abans de conèixer quina era la proposta que s'acaba d'aprovar".
A canvi de l'emissió d'eurobons, que abaratiria els interessos que ara paguen els perifèrics de la zona euro per finançar-se, la CE vol poder intervenir els pressupostos dels incomplidors. I reclama que es pugui forçar els governs en dificultats a acceptar el rescat financer. Barroso ha recordat que, segons l'experiència de Grècia, Irlanda i Portugal, els països més castigats pels mercats "tendeixen a evitar sempre fins l'últim moment ser rescatats, i això ha agreujat la seva pròpia situació i també la d'altres estats, augmentant el risc de contagi". Aquesta espera amb la prima de risc disparada, a més, acaba encarint el rescat. El pla de Barroso és que el BCE pugui proposar als caps d'Estat i de govern dels 27 que forcin un dels socis del 'club' a acceptar el rescat. "Sense més governança comuna serà molt difícil, o de fet impossible, mantenir una moneda comuna", ha alertat.
Eurobons per a tos els gustos
La primera opció per mutualitzar el deute que proposa Barroso, però la que amb diferència té menys possibilitats de tirar endavant, és substituir la totalitat dels bons estatals per eurobons garantits pel conjunt de la zona euro. Això suposaria compartir al 100% el risc creditici: els 'mals alumnes' perifèrics pagarien els mateixos interessos que el nucli dur ultraortodox del nord, independentment del seu dèficit o competitivitat, i quedarien alliberats de la pressió dels mercats. Aquesta 'barra lliure' de finançament, però, podria dur els socis del sud a descuidar la seva disciplina pressupostària, es queixa el govern alemany. A més, requeriria una reforma del Tractat de Lisboa que trigaria "un temps considerable".
La segona proposta de Brussel•les és substituir només parcialment els bons estatals per eurobons: els inversors podrien comprar "bons blaus" -eurobons, garantits pel conjunt de l'euro i, per tant, amb uns interessos més baixos i iguals per a tothom- i "bons vermells" -els estatals, sense la garantia comunitària i un cost més car per als perifèrics. Els "bons blaus" estarien limitats i només cobririen part de les necessitats de refinançament dels estats (caldria negociar-ne el percentatge: per exemple, fins al 60% del PIB de deute màxim que fixa Maastricht).
La tercera opció de Barroso, la més aigualida però la que es podria aplicar amb més facilitat i rapidesa, és una mutualització parcial del deute sense els mateixos riscos compartits per tots els membres de l'euro. Els estats haurien de garantir la part proporcional als eurobons que necessitessin. La rebaixa dels interessos, però, seria molt menor.
