L'Ibex 35 ha aconseguit segellar la jornada amb una pujada del 0,48% que li ha permès recuperar la cota dels 8.300 punts, gràcies a l'empenta de grans valors del selectiu com Santander i Telefónica, que han sumat un 0,38% en ambdós casos.

Durant la setmana, marcada per la recrudescència de la crisi del deute sobirà a l'eurozona i el càstig dels inversors a Itàlia i l´Estat espanyol, el selectiu madrileny s'ha deixat un 2,9%.

Aquest divendres, l'índex ha matinat en números vermells. La prima de risc espanyola, per la seva banda, s'ha relaxat progressivament fins als 444 punts, segons les dades que ofereix Reuters, després de marcar un màxim històric de la constitució del euro de 525 punts al llarg del matí.

Tot i que el Banc Central Europeu (BCE) ha reprès la compra de bons espanyols, cosa que ha permès afluixar el sobrecost que ha de pagar l´Estat espanyol respecte a Alemanya per emetre deute a deu anys, els inversors segueixen exigint una elevada rendibilitat del 6,7% a la deute sobirà espanyol.

En la seva última jornada de la segona legislatura de govern socialista, el selectiu s'ha desmarcat de la tònica baixista que s'ha imposat a la resta de principals places del Vell Continent, igual que Itàlia (+0,2%). El major retrocés ha estat per a Londres (-1,1%), seguit de Frankfurt (-0,85%) i París (-0,44%).

Les majors guanys del dia a l'Ibex han correspost a Caixabank (+5,76%), Mediaset (+3,92%) i FCC (+3,91%), mentre que en el pol oposat, els valors amb majors retrocessos han estat Mapfre (-4,04%), Arcelor (-2,24%) i BME (-2,21%).

En la setmana, els valors que acumulen un major retrocés, de més del 8%, són Indra i Arcelor, mentre que BBVA i Santander perden més d'un 4% i Telefónica i Endesa gairebé un 2%. Només Caixabank salda en positiu (+5,67%) el còmput setmanal.

En els últims dies, responsables del govern espanyol s'han afanyat a assegurar que Espanya no serà rescatada per la UE, tot i que el preu que paga per col·locar el seu deute és similar i fins i tot superior al que van marcar alguns països que ho han estat, com Grècia, Portugal i Irlanda.

El paper del BCE en la crisi també ha estat qüestionat, ja que des de la banca i alguns països europeus se li reclama un paper més actiu en la defensa de la unitat de l'euro a través de la concessió de préstecs als Estats i no només a les entitats, possibilitat que rebutgen tant el propi organisme com Alemanya.

Irlanda va ser intervinguda amb 544 punts

Amb una prima de risc a la frontera dels 500 punts, l´Estat espanyol s'endinsa en un terreny d'incertesa, a prop dels nivells que alguns analistes consideren en zona de rescat.

Irlanda va ser intervinguda el 22 de novembre del 2010 amb una prima de 544 punts bàsics i Portugal, el 5 de maig de 2011 amb 627 punts bàsics.

Grècia va ser intervinguda el 10 de maig del 2010 quan la seva cosina va arribar als 450 punts bàsics.

Pel que fa a la resta de mercats europeus, la prima de risc italiana augmentava fins als 529 punts, amb la rendibilitat del seu bo en el 7,07 per cent.

A Portugal, el diferencial amb el deute alemany es col·locava en els 952 punts, enfront dels 948 punts d'ahir. A Grècia la prima de risc arribava als 2.709 punts bàsics, per sota dels 2.684 d'ahir.

Però la falta de confiança segueix afectant també a països sòlids, com França, el risc país es va situar en 202 punts bàsics, un rècord. Precisament França també té previst col·locar subhasta a dos i deu anys.