L'economia espanyola el tercer trimestre ha tingut un comportament pla en relació amb el segon trimestre i fixa una taxa anual del PIB del 0,8%, cinc dècimes per sota de les previsions per aquest any de la vicepresidenta Elena Salgado, segons l'Institut d'Estadística espanyol. El resultat recull l'augment de la desconfiança del consum privat, que retrocedeix un 0,3%, una dècima més que el segon, i els ajustos, que contrau la despesa pública un -1,1%. L'economia no té un índex negatiu gràcies a què les exportacions industrials es recuperen, tot i que el conjunt de les vendes a l'exterior perden ritme. Aquest fre, ha fet que s'hagin perdut 326.000 llocs de treball, retornant als ritmes de fa un any.
El resultat de l'estancament de l'economia espanyola el tercer trimestre en relació amb el segon i la taxa interanual del PIB del 0,8% que ha publicat aquest dimecres la Comptabilitat Nacional Trimestral de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) coincideix amb la xifra avançada el divendres passat pel mateix INE.
L'observació del comportament de l'economia espanyola durant el segon trimestre detecta de nou una mala notícia en relació amb l'ocupació. Mentre que el segon trimestre, tot i que la recuperació de l'economia era d'un modest 0,2% en relació amb el trimestre anterior, la destrucció de llocs de treball va ser de 184.800 persones, aquest tercer trimestre, tot i que coincideix amb la millor època estacional de l'economia espanyola, ha estat un 77% més gran fins arribar als 327.900 llocs de treball.
Les sèries històriques de l'INE obliguen a remuntar fins també el tercer trimestre de l'any passat per trobar un nivell de destrucció d'ocupació tant elevat.
Tots els sectors d'activitat de l'economia perden ocupació amb curiosament l'excepció dels sector sanitari i educatiu de l'administració pública que guanya 1.500 llocs de treball en relació amb el segon trimestre, i el sector d'activitat artístiques, recreatives i altres serveis que guanya 6.200 llocs de treball en termes intertrimestrals.
Fora d'aquests dos sectors, tot els segments d'activitat perden ocupació destacant el sector serveis que tot i tractar-se del tercer trimestre, la millor època estacional per aquest sector, veu com s'han destruït 71.200 llocs de treball en relació amb el segon trimestre.
La construcció aporta el 68% de la pèrdua d'ocupació
La construcció, que no para d'encongir-se, i un cop salvat el període excepcional dels efectes del Pla Espanyol per a l'Estímul de l'Economia (PlaE) que va exhaurir el seu impacte el segon trimestre del 2010, ha destruït aquest tercer trimestre 59.600 llocs de treball en relació amb el trimestre anterior. Si la comparació es fa amb el tercer trimestre del 2010, la construcció aporta 222.400 llocs de treball dels 326.000 que s'han destruït en un any a l'economia espanyola, el 68% de la pèrdua d'ocupació.
La indústria, tot i recuperar la seva activitat exportadora, ha vist com destruïa 35.700 llocs de treball en el sector industrial i uns altres 42.700 en l'activitat manufacturera.
El personal tècnic i científic també perd ocupació
Una de les xifres més inquietants pel que fa a la destrucció de llocs de treball i pel que suposa en l'actuació de canvi de model productiu és la que mostra el sector de les activitats professionals, científica i tècnica que destrueix 40.200 llocs de treball sempre en relació amb el segon trimestre. Si la comparació es fa en relació amb el tercer trimestre del 2010, la destrucció de llocs de treball de tècnic i científics és de 34.700 persones.
El consum de les famílies es contrau de nou
Un dels indicadors que més influeix amb el resultat final del PIB és el consum, que aporta més del 60% del resultat final d'aquest indicador. Dins del consum, està el consum de les famílies i el de les administracions públiques. Doncs bé, aquests dos indicadors recullen signes negatius del seu comportament en relació amb el trimestre anterior.
El consum de les famílies no acaba d'enlairar-se i aquest tercer trimestre torna a recuperar el signe negatiu amb un -0,1% en relació amb el segon trimestre. El segon trimestre, amb un creixement suau del PIB del 0,2%, el consum de les famílies va créixer el 0,1%.
L'altre component d'aquest consum és el que recull el comportament del sector públic. Mentre que el 2009 i a principis del 2010 aquesta variable creixia ara porta dos trimestre consecutius en signe negatiu, El tercer trimestre la contracció ha estat del -1,1% en relació amb el segon, i el segon trimestre va ser de menys 1,3%.
La inversió industrial se salva
La inversió empresarial segueix de capa caiguda i el tercer trimestre d'aquest any recull una contracció intertrimestral del -0,6%, acumulant 17 trimestres consecutius de caiguda. En concret des del tercer trimestre del 2007.
L'únic sector que se salva de la tendència negativa de la inversió empresarial és la indústria i especialment la del sector de béns d'equipament, que veu com la inversió augmenta el 2,3% en relació amb el segon trimestre i recupera d'aquesta manera el signe positiu que havia perdut entre abril i juny, amb una caiguda de l'1,2%.
La construcció, amb 15 trimestres consecutius en negatiu, retrocedeix el tercer trimestre l'1,9%, la caiguda més gran registrada aquest any.
L'activitat de construcció d'habitatges també segueix la seva tendència baixista i acumula 15 trimestres en negatiu, tot i que la taxa interanual acumulada, -4,1%, és la més moderada que s'ha registrat des del primer trimestre del 2008.
En definitiva, el mal comportament en general de la demanda nacional, especialment pel llast que suposa la contracció del consum, ha suposat una aportació negativa al PIB del -1,2%, mentre que la demanda externa tot i que moderar el seu impacte en el PIB ha aportat 2 punts al PIB trimestral, cinc dècimes per sota de l'aportació que va fer el segon trimestre.
Del conjunt de les exportacions destaquen les vendes a l'exterior de les empreses de béns i serveis que segueixen creixent tot i que a un ritme més suau passant del 8,7% al 8,1% en línia amb l'evolució desaccelerada de les economies dels països receptors d'aquestes mercaderies i serveis.
L'observació per partides d'aquestes exportacions mostra un dinamisme més gran de les exportacions de béns, que passen del 9,8% al 10,1%.
Les dades de l'INE d'aquest trimestre han modificat la base del seu càlcul que en general han tingut un efecte lleugerament a l'alça en els resultats publicats fins ara. Així, la taxa interanual del PIB que fins ara es coneixia en la base del 2000 per al segon trimestre era del 0,7%, ara, amb la base del 2008, aquest índex és del 0,8%.
