La renda dels gironins ha augmentat al voltant d'un 35% des de l'any 2000. No obstant, creix per sota de la mitjana estatal i es veu afectada per un increment de l'índex de preus al consum superior, que corregeix a la baixa el poder de compra dels gironins. En conclusió, els gironins han perdut diversos punts de poder adquisitiu en relació amb la mitjana. Com ha passat en el conjunt de l'Estat, en els anys 2008 i 2009, a crisi econòmica i l'increment de l'atur va fer baixar el nivell de renda dels gironins.

Però, quina és la renda mitjana d'un gironí? Respondre a aquesta pregunta és enfrontar-se a una inacabable llista d'estadístiques i denominacions només a l'abast d'economistes. Cada any, la fundació de les caixes d'estalvis (Funcas) edita el seu Balanç Econòmic Regional, que ha esdevingut una referència per les seves estimacions. En el d'enguany, que actualitza les dades fins al 2009, posa en relleu que els gironins estan perdent poder adquisitiu a marxes forçades.

La millor anàlisi del nivell de riquesa o poder adquisitiu el trobem en l'estadística «de renda familiar bruta per càpita ajustada pel poder de compra». Aquest indicador surt de sumar tots els ingressos per habitant -comptant trasferències pagades i rebudes i les prestacions socials- i de restar-li els impostos directes. Finalment, la xifra s'ajusta al poder de compra -nivell de preus de cada província.

Segons Funcas, la renda familiar bruta disponible per càpita ajustada pel poder de compra era el 2009 de 23.183 euros de mitjana a les comarques gironines, un 15,4% superior a la mitjana estatal. Nou anys enrere, la renda mitjana dels gironins superava l'estatal en un 37,52. Aquesta situació ha fet perdre a Girona algunes posicions en el rànquing provincial de renda per càpita. Segons Funcas, el 2000 els gironins érem els que rebíem una renda més alta (18.738 euros de mitjana), amb molta diferència respecte a les províncies que la seguien: Navarra (16.561), Madrid (16.150) i Biscaia (16.336). En les últimes dades de Funcas, Biscaia (27.109 euros), Navarra (25.640), Àlaba (24.589), Guipúscoa (23.797) i Madrid (23.578) releguen les comarques gironines al sisè lloc del rànquing estatal.

Les dades agreugen la tendència detectada fa uns anys en un estudi del professor de la UdG Modest Fluvià, que va analitzar el període 2000-2005. En aquella ocasió, va concloure que la reducció del diferencial s'havia de buscar en el menor creixement de l'economia gironina i en un creixement més alt dels preus.

La tendència de Girona es reprodueix, encara que en menor contundència, en el conjunt de Catalunya. A partir de les dades acutalitzades, el catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona Jordi Pons i Novell va publicar un article en el qual apunta que hi ha diversos motius que explicarien la «decadència gradual» de Catalunya, entre les quals cita un impacte superior de la crisi industrial o un creixement de la població a causa de la immigració. No obstant, es mostra convençut que «el principal llast» són les transferències de l'Estat (dèficit fiscal), que provoquen tensions en les arques públiques i asfixien les possibilitats de creixement de l'economia catalana.