El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reconegut en un informe intern publicat aquest dimarts que la institució va proporcionar 'poques senyals clares d'advertència sobre els riscos i vulnerabilitats vinculats a la crisi' abans que esclatés a escala mundial. L'informe, que analitza l'actuació del FMI entre els anys 2004 i 2007, critica de manera severa l''optimisme' en què va viure l'organisme durant aquest període i la seva 'creença' que els mercats financers 'eren fonamentalment sòlids' i que els grans corporacions financeres 'podien sobreportar qualsevol problema'. Aquesta època coincideix amb l'etapa en què Rodrigo Rato va estar al capdavant del FMI, des del juny del 2004 a octubre del 2007.

L'informe apunta que el FMI 'va donar suport en gran mesura' a les polítiques i pràctiques financeres dels Estats Units i el Regne Unit, perquè considerava que 'promovien la ràpida innovació i el creixement'. Mentre que a la pràctica aquestes pràctiques van portar a la fallida de bona part del sistema financer britànic i nord-americà.

En la mateixa línia, l'estudi critica que el FMI no va 'posar suficient atenció' a la supervisió 'dels riscos de contagi o propagació' de la crisi en les economies avançades, ja que no va ser incloses en els estudis de 'vulnerabilitat' després de la crisi asiàtica.

Com a error flagrants, el text destaca que l'organisme internacional posés com a exemples a seguir a països com Islàndia, destacant-ne el seu sistema financer 'robust', mentre que, un cop va esclatar la crisi, la banca islandesa es va desplomar i va sumir el país en una terrible recessió. L'informe també subratlla que el FMI va criticar la banca canadenca (de les poques que han sobreviscut la crisi), acusant-la de ser conservadora i no seguir el model americà.

Moment 'dolç' del sistema financer mundial

Segons els informes dels personal tècnic del FMI i altres documents consultats pels autors de l'estudi, els missatges de l'organisme assenyalaven que les perspectives a curt termini 'eren positives' i que la situació en els mercats financers era 'fonamentalment sòlida'. De la mateixa manera, l'informe intern indica que el Fons Monetari Internacional 'no va analitzar suficientment els factors que estaven impulsant la bombolla de preus de l'habitatge i quin paper podrien haver desenvolupat les polítiques monetàries i financeres en aquest procediment'.

En alguns dels informes elaborats en aquella època pel FMI es van publicar frases com que el panorama financer mundial estava 'gaudint d'un moment dolç' (abril 2004); i que era 'fort i resistent' i 'bastant sanejat' (abril 2006).

'Dèbil règim intern'

Entre les causes d'aquesta actuació deficient, l'informe apunta que la capacitat del FMI per identificar correctament els riscos creixents 'es va veure obstaculitzada per un elevat grau de pensament en grup, captura intelectual, tendència general a pensar que era improbable una forta crisi en les grans economies avançades i enfocaments analítics inadequats'. Però les crítiques no acaben aquí, i també es remarca un 'dèbil règim de govern intern, la falta d'incentius per intergrar el treball en les diferents unitats i un procés de revisió que no aconseguia lligar caps'

L'actual director gerent de l'organisme, Dominique Strauss-Kahn, ja ha reaccionat a l'informe i, en un comunicat, ha dit que el FMI és conscient que no va alertar sobre la imminent crisi 'amb previsió ni de manera efectiva'. Al respecte, ha afegit que l'organisme internacional està duent a terme diverses mesures per corregir les deficiència internes en la seva estructura i 'millorar la supervisió' que fa l'organisme a escala mundial. L'informe intern subratlla que per millorar les deficiències que el FMI va tenir en el passat hauria de 'definir amb claredat les funcions i responsabilitats de la Direcció, la Gerència i el personal superior'.