Els ministres d'Economia de la Unió Europea han aprovat avui la norma que regularà els fons d'alt risc (fons de cobertura) malgrat l'oposició del Regne Unit.
L'aprovació d'aquesta norma estava prevista per al passat mes de març però la presidència espanyola la va retirar de l'ordre del dia, malgrat tenir una majoria qualificada, després de rebre una petició del primer ministre sortint, Gordon Brown, reclamant més temps. Una vegada passades les eleccions, Espanya vol acordar la directiva aquest dimarts.
La vicepresidenta segona del Govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, va afirmar dilluns que l'aprovació de la directiva sobre fons de cobertura, juntament amb els plans de la Comissió per regular el mercat de derivats, contribuirà "a una major estabilitat" en els mercats financers.
El principal punt de discrepància és el tractament que ha de donar-se als gestors de fons d'alt risc basats fora de la UE. El Regne Unit reclama que, si aquests gestors són autoritzats pel supervisor d'un Estat membre, es beneficiïn d'un passaport europeu que els permeti operar en tots els països de la UE. Això permetria que els fons de cobertura basats en territoris dependents del Regne Unit com Jersei o les illes Caiman puguin treballar en tota la UE si els aprova l'autoritat britànica.
Però el text de compromís de la presidència espanyola que s'aprovarà dimarts no preveu aquest passaport europeu als gestors de fons estrangers perquè la resta d'estats membre, i especialment França, s'hi oposen. Al·leguen que aquests no estaran sotmesos a les mateixes exigències de transparència que imposarà la UE. Reclamen que es mantingui la situació actual, és a dir, que els gestors de fora de la UE hagin de demanar autorització a cadascun dels països en què vulguin operar.
Una vegada aprovada pels vint-i-set, la norma sobre els fons de cobertura ha de negociar-se amb l'Eurocambra, que sí que està a favor del passaport. L'objectiu és arribar a un compromís abans del vot al ple al juliol.
El comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, ha assegurat que se sent "més pròxim de la posició del Parlament que de la de la presidència espanyola". En tot cas, ha deixat clar que l'executiu comunitari "treballarà per conciliar" les dues postures i buscarà garantir "la igualtat de tracte entre els gestors de fons sempre que aquests respectin rigorosament les condicions de la nostra legislació comunitària".
La norma ha provocat també preocupació als Estats Units. El secretari del Tresor, Tim Geithner, ha escrit una carta a Salgado i Barnier en què expressava la seva "preocupació" perquè considera que directiva sobre fons de cobertura "discriminarà les empreses nord-americanes i els denegarà l'accés al mercat de la UE del qual ara gaudeixen".
La norma només s'aplicarà als gestors de fons de cobertura amb una cartera de més de 100 milions d'euros. Per als gestors que no recorrin a l'apalancament el límit per escapar a la regulació serà més alt, de 500 milions, per considerar-se que no plantegen un risc sistèmic.
Per operar a la UE, els gestors de fons d'alt risc hauran d'obtenir l'autorització del supervisor de l'Estat membre en què estiguin basats i estaran subjectes a supervisió i a controls estrictes, així com a dures exigències de transparència. Els supervisors tindran tots els poders necessaris per intervenir en el cas que l'apalancament dels fons suposi una amenaça per a l'estabilitat del mercat financer.
Els gestors que compleixin aquests requisits tindran dret a gestionar i vendre fons no només al seu propi país sinó a tota la UE, és a dir, es beneficiaran d'un passaport europeu. La norma inclou a més restriccions a les primes salarials que cobren els gestors. França considera insuficients aquests límits perquè són menys estrictes que els que la normativa europea preveu per als directius de bancs.
