La fi de l´últim reducte agrícola de l´Hospitalet de Llobregat

Els últims terrenys de sòl agrícola de l'Hospitalet de Llobregat seran devorats per un pla urbanístic municipal.

ACN Can Trabal, el darrer reducte agrícola de la segona ciutat més poblada de Catalunya, un espai de propietat privada de 43 hectàrees de superfície amb diverses masies, es convertirà en un gran espai d'oci amb oficines, un hotel i un concessionari de cotxes. La Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet invertiran uns 300 milions d'euros en la compra d'uns terrenys en què s'ubicarà un parc de 21 hectàrees on arribarà el metro. Entitats ecologistes i veïnals s'hi oposen al projecte malgrat les plusvàlues que generarà. 'Es perdrien els cultius i part de les masies', critiquen.

Per als veïns de l'Hospitalet, la superfície de 43 hectàrees coneguda popularment com Can Trabal té un significat especial. 'És la última zona agrícola d'aquesta ciutat', defensa en declaracions a l'ACN el sotspresident de la l'Associació de Veïns del barri de Bellvitge, a l'Hospitalet, Ferran Vives. Els horts i la zona verda que les administracions volen transformar en un complex d'oci i d'oficines estan ubicats al sector de la Marina, a escassos metres de l'hospital de Bellvitge i de les rondes, no gaire lluny del riu Llobregat.

Mentre passeja pels mateixos terrenys, Vives recorda els valors tradicionals agrícoles d'aquesta superfície. El veí reitera la seva oposició al projecte, que encara està pendent d'obtenir la conformitat de la Generalitat quant a la normativa mediambiental. 'Seria convenient que aquí quedés un parc agrícola', reclama el portaveu veïnal en mig d'un hort de carxofes envoltat d'una àmplia zona verda. 'A les masies hi ha viscut gent, n'hi ha una on encara s'hi està una família', abunda Vives en la seva disconformitat al projecte, que no és nou i encara no és definitiu.

La preservació d'aquest espai agrícola és el propòsit de milers de veïns anònims que han trobat el suport d'ONG i algun partit polític. Tots ells coincideixen que la pèrdua d'entre set i tretze hectàrees de zona verda és un preu massa elevat. Tot i admetre que les plusvàlues que generaran els terrenys un cop adquirits per les administracions, veïns, pagesos i ecologistes no estan disposats a llençar la tovallola. Anuncien mobilitzacions en el cas que el projecte tiri endavant. Reivindiquen que existeixen terrenys urbanitzats, 'ben a prop, a l'altra banda de la Gran Via', on podria instal·lar-se l'hotel, les oficines i el concessionari de vehicles.


L'Ajuntament no es pronuncia

Fonts municipals han explicat a l'ACN que cap membre de l'equip de govern, liderat àmpliament pel PSC, farà cap declaració sobre el projecte fins que aquest no sigui definitiu.

Les crítiques d'associacions i entitats contràries a la desaparició dels cultius estan liderades per la Federació de Veïns de l'Hospitalet de Llobregat, el sindicat Unió de Pagesos del Baix Llobregat i les organitzacions ecologistes de Seo/Birdlife i Depana. Tots ells estan integrats en la plataforma per a la conservació de la zona agrícola de l'Hospitalet i contra l'especulació immobiliària. Des de Depana han explicat a l'ACN que la zona atresora un 'alt valor estratègic mediambiental'.

Al suport d'organitzacions i entitats en la reivindicació de la conservació dels últims cultius de l'Hospitalet de Llobregat també s'han agregat particulars i formacions polítiques. El grup municipal de Convergència i Unió (CiU), que es troba a l'oposició, sosté que el pla urbanístic 'és justificat i contrari a la lògica' perquè els horts i la zona verda que es perdran 'són necessaris per als veïns'.