Aires del Norte (2018, Autoeditat) és un disc cabdal en la trajectòria de Cuits. Es tracta del segon treball de la banda, ple de cançons combatives on l’esperit col·lectiu ho impregna tot. Cuits està format per onze membres que aposten per una música reivindicativa. El disc es pot aconseguir a través de plataformes digitals i als concerts. El grup empordanès ha actuat aquest passat dissabte dins els actes del dia de la Música a Roses i properament ho farà a la Cate. El cantant del grup Pau Foraster explica com s'ha gestat aquest treball.

Com i quan neix Cuits?

El grup està format des de fa sis anys, proveníem d’una antiga formació que es va dissoldre i els que vam quedar vam formar The cuits. Amb el temps vam començar a afegir altres instruments de folk com l’acordió, vam apostar per la dolçaina i el punt fort culmina amb l’edició d’un disc que vam gravar als estudis Ground i que va ser el nostre primer cd. A partir d’aquí comença la tremolor de tot el grup, alguns es van separar i llavors vam apostar per seguir endavant incorporant la percussió, un segon vocalista i un Dj productor, apostant per la inclusió del rap i la música electrònica, entrant dins l’espai del mestissatge electrònic, que és el so característic de Cuits d’ara. Aquest novembre passat vam entrar a gravar el nou cd Aires del norte i fins fa poc que no hem tret el cd físic.

Ha estat per mitjà d’un projecte de Verkami?

Sí, va ser gràcies a un projecte social de Verkami. Vam demanar 3.000 euros i vam poder finançar el nostre projecte. Vam gravar a MusicLan i Runkba Records, de Sant Climent Sescebes, que són també els estudis de Bananna Beach.

Com són les cançons del disc?

Les cançons han estat treballades gradualment des que va entrar el segon vocalista i tan bon punt vam afegir aquest concepte d’electrònica. Són deu cançons que tracten temes socials com ara les desigualtats, són cançons reivindicatives. Des del principi vam dir que no ens guardaríem res per nosaltres. Si realment vols fer una cosa que és autèntica, o ho dius tot o no dius res, hem de poder parlar de tots els temes que siguin possible, temes que ens afectessin diàriament, ja sigui l’1 d’octubre, les retallades socials o el feminisme.

Aquest és un tret que us diferencia com a grup?

Aquí a la comarca, segur, per aquest vessant reivindicatiu. Hi ha molt grup pop i de rumba, però que facin especial incisió en temes reivindicatius i de manera agressiva com ho fem nosaltres, no en conec cap.

Quin és el recorregut de Cuits?

Ja hem tocat molt per la comarca. Vam actuar el 2015 per barraques i podem dir que la nostra zona d’oients és l’Empordà. Ara tenim uns quants concerts per endavant: el Dia de la Música el dia 16 a Roses, el següent és el dia 23 de juny a La Cate i després tenim alguns concerts per exemple a Lladó, el dia 6 de juliol. Tots aquests concerts, si la gent els vol conèixer, pot entrar a la nostra pàgina de Facebook, a l’Instagram, Twitter, Spotify, estem a totes les xarxes que puguem abastar.

Quin públic us segueix?

El nostre públic està entre els 18 i els 25 anys, ens costa més arribar a la gent de 16 per baix, perquè els nanos estan amb música disco, música més comercial i els costa una mica més entendre els conceptes reivindicatius. Ara la banda la formem onze components, som gent que tenim entre els 23 i els 28 anys, que és també la ràtio que busquem.

Ja han començat a sonar arreu les vostres cançons?

Hem fet quatre concerts: el més important ha estat el del Sona 9. Ara estem esperant si passem de fase. Vam tocar el 14 de maig a l’antiga fàbrica Estrella Damm i fins a l’agost no sortirà quines bandes passen de fase per decisió del jurat. Vam fer un concert en què ens ho vam passar molt bé i la nostra sorpresa va ser que dels quatre grups que tocàvem a la semifinal, vam quedar tercers a dos punts del segon. Per una banda que ve des de Figueres, és una gran motivació. No hem guanyat, però tens la sensació de ser guanyadors. Si passem, entrem a la tercera fase, el que ens permetria fer un stage per preparar un directe i també ens permetria tocar en un dels concerts Acústica de Figueres, a la Mercè o al Música Viva de Vic, això tindria una gran repercussió, perquè ens permetria actuar en llocs on no t’han sentit mai.

Com són els vostres directes?

Potents, la nostra música és molt incisiva i molt potent, també divertida. Ens agrada que la gent quedi sobtada, per això toquem molts estils, també música amb tocs de jazz, funk, tecno, intentem que el públic no escolti tota l’estona el mateix tipus de música. La sensació amb la qual la gent diu sortir dels concerts és que li ha agradat molt i que s’ha quedat amb ganes de més.

L’evolució és palpable.

Hi ha hagut una evolució enorme, de la música de festa major que fèiem al principi, música txaranguera d’un estil més Catarre, hem anat a buscar allò amb el qual tots els membres del grup ens sentim identificats, una música potent, seguint el vessant de La Raíz, com Zoo, incisiva.