De Clare Jerrold poques coses se´n saben. Especialitzada en assaig històric sobre la figura de la reina Victòria d´Anglaterra, el 1910 va escriure el que potser és el primer estudi de l´evolució històrica del món dels dandis i el dandisme, 'The beaux and the dandies'. Aquest llibre fresc i divertit, que ens transporta als orígens d´un fenomen que avui viu moments efervescents, ara ha estat traduït al castellà per Miguel Cisneros i publicat per l´editorial WunderKammer.

'Los bellos y los dandis' transporta el lector a la cort anglesa del segle XVII, amb Carles II liderant-la, personatge "que va posar de moda a Anglaterra la voluminosa perruca francesa". Perquè de per­ruques, teles, joies, moda, gastronomia i amor és del que parla aquest llibre singular, que connecta a la perfecció amb el romanticisme i els poetes maleïts, com Charles Baudelaire, dels quals WunderKammer intenta rescatar la seva memòria. "Els dandis eren la seva pròpia obra d´art", assenyala l´editora Elisabet Riera tot afegint que els dandis "es construeixen a ells mateixos primer amb l´aparença, però també amb les maneres, la manera de parlar, els llocs que freqüentaven, és un culte a la personalitat". Es tracta, doncs, d´un culte al jo, quelcom extremadament modern i bàsic per a l´art.

L´aparició del dandi va suposar un avenç social important. "Va ser com una mena de civilització social", reconeix Riera. De fet, una de les primeres premisses va ser "anar net i polit" en allò personal i vestuari que conduí a un refinament dels gustos i la recerca de la bellesa, ja sigui en puntals un xic frívols com la perruqueria, però ampliant-se, més tard, en objectes com l´art i la cultura.

Els tres primers grans dandis, o bellos -"artistes nats del vestir"- foren George Beau Brummel, el comte D´Orsay i John Nash, dels quals Jerrold inclou en el llibre una petita biografia. L´autora també parla de les germandats que creixien dins el dandisme com els macaronis, "els primers que van menjar macarrons en un club selecte de Londres", o els bucks, més vandàlics, que terroritzaren la ciutat. Per a l´editora, el llibre és quasi "una crònica rosa amb un nivell de detall minuciós". Jerrold evoca converses, cites, anècdotes altament divertides, així com costums perillosos com el joc que, a molts d´ells -és el cas de Brummel- els portaren a la perdició.

Avui, el dandisme és ben vigent. La filòsofa Susan Sontag reflexiona com "el més difícil ara és ser un dandi en una societat de masses". Realment, la qüestió, segons Riera, "és com pot un veritable dandi mantenir l´autenticitat sense ser una repetició o ser copiat immediatament".