La 'bailaora', coreògrafa i creadora María Pagés porta la seva coreografia flamenca sobre el temps el pròxim 20 de juliol a l'Auditori Parc del Castell del Festival Castell de Peralada amb l'espectacle 'Una oda al tiempo'. En declaracions a l'ACN, Pagés ha ressaltat que l'espectacle fa un recorregut pel 'cante' des de l'origen fins a totes les influències que ha pogut tenir el flamenc des dels balls més tradicionals als més contemporanis i actuals. "El pas del temps i el que representa el temps a la vida es reflecteix en tots els elements escènics", ha apuntat. L'espectacle, estrenat el mes d'abril a Madrid, està format per 12 escenes que recreen 12 pals del flamenc on la coreògrafa i 'bailaora' s'acompanya de quatre 'bailaores', quatre 'bailaors' i set músics en directe.

María Pagés se n'ha encarregat de la direcció i la coreografia, i El Arbi El Harti, de la dramatúrgia i textos amb lletres també d'El Arbi El Harti i Marifé Santiago. L'espectacle inclou reflexions d'escriptors i filòsofs com ara Plató, Marguerite Yourcenar, Jorge Luis Borges, Cage, Octavio Paz, Martin Heidegger, Marcel Duchamp i Pablo Neruda.

La música de 'Una oda al tiempo' sorgeix, com ha explicat la companyia, del treball transversal de la direcció i dels músics (guitarra, violoncel, violí i percussió) amb la interpretació i la integració de les melodies d'Igor Stravinski, Piotr Ilitx Txaikovski, Bernard Hermann, Vivaldi i Georg Friedrich Händel.

Pagés ha dit que l'espectacle és "una reflexió sobre el temps, la contemporaneïtat, sobre els temps actuals i la idea del temps que està en l'ésser humà des de que neix i sap que es morirà". Segons ha manifestat, "és un tema que està en la naturalesa i l'ésser humà des que existeix". La coreògrafa ha lamentat que aquests són "temps ombrívols" i que sembla que siguin de "recessió".

La 'bailaora' ha apuntat que si s'associa el seu nou espectacle a la seva pròpia vida, ha explicat, "ja ha superat els 50, on el temps i l'experiència tenen un altre valor". Ha recalcat que des de la companyia ja tenen experiència de treballar junts.

Ha declarat que la dramatúrgia 'Una oda al tiempo' és "circular i molt clara" sobre "què és el pas del temps" i "es representa des de l'origen amb un 'cante' i uns ritmes primitius i després es fa un recorregut de diferents estils de 'cantes', de maneres d'il·luminar".

Festival Castell de Peralada

Pagés, Premi Nacional de Dansa per a la Creació el 2002, ha destacat que anar al Festival Castell de Peralada "és especial" perquè és "un lloc que ens agrada molt per moltes raons". Ha ressaltat que "és fantàstic" que l'escenari sigui a l'aire lliure a nivells tècnics i per tot l'equip que hi treballa. "No és fàcil fer obres a l'aire lliure i que tinguin tots els ingredients per fer-ho bé". També ha destaca que l'equip del festival és meravellós.