Eleanor Hebe és Eleanor Burke (1972). Fa tres dècades, el sistema de salut britànic li va diagnosticar esquizofrènia hebefrènica, una malaltia mental que va fracturar la seva existència i la de la seva família. Qui pateix aquest trastorn pateix, entre altres, alteracions espontànies sense cap propòsit o motivació, agitació i desinhibició. Pocs entenen què suposa conviure amb aquest trastorn, molts tenen por i la societat, en general, prefereix oblidar-los. Eleanor Hebe, però, ha volgut prendre la veu per explicar què sent, com viu o com és el seu món interior, "un petit pas de bebè fora de la foscor on estava", com ella mateixa diu. Ho fa a 'Word´n´Art (Palabras y Arte)', un llibre editat pel Col·lectiu Baume, amb l´estreta complicitat de la seva germana, l´artista Amelia Burke, que viu a l´Escala, i qui il·lustra cadascun dels vint poemes d´Eleanor. L´objectiu és evidenciar la necessitat d´un canvi en la manera de tractar aquests pacients incidint la mirada en el seu entorn i el seu passat, buscant les arrels del problema per evitar ingressos forçosos o una medicació excessiva.

La vida d´Eleanor no ha estat mai fàcil. Quan només tenia tres mesos, el seu pare es va suïcidar. Això va marcar a tota la família i a ella especialment. La seva mare, que tenia quatre filles més, no podia cuidar-la. "Durant molts anys, la nostra família va estar en crisi", reconeix Amelia que recorda Eleanor com una nena "que no parlava, immersa en el seu món, fent coses extraordinàries, miniatures que exigien molta concentració". Als 17 anys, Eleanor i una altra de les seves germanes van apropar-se a les drogues com LSD. Això va tenir conseqüències molt greus per a ella, ja que, com diu Amelia, "mai més va ser igual, va canviar de manera permanent, va perdre tot el control". Eleanor, però, no volia rebre tractament i la llei a Anglaterra va protegir la seva voluntat. "Vam haver d´esperar fins que ella estava tan malament que va aparèixer mig nua caminant pel carrer", rememora Amelia. Aleshores començà el malson, l´ingrés forçós i el tractament tipificat. La família ho va viure amb desconcert. "Estàvem desesperades, no pensàvem a qüestionar res", comenta.

En aquest llibre, Eleanor pren la paraula i narra com va viure aquell primer ingrés. "Físicament, durant tres mesos, implacable, el meu cos estava ple d´aigua de mar embravit; piranyes i meduses lluitaven contínuament, morien i renaixien i començava de nou el procés", diu. El text no amaga res i el vertebra un humor molt negre. Al seu costat també apareixen uns poemes escrits al llarg d´aquests anys que ens endinsen en la seva realitat i "que li permet defensar la seva identitat". Escrits en anglès, també estan traduïts al castellà.

Eleanor ara viu sola, però no pot treballar, és molt tímida, pateix paranoies... Tenia molt clar, però, que volia fer aquest llibre per donar a conèixer la situació de milers de persones vulnerables. Per la seva germana Amelia cal buscar la humanitat en els tractaments i, fins i tot, actuar prematurament en casos d´infants en els quals es perceben senyals. L´art esdevé un pont per apropar-s´hi. Word ´n´ Art es presenta el 9 de juny a la llibreria Contrabandos de Barcelona.