Escollit comissari de l´Any Carles Fages de Climent, Jordi Canet, director del Museu d'Hstòria Medieval de Castelló d'Empúries, és una peça clau que coordina des de la vila medieval un treball en xarxa entre diferents institucions. L´objectiu: visibilitzar com mai el poeta i la seva obra que mitifica l´Empordà. Després d´uns primers mesos intensos, Canet se sent satisfet i orgullós dels fruits que dona aquest Any Fages i, sobretot, del treball en xarxa generat, quelcom essencial per reeixir en aquest projecte de llarg recorregut. En aquesta entrevista ens ho explica amb més detall.
Quin és el handicap de Fages?
Tenir mitja obra inèdita. Entrar a l´arxiu Fages de Castelló, veure tot el que hi havia i controlar tota la seva producció literària ha estat clau per saber l´abast del projecte. Fa dos anys vaig començar a fer el primer buidatge per tenir una fotografia sencera de tota l´obra. Són seixanta-dues caixes i ja en tinc fetes una cinquantena. Espero completar-ho aquest any i presentar l´inventari literari. Estic satisfet i orgullós de ser la persona que està fent el buidatge de l´obra. Em sento molt privilegiat com a castelloní i filòleg.
Què conté l´arxiu Fages?
Hi ha molta obra inèdita, però un cinquanta per cent d´aquesta és inacabada i algunes sense títol. Això és un problema per editar. Del que queda hi ha poca poesia popular, és a dir, epigrames; molta poesia culta en la qual treballa Jordi Pla i molta novel·la i obres de teatre. També un miler de cartes. En vida, Fages va publicar catorze llibres i ara ja n´hem editat trenta-un. Hem calculat que en queden una trentena més, dels quals deu són complets. Fins i tot hi ha la seva tesi doctoral inèdita i que mai va defensar dedicada al paisatge en l´obra d´Homer.
Cal trencar tòpics sobre ell.
Fages és un bon escriptor, hem de superar l´etiqueta del poeta epigramàtic i popular. Hem de fer el salt per conèixer l´abast de la qualitat literària de la seva obra. Per això l´hem de treballar, editar i donar a conèixer els nous títols.
Per què la seva obra ha quedat tan oculta?
Ell comença a escriure de ben jovenet, era la seva vocació. Es presenta a premis literaris, guanya alguns jocs florals, i intenta fer-se un nom a Barcelona però, com diu Joan Ferrerós, sempre anava amb el peu canviat. Això li va crear enemistats o no ser acceptat plenament, potser també enveges, perquè era un gran escriptor i els podia fer ombra. Les famoses antologies de Triadú, Comas i Molas l´aparten inexplicablement. Això es reverteix quan ell ja és mort. Passarà els seus darrers anys retirat entre Figueres i Castelló. Tampoc econòmicament les coses li funcionaven. Allò que sí que fa és bolcar-se en la seva obra, editar en la mesura del possible o deixar-la a punt. Es nota en els escrits. Tenia consciència de la transcendència literària de la seva obra.
En morir, tot queda aturat.
Ell va deixar hereu al net, saltant-se el seu fill, cosa que va provocar una situació familiar negativa. Per això durant quaranta anys no es va editar obra nova, només es reeditaren clàssics, alguns títols amb tirades curtes i una distribució feta pel mateix fill. Amb el centenari es va fer un gran pas.
Aquest Any Fages suposarà un abans i un després.
Sí, aquesta era l´última oportunitat.
Es diu de promoure´l fora, però l´Empordà també ha de reivindicar a Fages, no?
Sí, és el nostre poeta amb permís d´Anglada i les cariàtides.
Elles hi estarien d´acord.
De ben segur. Tenim un autor que és un producte cultural, turístic, pedagògic...
La bona predisposició del net, Carles Fages, ha estat indispensable, imagino.
Ell sol no podia tirar endavant el projecte. Per això va trucar les portes de l´Ajuntament de Castelló i Figueres i es va envoltar d´especialistes com Jordi Pla, Joan Ferrerós, Narcís Garolera i jo mateix que integrem la secció Filològica. També hem tingut sort que la Càtedra M. Àngels Anglada, dirigida per Mariàngela Vilallonga, afegís el nom de Fages el 2014. Ells fan una feina acadèmica important que estén la figura i l´obra en el territori i el porta al territori.
Quin és l´objectiu d´aquesta commemoració?
Que és parli d´ell, fora d´aquí, que es facin activitats i hi hagi ressò. S´està treballant en diferents àmbits, diferents línies i molt per tenir uns resultats escassos, però els que obtenim tenen molt de feedback positiu.
Ja s´han fet molts actes importants. Quins altres destacaria?
El Simposi sobre Fages que organitzarà l´Institut d´Estudis Catalans el 22 de novembre a la seva seu a Barcelona.
També li dediquem el Terra de Trobadors.
Hi ha molt per fer encara.
Molt. Fages era molt prolífic i, a més, un home molt conscient del seu temps. A l´arxiu, trobes projectes dels anys 50 i 60 sobre turisme a Empuriabrava i Castelló. Els escriu i els envia al Govern Civil. Tot eren projectes vinculats amb les empreses que volia tirar endavant i que sempre li anaven malament, com ara fer de productor teatral o de cinema.
Quin vincle han tingut els castellonins amb Fages?
És una relació ambivalent, no deixava a ningú indiferent. Ell, però, va viure quasi tota la seva vida a Barcelona i quan es retira fa vida sobretot a Figueres, aquí se´l veia de tant en tant. Potser sí que la gent el veia com un aristòcrata.
Es coneix on escrivia?
Molta gent el recorda assegut als bars, restaurants, a la Fonda Roca escrivint. A casa meva, quan teníem la Bàscula, el meu avi deia que també hi anava els estius, sobretot, i els havia dedicat algun poema manuscrit que conservem.
A l´arxiu hi ha teatre també. Es representarà alguna obra seva?
La Càtedra està preparant una lectura dramatitzada de Les Bruixes de Llers que es veurà a Castelló, Figueres i potser a Roses. I a Castelló, Tequatre representarà Empòrium, la de les tres muralles, una obra, crec, mai representada. També farem alguna representació d´El Bruel.
Un dels darrers actes, el concert de cantautors va ser un èxit.
Va tenir molt bones crítiques, sí. El cert és que és un poeta molt estimat pels músics.
Aquest any és vital per Fages.
Serà una empenta molt forta. Treballem perquè hi hagi un ressò i seguirem treballant per completar el projecte que jo crec que culminarà amb l´edició de la seva Obra Completa. Que s´estudiï a la Universitat i incorporar-lo de nou en el cànon literari dels escriptors catalans. Per ara, a escala editorial, en els darrers cinc o sis anys s´han editat nou volums inèdits i aquest any Jordi Pla treballa en un nou llibre de poesia culta i Josep Playà, en la relació de Fages i Dalí.
Què uneix els dos creadors?
El rerefons de les seves obres, tant les de Fages com les de Dalí, és la seva visió mítica de l´Empordà. Parlen del substrat tradicional, de les llegendes, els personatges anònims... i el fan universal. I als empordanesos ens interessa conèixer aquest Empordà mític i llegendari. A part és un autor mediterrani, sembla que llegeixis un clàssic grec. Penso en el 'Somni del Cap de Creus' que és una Catedral, com deia Josep Pla.
