11 de maig de 2018
11.05.2018
Figueres

Carles Bastons: 'El llibre dignifica algunes dones menystingudes per la història'

«Dones de les terres gironines» es presenta a la biblioteca de Figueres el proper divendres dia 18

11.05.2018 | 18:24
El filòleg figuerenc Carles Bastons presenta el llibre a la seva ciutat

Carles Bastons, nascut a Figueres el 1945, és doctor en Filologia catalana i catedràtic d´institut jubilat. Viu entre Barcelona i Sant Feliu de Pallerols. L´autor presentarà el llibre 'Dones de les terres gironines que han fet història' (Editorial Base) aquest proper divendres dia 18, a la biblioteca de Figueres, a les 7 de la tarda a càrrec de l´alcaldessa Marta Felip i de la figuerenca Anna Pujol i Puigvehí, catedràtica d'Història. El llibre s´obre amb una presentació a quatre mans de l´exconsellera Irene Rigau i la filòloga Laura Borràs. Destaquen com l´obra contribueix a posar nom femení a la història de les comarques gironines.

Com sorgeix aquest llibre?

És una continuació de Gent que ha fet història. 115 personatges de les terres gironines, que, com aquesta obra, vaig escriure amb la meva filla Montserrat. En aquell llibre hi havia vint dones, i l´editorial va proposar que les complementéssim amb unes quantes més. Al final, són 87 semblances i 18 perfils.

Quin criteri ha seguit per fer la selecció de dones?

El requisit principal és que fossin dones traspassades i nascudes a terres de Girona o vinculades a les terres de Girona com Rosa Leveroni, connectada amb Cadaqués o Mercè Rodoreda, connectada amb Romanyà, Girona. N´hi ha de les vuit comarques. He triat dones que estaven ja reconegudes i he intentat fer un resum o esbrinar la seva aportació més important i promocionar aquelles dones que han estat menystingudes o poc estudiades, donar importància a cada una d´elles. Trobem, per exemple, la primera camionera de Girona, a Fortià. Es va presentar a un examen de conduir amb set homes i va ser l´única que va aprovar. El negoci no anava bé, ella va agafar la furgoneta i va aixecar-lo. Era una dona humil, senzilla i amb una professió que dissortadament encara no abunda i que caldria reivindicar des del feminisme.

Com ha accedit als perfils?

He buidat fons, sobretot locals, com ara la Revista de Girona, el Diccionari biogràfic de l´Alt Empordà d´Inés Padrosa, he consultat biblioteques com la de Figueres o Agullana, i altres publicacions com els Annals de l´Institut d´Estudis Empordanesos i de les diferents comarques.

S´ha trobat amb moltes sorpreses?

Sí, per exemple Mercè Devesa, que era dona de Josep Maria de Sagarra. Es van conèixer a Barcelona amb motiu d´un certamen literari. Ella va presentar uns poemes i va ser la guanyadora. En acabar l´acte, el seu pare li va presentar l´escriptor, i a partir d´aquell moment l´enamorament va ser complet i absolut. Es van casar a París i Josep Maria Tarradelles els va pagar l´àpat de noces. Una altra sorpresa ha estat descobrir el caràcter ètic de Víctor Català que mostren alguns dels seus aforismes. També ha estat una sorpresa descobrir una mestra nascuda a Tortosa, Celestina Vigneaux, que era la dona de Pere Corominas i mare de Joan Corominas, gran filòleg, i que va introduir les cantines escolars, pròleg dels menjadors escolars, veiem com l´home a vegades fa ombra a la dona.

És un llibre que fa justícia.

He volgut reivindicar el paper de la dona en terres gironines i m´agradaria que algú agafés la torxa i fes el mateix a terres lleidatanes, tarragonines i barcelonines.

S´hi representen diferents èpoques i professions.

Sí, trobem des de les professions més sublims, fins a les més senzilles i dignes d´admiració: hi ha escriptores, llevadores, com Carme Bastons, que podria ser avantpassat meva. Tenia un sistema curiós per ser avisada: un cordill i una campana que sortia de la seva habitació. També apareixen bibliotecàries, metgesses, la primera de les terres gironines, escriptores, alguna política, dones dedicades a la música com Camil·la Lloret de Figueres, pintores, escultores com Ester Boix de Llers, esportistes...

Van viure moments difícils.

Concretament una llevadora del Far, Palmira Salatruch, va necessitar el permís del seu marit per cursar estudis superiors. El llibre vol dignificar i emfatitzar el paper de la dona al llarg de la història. No eren simplement la muller d´un home, es dedicaven a un ventall ampli de professions i tenien ànsies de promoció. Algunes dones van lluitar molt, van patir l´exili com passa ara i van saber superar circumstàncies molt adverses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema