10 de maig de 2018
10.05.2018
Figueres

Henar Galán presenta el seu darrer llibre dedicat a Leopoldo María Panero

La psicòloga va acompanyar al poeta en un viatge a Guayaquil, una vivència que ara rememora

10.05.2018 | 14:36
L´escriptora Henar Galán amb el nou llibre

"Aquest ha estat un viatge al centre del món, un viatge geogràfic i també interior, afortunadament amb retorn". Així defineix la psicòloga i escriptora Henar Galán el que va ser una experiència transformadora viscuda al costat del mític poeta Leopoldo María Panero (1948-2014) a qui va fer d´acompanyant, secretària i infermera en un viatge a Guayaquil l´any 2010. Amb el poeta ja mort i després d´uns anys per assimilar tot allò viscut, Galán publica, amb la complicitat de l´editorial Cal·lígraf, el llibre 'Yo maté a Leopoldo María Panero' i el presenta, al costat del periodista Juan Jesús Aznar i el psiquiatre Carles Frigola, aquest dijous a les 19.45 hores a la biblioteca de Figueres.

Henar Galán és nascuda a Villanueva de Gómez, Àvila, però viu a Figueres des de la infantesa. Llicenciada en Psicologia, món al qual es dedica professionalment, la seva passió per la literatura i l´escriptura ve de lluny. Té publicat un poemari, Els quatre elements (2015), i ha guanyat premis pels seus relats. L´amor per la literatura, doncs, enllaça amb la història que ha mantingut amb Leopoldo María Panero de qui va començar a tenir coneixement gràcies a la publicació de l´antologia 'Els Nou Novíssims poetes espa­nyols' de Josep Maria Castillet, el 1970. Va ser aleshores quan el poeta fou catapultat com "el novíssim més jove". Més tard arribaria el film El desencanto de Jaime Chávarri. "Quan jo era adolescent, teníem un grupet d´escriptura, Los Cuervos, i ell era tan trencador per a nosaltres, adolescents rebels, era un mite", diu Galán.

El 2010, per casualitats de la vida i per l´amistat amb Carmen Pérez de Vega, qui fou la parella de Roberto Bolaño, li van proposar d´acompanyar durant tretze dies Panero a la primera Fira del Llibre de Guayaquil, a l´Equador. "Després de l´ensurt inicial, l´endemà vaig dir un sí rotund, volia aquesta experiència", assegura Galán molt conscient que seria un moment important. "Per mi existeix un abans i un després, aquesta història amb Panero és un eix vital de la meva vida, tant com tenir un fill", confessa. Una petjada que no només ha deixat empremta en ella, sinó en tota la seva família. "Em va despertar un univers de sensacions, d´emocions, de cultura", reconeix Henar Galán.

Moments preciosos
El viatge, però, no va ser fàcil. D´entrada va caldre superar certs entrebancs abans de marxar com ara la destitució del director de la Fira i un intent de cop d´Estat. Tot plegat, però, va seguir endavant i Galán va viatjar a Las Palmas de Gran Canaria per recollir Panero a l´hospital Juan Carlos I, on vivia reclòs a causa de la seva esquizofrènia i on va morir el 2014. "Estava il·lusionat com un nen que se´n va de viatge, flirtejava, estava pletòric, radiant", rememora. El "feeling i la complicitat" entre els dos va ser instantània.

Galán, com fa en tots els seus viatges, va anar escrivint un diari deixant constància de cada instant viscut, conscient, ja a posteriori, que esdevindria un testimoni important. Així va captar moments preciosos com Panero improvisant poemes, citant o relacionant-se amb altres autors o rebent les felicitacions dels seus admiradors que el tractaven com un referent literari, "tot passat pel sedàs de la malaltia mental" i per la por de l´entorn a les seves reaccions incoherents. Galán recorda altres moments especials com les hores passades, cada dia, en un parc centenari de davant de l´hotel ple d´iguanes, "em sentia transportada a una galàxia literària desconeguda", diu Galán. També instants estranys com estar sota la sospita de traficar en droga.

Aquells tretze dies junts van donar per molt, ja que Leopoldo "era un home imprevisible, trencador, eclèctic" i aquell viatge, on era l´estrella de la Fira, l´únic escriptor espanyol convidat, Galán va convertir-se en la "seva infermera, cuidadora i secretària". "Era una persona fràgil, molt dependent, tenia necessitat de compartir, de presència", explica. El llibre, que inclou un pròleg de Jesús Rodríguez i un epíleg dictat pel mateix Panero, no s´atura en el viatge, sinó que inclou contactes posteriors amb el poeta, un dels quals tres dies abans de morir. El volum és "un homenatge a Panero claríssim, no perquè l´edulcori, ja que hi apareix en tota la seva cruesa, si no, de record, que va ser, va existir". "Em vaig sentir estimada i reconeguda per ell, mirada per ell", conclou l´autora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema