L'historiador figuerenc Alfons Martínez Puig fa deu anys que estudia l´arquitecte Josep Roca i Bros de qui ara acaba de publicar un llibre on indaga sobre la seva faceta de mestre major del castell de Sant Ferran. Després de fer la tesina sobre la història del Teatre Principal de Figueres de Josep Roca i Bros (1815-1877), a Alfons Martínez se li generaren moltes preguntes al voltant de qui fou el primer arquitecte municipal de la ciutat i mestre major del castell. Així li dedicà la tesi doctoral per trobar respostes, part de la qual ara s´ha publicat en aquest llibre finançat pel Ministerio de Defensa.
Com és que Roca i Bros decideix instal·lar-se a Figueres?
Aquesta era la gran pregunta i per què Figueres decideix tenir arquitecte municipal el 1842. Resseguir la seva vida va ser complicat. Quan Roca i Bros es treu la carrera el 1841, a tot Espanya ho fan onze persones. Estudia amb l´arquitecte del Liceu, el de la plaça Reial de Barcelona, amb Rovira i Trias i té amistat amb Ildefons Cerdà. Està en contacte amb aquests grans personatges situats en espais claus de l´arquitectura i enginyeria catalana. Va ser aleshores quan vaig trobar un document governatiu a l´Arxiu Històric de Girona on un mestre d´obres de Figueres, Joan Papell, el denuncia.
Una denúncia? Per què?
Perquè considerava que Figueres no necessitava arquitecte municipal, sinó un mestre d´obres. El cert és que quan va arribar Roca i Bros a Figueres es va acabar l´arquitectura popular, que venia a ser ´faig el que em dona la gana´. El 1850 ell va fer les primeres ordenances municipals que marcaven com construir, quins materials fer servir... Abans tiraven a ull: murs grossos, obertures molt petites...
Què conté el document?
Inclou un informe del secretari de l´Ajuntament que especifica que Roca i Bros no està contractat com a funcionari, sinó que li paguen en funció del que fa. També hi ha un informe del director de l´institut on explica que era professor de matemàtiques i mestre major de fortificacions del castell. Això em va dur fins a l´Arxiu de la Corona d´Aragó i a trobar les seves proves d´accés. Així sabem que va fer unes oposicions per venir aquí com a mestre d´institut.
Com passa a ser arquitecte municipal?
En aquells temps, el sou dels professors els pagava l´Ajuntament. Devien veure que era arquitecte i el devien fitxar. Figueres havia de créixer i no podia fer-ho com fins aleshores. Amb ell s´abandona el model de ciutat medieval que s´estructura al voltant de les sortides naturals. Però això era molt caòtic. Ell és el primer que pensa i dissenya tota la part del carrer Méndez Núñez, la plaça coberta com un vial que circumval·li Figueres per anar-hi el tren. Treballarà aquí vint-i-tres anys i una part de la seva feina s´aplica, altra no, i una altra s´aplica quan ell ja és mort, com el Passeig Nou o la plaça Triangular.
I mestre major del castell?
Doncs perquè l´anterior, Francisco Campaña, mor. No era usual que els mestres majors fessin coses a la ciutat, i més en una època on hi havia molta polèmica entre les funcions de l´arquitecte i de l´enginyer. Aquí, com que no hi havia arquitectes i era una ciutat que estava creixent, es troba amb problemes urbanístics greus com el de la riera. En quedar la plaça vacant, ell presenta la sol·licitud. Guanya les oposicions passant unes proves d´enginyeria civil, no militar, una d´elles, el disseny d´una presó per Figueres. Era el 1844. L´Ajuntament intentarà tirar-la endavant, però no ho aconsegueix. Roca i Bros converteix Figueres en una ciutat moderna abans de ser ciutat. Per exemple, és el primer que preveu que en els habitatges hi hagi lavabo o el que calcula les obertures dels edificis perquè hi pugui haver sanejament. Coses que avui en dia són habituals, però no en aquells temps.
Un gran canvi, sens dubte.
Sí, s´abandona la construcció rural per una d´urbana. És més estètic, un canvi de mentalitat.
Tenia alguna especialitat?
Les cases cantoneres que li permetien aplicar l´angle recte i fer els carrers rectes.
Com a mestre major, quines aportacions importants va fer?
És el responsable de portar l´aigua potable a Figueres. S´havia intentat dues vegades sense èxit. Ell aconsegueix un subministrament continu i que alguns propietaris puguin tenir pou particular, previ pagament. Això és una autèntica revolució, perquè permet l´expansió urbanística, fins i tot el trasllat dels mercats. També és conegut per les zones polèmiques: les fortaleses militars tenen unes àrees d´influència amb control absolut. Ell fa molts plànols en una època de molts canvis legislatius.
Era normal ser arquitecte municipal i mestre major?
No, no passava enlloc, però feia la feina més fàcil.
Ell també va fer obra privada.
Molta, i alguna sota la servitud del Castell. Una part la coneixem, l´altra no. Les va fer seguint criteris constructius dels enginyers militars i, d´aquestes, no en queda cap. Es van tirar a terra o es van transformar.
Quin llegat deixa com a arquitecte municipal?
Entre altres coses, és qui urbanitza des de la Rambla fins al carrer Col·legi, un eixample fet de biaix, perquè la Rambla és així.
On va després de Figueres?
Ell marxa, crec que fart, perquè els professionals d´aquí li fan la vida impossible. Va destinat al castell de Montjuïc i s´instal·la a la vila de Gràcia. Hi fa de mestre de fortificacions de primera classe i es dedica a fer la instal·lació dels telègrafs òptics. També continua com a arquitecte privat.
Què ha quedat d´ell?
No s´ha conservat res perquè, tot i que es va casar, no va tenir fills i tot ho heretaren els cunyats polítics. Tampoc apareix mai a la premsa. Vivia de forma molt austera. Deien que era ric, però jo no he trobat cap negoci. Era un home molt meticulós i metòdic, fins a un punt malaltís, amb una capacitat de treball espectacular. Tampoc tenim fotos d´ell, malgrat que arriba a ser catedràtic i director de l´institut. Jo mateix vaig fer un estudi grafològic per saber com era.
