Proposen visites comentades a l'exposició 'Els Dalí de Figueres'

L´exposició ocupa dues plantes del centre museístic. Olis, cartes originals, llibres i fotografies procedents d´una trentena d´arxius -a destacar el de la família Dalí-, museus i col·leccions privades nodreixen una de les mostres més ambicioses que ha proposat aquest centre i que, a parer de l´alcaldessa Marta Felip, "escenifica el ressorgiment del Museu de l´Empordà" després de passar-se quasi tres anys sense direcció.

Sense cap mena de dubte, la investigació duta a terme per Seguranyes i que es desplega en aquesta exposició -molt més profusament en el llibre que l´acompanya i que es presentarà oficialment el dia 12 de maig a l´auditori Caputxins de Figueres- és el contingut del qual haurà de nodrir-se la casa natal de Salvador Dalí. De fet, Seguranyes és qui ha fet el projecte museogràfic, per encàrrec de l´Ajuntament, i del qual encara es desconeix la data del desplegament. Així, doncs, aquesta mostra és un bon tastet per aprofundir, amb calma, en les relacions entre els components de la família Dalí i, sobretot, per conèixer amb més profunditat una de les figures claus en la formació de la personalitat del pintor, el seu pare, el notari Salvador Dalí Cusí.

Honorar els pares

El primer dels àmbits de l´exposició, molt ben plantejada escenogràficament, està dedicada a la figura paterna. És aquí on es poden resseguir els orígens de la família Dalí i on es treuen a la llum documents inèdits com el comunicat que acredita el matrimoni civil entre Galo Dalí i Teresa Cusí, el 1871. "Fins ara es creia que la parella havia tingut els fills fora del matrimoni", reconeixia la comissària. La manera de viure lliure de la parella va impregnar la forma de ser de Dalí Cusí qui sempre, ja d´adult, els va honorar. Cal dir que Galo Dalí es va suïcidar "en arruïnar-se a causa de la caiguda de la borsa", un fet que la família va voler amagar. A la mostra es pot veure un àlbum de pell amb les inicials GT, que ens remeten a Galo i Teresa, així com alguna escriptura on també les reproduïa.

En aquest primer àmbit, doncs, s´explica el compromís de Dalí Cusí amb les causes obreres, el motiu pel qual s´instal·la a Figueres -fugint d´un procés per un atemptat a la processó del Corpus de 1896- i el seu estret vincle amb algunes entitats com el Casino Menestral, del qual fou peça indispensable. Aquí és on comencen a aparèixer les primeres cartes -una concretament dirigida a Felipa Domènech quan encara no s´havien casat- que conformen una mirada molt propera al personatge, "un home molt pragmàtic, un lliurepensador".

Per a Seguranyes, queda clar que "coneixent el pare entenem les reaccions del fill". I a la inversa, perquè en aquesta exposició, gràcies a les cartes, algunes inèdites, s´expliquen moltes claus de moments que, fins ara, existien entre clarobscurs com ara el perquè el pintor fou empresonat (una coacció al pare per retirar un procés) o la reacció irada del pare contra el fill durant el trencament i l´expulsió del Llaner. És colpidor escoltar, en diferents veus d´actors de doblatge, les cartes del notari a Buñuel (1930) i a Lorca (1931) on bolca tota la seva ira contra el fill. Aquest recurs, la possibilitat d´escoltar les missives, de fer-los presents, dota d´una gran vivacitat l´exposició.

També ho fan altres elements mai abans exposats com el conjunt de pintes de cabell i la Bíblia de l´àvia Maria Anna Ferrés. Amb elles ens endinsem en el món de les dones de Dalí: la seva mare Felipa, que mor prematurament; la tieta Catalina que, per l´entorn social i per no deixar desemparats als nens, es casa amb el notari i renuncia a ser feliç; l´estimada mainadera Llúcia i, per descomptat, Anna Maria, la seva germana, còmplice, amiga, model... A través d´ella, de la seva vida, de les seves cartes, de la manera com va preservar els seus records, l´espectador pot conèixer millor qui era realment Salvador Dalí. "Per ell, la seva família fou vital", conclou Seguranyes.