'La petita sirena' és no només un dels contes més famosos de H. C. Andersen, sinó de tota la literatura universal. Realment és una història fosca, pertorbadora i tràgica, tot i que la majoria de les versions que se n’han fet són adaptacions edulcorades, que resten potència a l’original amb la intenció de fer-la amable i apta per a un públic infantil. L’il·lustrador Dani Torrent ha volgut allunyar-se de la idea que normalment es té d’aquest relat, com a meravellós conte de fades infantil i que té la seva culminació en el final feliç de la versió de Disney, per retrobar-se amb el costat més sinistre i desesperadament romàntic del relat original, “fent el camí contrari i allunyant-me d’aquesta visió complaent”.
Interpretació adulta del conte
Aquesta publicació editada per Cal·lígraf mostra una inusual i adulta interpretació del conte clàssic. És el darrer àlbum publicat per Dani Torrent i a la vegada va ser el seu projecte de fi de carrera, el seu primer llibre acabat: “és un conte molt trist, molt dur, per això vaig voler tornar al text original i fer una adaptació en contra de les adaptacions que normalment es fan, blanques, dolces, traient les coses negres que hi ha a la història”. Torrent recorda que “la sirena és mig peix, mig persona i no té sexe, s’enamora d’un home i decideix convertir-se en dona, en el conte original, a través d’una poció màgica però en el meu llibre, a través de les il·lustracions, es dona a entendre que passa per un quiròfan”. A través de les imatges i de manera subtil, Torrent s’introdueix en temes de gènere: “Primer volia fer un còmic i parlar d’aquests temes obertament, finalment vaig decidir fer un àlbum il·lustrat amb un to més poètic, trist, sense aire”.
Amb la intenció de portar la història cap a aquest lloc fosc i desolat, l’autor situa l’acció en una postguerra, canviant els palaus de la història original per festes gitanes al costat de la platja. “L’ambient també està pol·lucionat, com si hi hagués tingut lloc un desastre natural”.
La il·lustració evita deliberadament el color blau creant un ambient dens, reforçant aquesta sensació d’opressió. “Em vaig adonar que en una història com La petita sirena, que tot és mar i cel pràcticament, no vaig fer servir el blau, les aigües són verdes, marronoses o grises”. També les il·lustracions tenen un estil expressionista que s’allunya del dibuix infantil: “les figures són éssers molt rars, la sirena també ho és”, destaca l’autor. Igualment, explica, hi ha a la història dos mons diferenciats: “un que està sota l’aigua i que seria un món més intemporal, que s’apropa més cap a l’art nouveau i el modernisme i el món dels humans, més centrat en els anys 40 i 50”.
Torrent acull amb il·lusió l’edició del que va ser el seu primer llibre acabat, ara fa uns deu anys, realitzat sense condicionants editorials, d’una forma lliure i amb molta implicació i il·lusió. “Vaig quedar molt satisfet amb el resultat del llibre, de fet no he introduït cap canvi, l’he deixat tal com estava”. L’obra va quedar finalista als premis Junceda al millor projecte final i la reacció del públic, des de llavors a les xarxes, sempre ha estat molt bona. Ara el projecte finalment ha cobrat forma editorial: “és un conte, però enfocat als amants de la il·lustració, on el text també s’ha adaptat per portar-lo cap a un món més modern, mirant la història amb ulls actuals”.
