Quan Martí Gironell conegué la història de Jean Leon, fundador del restaurant La Scala de Beverly Hills i d´uns cellers al Penedès, va escriure la novel·la 'La força d´un destí'. En ella hi narra part de la seva vida d´esforç: des que va fugir de jove de l´Espanya franquista fins a l´èxit a Hollywood.

Ceferino Carrión, conegut com a Jean Leon (1929-1996), arriba clandestinament als Estats Units on tindrà un dels millors restaurants de Hollywood i es convertirà en íntim amic de grans estrelles. Tot defugint l´enlluernament del personatge, Martí Gironell s´apropa a la persona a 'La força d´un destí' (Columna), novel·la amb la qual ha guanyat el premi Ramon Llull. En aquesta entrevista ens en parla.

Felicitats pel premi.

Gràcies. Per res del món hauria pensat fa deu anys, quan vaig començar amb El pont dels jueus, que podria arribar a guanyar el premi més important que tenim a la literatura catalana. També per la repercussió que té internacional, perquè es tradueix al castellà i francès. Estic molt content i quasi no me´n sé avenir encara ara. És un somni fet realitat.

Ceferino Carrión, ja Jean Leon, fou confident de les stars del Hollywood dels anys 50 i 60. I malgrat tot això, la seva petjada és ara força difusa.

La sort que va tenir és que va deixar un vi i, abans de morir, va decidir vendre totes les seves vi­nyes i cellers del Penedès a Miguel Torres. Un cop passat el seu temps, queda aquell vi de finca i a partir d´ell pots explicar la seva història, el que va fer, l´emprenedor que va arribar a ser i tots els personatges que formaren part de moltes generacions com James Dean, Paul Newman, Marilyn Monroe o Elizabeth Taylor.

Com el va conèixer?

No el coneixia, ni a ell ni al vi. Arran d´un dinar amb altres escriptors per un especial de Sant Jordi, ens van explicar coses sobre ell: com va fugir amb vint anys i després de set vegades d´intentar-ho va colar-se com a polissó en un vaixell que el va dur fins a Nova York i allà va canviar d´identitat i, per un cop de sort, conegué Frank Sinatra i després tots aquests futurs actors amb qui reeixí una amistat. Tots vam al·lucinar, però jo em vaig quedar la història perquè la trobava fascinant, et permet veure la rebotiga d´aquell Hollywood dels anys daurats i la part humana d´aquelles grans estrelles.

Carrión era íntim amic del mític James Dean.

Sí, van connectar molt. Els dos arriben amb ganes de fer-se un nom i lliguen de seguida. Fins i tot anaven a ser socis del restaurant La Scala, però Dean mor abans de firmar els papers al banc. Quan això passa, Paul Newman pateix una depressió profunda, perquè tots els papers que havia de fer l´amic li ofereixen a ell. Aleshores Carrión estarà al seu costat. De fet, Paul Newman ha reconegut que no hauria sigut el que va ser sense Jean Leon.

Creu que va tenir sort?

Crec que la sort te l´has de buscar. Ell no va desistir i va arribar als Estats Units. Tenia molt clar que a Espanya es moriria de fàstic. No podia suportar la llosa d´haver perdut el pare i el germà, i no es veia treballant a la Pegaso tota la vida, ell volia volar.

Però ell s´ha de crear una altra identitat.

Sí, per força, perquè el persegueixen. Ceferino Carrión passarà a ser Justo Ramon León (li cedeix la identitat) i acabarà convertint-se en Jean Leon, un personatge que, a còpia de força, es forja el seu destí. Ell creu en els seus somnis i no para fins a fer-los realitat. Tant que va carregar-se el matrimoni, la relació amb els fills... També, quan aquest Hollywood es va desfent, fuig de nou i marxa a Tailàndia on crearà una nova Scala.

Vostè humanitza les stars.

És la gràcia. Leon donava molta importància a l´amistat. Només cal dir-te que Frank Sinatra li paga la lleialtat de no delatar-lo i anar a la presó, obrint-li la porta a aquest món. Jo, a vegades, l´imagino com el director de la vida real d´aquestes estrelles.

Llegint la novel·la, un percep que era un home agraït.

Parlant amb la seva germana o el seu fill, obtinc detalls per fer hipòtesis, perquè ell volgudament mai va voler explicar. Jo recreo la possibilitat que viatgés a Le Havre per trobar-se amb el mariner que el va ajudar a arribar als Estats Units o el viatge que va fer a Puerto Rico, potser per trobar-se amb en Justo Ramon Leon, real. Era un home agraït amb aquells que van procurar-li fer realitat els seus somnis.